Aquesta és una nova proposta de participació literària de la Laura T. Marcel:
No li agradava el món on vivia, se sentia foraster i fora de lloc. Com si la seva manera de veure les coses, fos tan estranya que ningú la pogués entendre. No acabava de connectar amb les normes, amb els costums apresos, amb les convencions de tota mena que l’estrenyien. I en canvi, les respectava totes. Potser perquè des de petit l'havien acostumat així i no es sabia desfer d'aquests hàbits apresos.
Quantes vegades havia desitjat, canviar de lloc, canviar de gent, canviar de planeta, si calia, però, no podia. Se sentia enganxat, soldat, sense esperança de fugida.
Pensava sempre que hauria d'existir un forat, un forat prou gran per mirar-hi a través i fins i tot prou gran per a poder-hi passar. I va estar molt atent a qualsevol forat que existís, a veure si li servia.
Els primers forats a investigar van ser les finestres, però sempre s'adonava que entre el dins i el fora no hi havia cap diferència.n Eren exactament iguals. La televisió, com una finestra més, que ensenyava imatges i històries diferents... tampoc li va servir. Després els viatges... per ell cada viatge era només un espiell o mirar enllà... no va veure res que li semblés el que ell buscava i volia. A tot arreu hi havia normes rígides, costums inexplicables, manca de llibertats intolerables.
Quan el va trobar, la mirada des d'aquell forat, el va engrescar tant que li va fer oblidar el seu malestar. Va començar a mirar a través dels llibres. Els llibres són mons nous per estrenar, tria el món que més li agrada i s'hi endinsa. Llegint, escrivint, li sembla que pot canviar el món. La mirada des d'aquell forat és nova, és diferent va és d'esperança. No es queda en el llibre, sinó que pot inundar la terra.
I no puc estar més d'acord! Hi ha coses maques al nostre món, però endinsar-se en el món dels llibres sempre dóna un plus.
ResponEliminaGràcies Carme per la mirada des del forat que tu has triat.
ResponEliminaT'afegeixo a la llista de participants.
Uff, a la paraula clau em surt: mathame!!!
Els llibres...Tens aró, són un bon forat per mirar i aprendre a mirar, també.
ResponEliminaun forat el de la literatura, que és inesgotable tant si és en paper com en format electrònic. I que mai s'acabi.
ResponEliminaMolt bona aportació....del dibuix ni en parlem.
Jugant i jugant vas escrivint una bonica història, un món ric no sols per les paraules ben posades, si no per la unió de tants satèl·lits brillants.
ResponEliminaEl pixallits preciós
Ha!He copiat les entrades amb el teu dibuix i tots els poemes, ho guardo per no oblidar-ho.
ResponEliminaEls llibres són un forat que ens ensenya tot l'imaginable... i fins i tot l'inimaginable també!
ResponEliminaBonica historia, Carme; Com diu la Pilar, els llibres són un bon lloc per aprendre a mirar, per remarcar en llapis el què més ens agrada, per senyalar, fer un pleg al full que passem i que trobem inobidable, ben explicat; Un llibre per aprendre dels altres, de la seva vida, de la seva mirada, de la seva parla, de les seves costums...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn relat molt bonic, i molt apropiat per afegir il·lustracions i convertir-lo en un conte per a nens (i per a grans, per descomptat). No t'hi animes?
ResponEliminaQunata veritat en el teu relat!
ResponEliminaM'ha agradat canviar el forat pel món dels llibres!
ResponEliminaXeXu, ja saps que m'encanta estar d'acord! :)
ResponEliminaGràcies, Laura! Ja m'he vist a la llista.
Sempre s'aprèn i pots mirar lluny, Pilar!
Gràcies, Garbí!
Mª Antònia, moltes gràcies! Ja he vist el teu post. M'ha fet molta il·lusió!
Mc, de tot i molt i podem triar el món que més ens agrada...
Anna, un forat amb llarga-vistes, ja que podem veure molt lluny com si estiguéssim a prop.
Noves Flors, has fet que el rellegís per veure com el dibuixaria i crec que no sé imaginar-me pas quina mena de dibuix hi podria anar bé, de moment ho deixo.
Gràcies, Mireia!
Elfri, un forat per on m'he escapat moltes vegades...
Quanta raó. El forat per on mirar, sempre són els llibres. Els llibres i la història. Solament aquesta ens ajudarà a entendre el present, mitjançant el passat per, així, no repetir-nos al futur.
ResponEliminaM'agrada molt el teu escrit i aquesta iniciativa. Supose que quan es calmen les aigües al País Valencià, "jugaré".
Salutacions i una forta abraçada.
Ooooooh!!! PRECIÓS!! preciós de veritat!! :-))
ResponEliminaAmb tot el sarau de l'enfosquiment, el cap de setmana i tot... m'havia perdut aquesta preciositat de relat.
I és que... hi estic tan d'acord!!!
L'hauries d'actualitzar i tornar-lo a posar més endavant... em temo que hi haurà més gent que aquests dies s'haurà perdut posts tan bons com aquests... i és que m'ha encantat!! :-DD
M'ha agradat molt aquest forat de lectura.
ResponEliminaOlguen, t'hi esperem doncs... mentrimentres que tingueu sort amb les concentracions.
ResponEliminaAssumpta, no sé no ho acostumo a fer pas, però ara que actualitzo menys potser sí. Ja ho pensaré.
Gràcies, Montse.
A mi també m'ha agradat molt. Penso que el més important és no deixar de buscar, no llençar la tovallola fins que trobes el què busques i el que et fa feliç.
ResponEliminaSí, jo tampoc ho faig... però és que t'ha quedat rodó... no és tan sols el relat en sí sinó aquest missatge final:
ResponElimina"Els llibres són mons nous per estrenar, tria el món que més li agrada i s'hi endinsa. Llegint, escrivint, li sembla que pot canviar el món. La mirada des d'aquell forat és nova, és diferent va és d'esperança. No es queda en el llibre, sinó que pot inundar la terra."
Això ho haurien de posar a totes les biblioteques, a les botigues de llibres, a les escoles, instituts, als centres on hi hagi gent trista, gent malalta... No t'enganyo... és que ho llegeixo i penso... ostres, ostres, ostres... :-)
Quina manera més angoixant de descobrir la lectura. Després de tants tombs troba el que buscava en algo que tenia a l'abast fàcilment.
ResponEliminaMolt bo.
Costa de trobar el nostre racó i el que serveix per estimular la nostra existència. El teu protagonista sembla que per fi ha trobat el necessari per estar a gust amb ell mateix. ^_^
ResponElimina