A la barra lateral tinc posat l'avís de convocatòria d'Art Postal sobre el tema Miró Mont-roig del Camp. Si cliqueu aquell enllaç, o aquest, en Mon us ho explica millor. Us ensenyo les proves que he fet. Uns quants arxius de Paint impresos i unes proves amb gouache.
Les quatre primeres postals són elements aïllats del quadre de la masia de Miró:
Els quatre següents sont dibuixos que ja tenia fets de Mont-roig d'unes fotos de la Trini
I els quatre últims intents de pintura
QUINES POSTALS LI ENVIO AL MON?
Gràcies Carme, ara m'hi passe. Molt boniques totes les postals. M'agraden molt les tonalitats que has emprat.
ResponEliminaGràcies per participar al teler. El poema que deixares em va encantar.
Que passes molt bon diumenge
Jo també estic en l'etapa de proves per la postal d'en Món. Com que això de dibuixar no està fet per mi he tirat més per la cosa del Photoshop i el collage. Quan la tingui feta ja us l'ensenyaré.
ResponEliminaLes teves són totes molt maques, però això no és cap sorpresa. :-))
Bon diumenge a tots!
totes són precioses,però si hagués de triar triaria la primera de les pintures, la muntanya vermella amb l'arbre, la trobo magnífica. En segon lloc la darrrera de les pintures, trobo que té una composició de color molt bona, m'agrada.
ResponEliminaespero que t'hagi ajudat una mica... Carme-painter!
totes són precioses,però si hagués de triar triaria la primera de les pintures, la muntanya vermella amb l'arbre, la trobo magnífica. En segon lloc la darrrera de les pintures, trobo que té una composició de color molt bona, m'agrada.
ResponEliminaespero que t'hagi ajudat una mica... Carme-painter!
jo em quedo amb el carro....potser per la seva sencillesa, per els records o no sé.....però és el que m'agrada
ResponEliminaÉs difícil griar-ne una de sola. Per si et serveix d'alguna cosa, et diré que en veure l'escala m'ha vingut al pensament que m'agradaria pujar-hi i que m'he perdut al carrer, atreta pel fanal.
ResponEliminaSi algun die les poses a la venda, m'ho dius!!!
Petonets de diumenge, Carme.
Uff, que difícil haver de triar; no pots enviar-les totes? Personalment, coincideixo amb la Pilar; ja saps que tinc debilitat per les escales, els camins, tot allò que suggereixi sorpresa, repte, un final on la imaginació pugui jugar-hi. Així doncs, definitivament, la 7ª.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Carme, moltissimes gràcies, com sempre se que puc comptar amb tots vosaltres que hi sou quan hi ha quelcom a fer.
ResponEliminaTotes son maques....(envien mes d'una si vols) a veure si entre tots la fem sonada!!!!! hem de engrescar a força gent
Ara me n'assabento d'aquesta convocatòria aniré cap a la garrofa a veure el què....a mi m'ha agraden totes però la segona m'agrada en especial no et sé dir el perquè
ResponEliminaM'agraden totes, en especial la ultima postal pintada; té un aire i uns colors molt bonics. Hauries de posar-t'hi més sovint, noia!
ResponEliminaM'agraden especialment la del carro i la pintura roja amb un arbret damunt.
ResponEliminaOstres, ostres, seria difícil triar-ne una sola, però si ho hagués de fer... la darrera pintura, amb el carrer, les portes, el petit fanal diria que, literalment: M'ENTUSIASMA! :-))
ResponElimina(Si fos una milionària excèntrica, d'aquelles persones que tenen una idea, s'arrisquen i l'encerten -perquè jo l'encertaria- et compraria aquests quadres i t'asseguro que ens faríem riques... bé, jo més, perquè ja partiria de "milionària" hehe)
Per a mi, la segona de Masia Miró i la darrera de pintures... són molt boniques.
ResponEliminaEnhorabona per aquesta feina tan ben feta i tan ben utilitzada!
Crec que la pintura amb guaix queda més "viva", però depén si amb l'ordinador amb el photoshop li pots donar un altre color no tan agrisat, o pot ser que ho sigui per la foto i no en la realitat. M'agraden, jo diria que la primera dels 4 ùltims intents. Amb el camp llaurat, que també pot ser una teulada però això en pintura no importa, el què importa és la creació.
ResponEliminaEt felicito.
Gràcies a tu, iris, per passar per aquí i per la proposta del teler.
ResponEliminaGràcies Mc, espero que sí que ens l'ensenyaràs!
Gràcies, lolita, si m'has ajudat!
Gràcies, garbí, a mi també és una de les que m'agrada.
Pilar, ja em serveix, ja! i no no les posaré pas a la venda i menys per tu. Si vols postals m'ho dius i te n'envio una dotzena... :)
És tota una idea Galionar, enviar-les totes! Gràcies!
Sí que te n'enviaré més d'una, Mon. Jo intento engrescar la gent que tinc a prop. :)
Elfri, una altra que anirà cap a Mont-roig!
Anna, ja tens raó, no m'hi poso mai, no! Gràcies, maca!
Noves Flors, gràcies, també les teves triades, aniran cap a Mont-roig!
Assumptal, mira et dic com a la Pilar... si vols postals m'ho dius i no cal que les compris, ja te les regalaré i si et fas milionària... ja m'avisaràs! :) je, je,je...
Gràcies, porquet!
Mª Antònia, gràcies, maca. Sí, sí, són camps llaurats! A mi aquesta també m'agrada.
Jo triaria la segona, la noia mirant des de la barana, amb tots els tons del blau i també la penúltima perque predomina el roig, un abraç
ResponEliminaBenvinguda al Sud. Estem a pocs quilòmetres de distància. El pare d'un amic meu, en Josep Rovira, va ser masover d'aquesta finca del Miró. Salut!
ResponEliminarosana, gràcies, tindré en compte le s vostres preferències...
ResponEliminaLlaudal, ha estat una visita al sud només virtual... Salut!
Calla, calla, que em ronda pel cap a mi una idea amb punts de llibre dibuixats a mà -que encara no sé on podria vendre, però ja ho miraria- però faig proves i proves i no me'n surto, no faig res que m'agradi... Et contractaré com a "dibuixanta"!! :-DD
ResponEliminaje, je, je... serà com a Paintanta :)
ResponEliminaDoncs com a "paintata" :-)) però, ep!! que les aquarel·les i els gouaches aquests també m'agraden, eh? Et puc multi-contractar!! :-DDD
ResponEliminaJo li enviaria les de la pintura, no?
ResponEliminaCarme, amb el teu permís li faig una suggerència a la Assumpta...
ResponEliminaSi els punts de llibre dibuixats els vols vendre per destinar els diners a alguna entitat que ho necessiti, parla amb els llibreters. Segur que et fan un cop de mà...D'aquesta manera, et feràs rica en somriures!
D'acord, Assumpta, doncs ...em considero multicontractada virtualment parlant, je, je, je...
ResponEliminaXeXu, suposo que teniu raó... molts heu parlat de les pintures, però mira que a mi m'agraden més els Paints! faré un mig mig...
Pilar... endavant, ets a casa teva...
MOlta mandra, noia, eh? Au, a pintar amb els pinzells.
ResponEliminaLa SENYU! (ordena y mando!) ;)
Prometo pintar amb aquarel·les una col·lecció més de postals pel Mon... a veure si alguna em queda bé de veritat! :) Senyu...
ResponEliminaUs explicare una curiositat d'aquesta noia de la segona pintura....
ResponEliminaEs deia Castellnou de cognom (ara no tinc a mà el nom i no el recordo de memoria) i era la mare de la noia del quadre de "La vaileta" i el que estafent en el dibuix es rentar roba en una bassa que hi ha al mas Miró en el famos quadre "la Masia" de l'any 1922 que va adquirir Ernest Hemingway a Paris i com en Hemingway no tenia diners per comprar el quadre va organitzar un combat de boxa i amb els diners que va guanyar va adquirir el quadre que es un oli sobre tela de 132 x147cm.
Per cert Hemingway va estar a Mont-roig
Que maco, Mon!
ResponEliminaEl dia que tornis a Vilafranca no t'oblidis de dur-me una! Somric.
ResponEliminaLa darrera m'agrada, però potser perquè em recorda una tarda que hi vaig passar
ResponEliminaPilar, no una postal, no... si algun dia aconsegueixo fer una pintura que m'agradi, la primera que quedi maca de veritat, serà per tu. Sense la portada que em vas demanar, jo no hauria agafat mai un pinzell. :)
ResponEliminaLa darrera té èxit i a mi que m'agraden més les del Paint! je, je...
Uala! Estaré contentíssima de rebre-la...Sempre he dit que les causalitats existeixen...No, no m'he confós en escriure causalitats.
ResponEliminaPotser has assolit molt del que volies amb el paint. Les pintures són recents i tal vegada no les fas amb tanta seguretat...A mi, particularment, crec que t'ho vaig dir, m'agraden més les pintures. potser pel volum, pels colors, per la textura...
Petons agraïts! MUUUUÀAAA!!!!!
Totes, Carme, totes, el mon té dret a coneixer la nostra Carme...
ResponEliminaEi, PILAR, gràcies! Perdona, no havia vist el teu comentari :-)
ResponEliminaLa veritat és que els volia fer per guanyar alguna coseta jo... La crisi ens va afectant i no hi ha forma que trobi feina. Estic preocupada.
Però moltes gràcies de nou :-)
Jo em quedo amb les quatre últimes. Sobretot l'última.
ResponEliminaGenials!