dissabte, 19 de febrer de 2011

Una nova proposta de Laura T de Mar i Cel

Aquesta  és  una nova  proposta  de participació  literària  de la Laura T. Marcel:  


No li agradava  el  món on vivia,   se  sentia foraster  i fora  de  lloc.  Com si la seva  manera  de veure  les  coses,  fos  tan estranya  que ningú  la pogués  entendre.  No acabava de connectar  amb  les normes,  amb els  costums  apresos,  amb  les convencions  de tota  mena  que l’estrenyien.  I en canvi,  les respectava  totes.  Potser  perquè  des  de petit  l'havien acostumat  així  i no es sabia  desfer  d'aquests  hàbits  apresos.  


Quantes  vegades havia desitjat,  canviar  de lloc,  canviar  de gent, canviar  de planeta,  si calia,  però,  no  podia.  Se  sentia  enganxat,  soldat,  sense esperança  de fugida.  

Pensava sempre  que hauria  d'existir un forat,  un  forat  prou  gran  per mirar-hi  a través  i  fins i tot  prou gran per  a  poder-hi passar. I va estar  molt atent  a qualsevol forat  que  existís,  a veure  si li servia.  

Els  primers  forats  a investigar  van ser les  finestres,  però  sempre s'adonava  que  entre el  dins  i el  fora no hi havia  cap diferència.n Eren exactament  iguals.    La  televisió,  com una finestra més,   que  ensenyava imatges  i històries diferents...  tampoc  li va  servir. Després  els  viatges...  per ell cada  viatge  era  només un espiell  o mirar  enllà...  no va  veure res  que li semblés el  que ell buscava  i volia.  A tot arreu hi havia  normes  rígides,  costums  inexplicables,  manca  de llibertats intolerables.  

Quan el va trobar, la mirada  des  d'aquell  forat,  el va engrescar  tant  que li va  fer  oblidar  el seu malestar.  Va començar  a mirar  a través  dels llibres.  Els  llibres són mons  nous  per estrenar,   tria  el món que més  li  agrada  i s'hi endinsa.  Llegint,  escrivint,  li  sembla  que  pot  canviar el món. La  mirada  des  d'aquell  forat  és  nova,  és  diferent va és d'esperança.  No es  queda  en el llibre,  sinó  que  pot  inundar  la terra.


21 comentaris:

  1. I no puc estar més d'acord! Hi ha coses maques al nostre món, però endinsar-se en el món dels llibres sempre dóna un plus.

    ResponElimina
  2. Gràcies Carme per la mirada des del forat que tu has triat.
    T'afegeixo a la llista de participants.
    Uff, a la paraula clau em surt: mathame!!!

    ResponElimina
  3. Els llibres...Tens aró, són un bon forat per mirar i aprendre a mirar, també.

    ResponElimina
  4. un forat el de la literatura, que és inesgotable tant si és en paper com en format electrònic. I que mai s'acabi.
    Molt bona aportació....del dibuix ni en parlem.

    ResponElimina
  5. Jugant i jugant vas escrivint una bonica història, un món ric no sols per les paraules ben posades, si no per la unió de tants satèl·lits brillants.
    El pixallits preciós

    ResponElimina
  6. Ha!He copiat les entrades amb el teu dibuix i tots els poemes, ho guardo per no oblidar-ho.

    ResponElimina
  7. Els llibres són un forat que ens ensenya tot l'imaginable... i fins i tot l'inimaginable també!

    ResponElimina
  8. Bonica historia, Carme; Com diu la Pilar, els llibres són un bon lloc per aprendre a mirar, per remarcar en llapis el què més ens agrada, per senyalar, fer un pleg al full que passem i que trobem inobidable, ben explicat; Un llibre per aprendre dels altres, de la seva vida, de la seva mirada, de la seva parla, de les seves costums...

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Un relat molt bonic, i molt apropiat per afegir il·lustracions i convertir-lo en un conte per a nens (i per a grans, per descomptat). No t'hi animes?

    ResponElimina
  11. M'ha agradat canviar el forat pel món dels llibres!

    ResponElimina
  12. XeXu, ja saps que m'encanta estar d'acord! :)

    Gràcies, Laura! Ja m'he vist a la llista.

    Sempre s'aprèn i pots mirar lluny, Pilar!

    Gràcies, Garbí!

    Mª Antònia, moltes gràcies! Ja he vist el teu post. M'ha fet molta il·lusió!

    Mc, de tot i molt i podem triar el món que més ens agrada...

    Anna, un forat amb llarga-vistes, ja que podem veure molt lluny com si estiguéssim a prop.

    Noves Flors, has fet que el rellegís per veure com el dibuixaria i crec que no sé imaginar-me pas quina mena de dibuix hi podria anar bé, de moment ho deixo.

    Gràcies, Mireia!

    Elfri, un forat per on m'he escapat moltes vegades...

    ResponElimina
  13. Quanta raó. El forat per on mirar, sempre són els llibres. Els llibres i la història. Solament aquesta ens ajudarà a entendre el present, mitjançant el passat per, així, no repetir-nos al futur.
    M'agrada molt el teu escrit i aquesta iniciativa. Supose que quan es calmen les aigües al País Valencià, "jugaré".

    Salutacions i una forta abraçada.

    ResponElimina
  14. Ooooooh!!! PRECIÓS!! preciós de veritat!! :-))

    Amb tot el sarau de l'enfosquiment, el cap de setmana i tot... m'havia perdut aquesta preciositat de relat.

    I és que... hi estic tan d'acord!!!

    L'hauries d'actualitzar i tornar-lo a posar més endavant... em temo que hi haurà més gent que aquests dies s'haurà perdut posts tan bons com aquests... i és que m'ha encantat!! :-DD

    ResponElimina
  15. M'ha agradat molt aquest forat de lectura.

    ResponElimina
  16. Olguen, t'hi esperem doncs... mentrimentres que tingueu sort amb les concentracions.

    Assumpta, no sé no ho acostumo a fer pas, però ara que actualitzo menys potser sí. Ja ho pensaré.

    Gràcies, Montse.

    ResponElimina
  17. A mi també m'ha agradat molt. Penso que el més important és no deixar de buscar, no llençar la tovallola fins que trobes el què busques i el que et fa feliç.

    ResponElimina
  18. Sí, jo tampoc ho faig... però és que t'ha quedat rodó... no és tan sols el relat en sí sinó aquest missatge final:

    "Els llibres són mons nous per estrenar, tria el món que més li agrada i s'hi endinsa. Llegint, escrivint, li sembla que pot canviar el món. La mirada des d'aquell forat és nova, és diferent va és d'esperança. No es queda en el llibre, sinó que pot inundar la terra."

    Això ho haurien de posar a totes les biblioteques, a les botigues de llibres, a les escoles, instituts, als centres on hi hagi gent trista, gent malalta... No t'enganyo... és que ho llegeixo i penso... ostres, ostres, ostres... :-)

    ResponElimina
  19. Quina manera més angoixant de descobrir la lectura. Després de tants tombs troba el que buscava en algo que tenia a l'abast fàcilment.

    Molt bo.

    ResponElimina
  20. Costa de trobar el nostre racó i el que serveix per estimular la nostra existència. El teu protagonista sembla que per fi ha trobat el necessari per estar a gust amb ell mateix. ^_^

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari