dimecres, 2 de febrer de 2011

Primer esclat


D'una fotografia  de Fanal Blau

Del primer  esclat
en conservava  tots  els pètals.
El temps ha canviat el  seu color
però no se n'ha endut ni mica de bellesa.

25 comentaris:

  1. "Del primer esclat"
    les llàgrimes que li van fer
    saber que havia nascut
    i el somriure de la mare...


    Des del far amb esclat...
    onatge

    ResponElimina
  2. la natura manté la bellesa en tots els seus estadis, fins i tot quan només és un record :)

    ResponElimina
  3. La bellesa és allò que sempre perdurarà en tot el que és bell... com els teus dibuixos i versos. Petons, Carme! ;)

    ResponElimina
  4. que maco que el temps no pugui robar ni una engruna de bellesa...

    ResponElimina
  5. I així el sento
    l'esclat del vers,
    de tan endins que arriba.

    I se'ns fa bella,
    a voltes,
    la fonda certitud
    d'aquest viure.

    ResponElimina
  6. El temps fa evolucionar la bellesa, la transforma en un altre tipus de bellesa.

    ResponElimina
  7. Carmeta, és un gallaret, oi? o m'ho sembla.

    La bellesa del ara és el que compta... és l'única que no envelleix.

    ResponElimina
  8. Aquesta rosella se li caigué del trau de la jaqueta a Dorian Grey.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Estimo
    les flors de l'hivern
    senzilles, petites, modestes
    que fan molta olor
    que viuen molt temps.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  10. Rosa-ella
    de pètals com seda
    vestires princesa
    de camps de sega...
    Quan el blat roseja
    groc i vermell estrena
    la catalana bellesa
    de la més fidel bandera
    Rosella..............
    ............. Anton

    ResponElimina
  11. la bellesa continua inclús amb la vellesa.

    ResponElimina
  12. La bellesa dóna sentit a la nostra percepció

    ResponElimina
  13. Gràcies Carme , he vist el teu mar i estic d'acord amb els que ho comenten. És molt bonic, el que no es pot fer és comparar les tècniques. No tenen res a veure.
    Tens una riquesa gran: el teu esperit d'artista en dues facetes diferents.
    Les paraules et brollen d'una manera armoniosa, suau i musical.

    ResponElimina
  14. impossible endur-se la bellesa d'aquesta flor; estava dalt del turó! :)
    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  15. La bellesa és eterna, tan sols canvia de forma, de textura, de color, però existeix sempre.

    ResponElimina
  16. El dibuix és ben maco... com ens tens acostumats :-)) però, és que he anat a veure l'original i he vist que et felicitaven per... "catorze"...

    I veig que m'he perdut alguna cosa, perquè, si estàs de celebració, jo també et vull felicitar!! :-DD

    Així doncs... FELICITATS!!

    ResponElimina
  17. Aviat ensumarem els primers esclats!

    ResponElimina
  18. L'essència de les coses no canviarà mai, la bellesa es transformarà, però no deixarà de ser-hi adaptantse al moment.
    Una forta abraçada Carme.

    Per cert veig que tenim un filòleg per ací i per les itineràncies que s'ha destapat com a poeta!!! Eh, Jordi!!!

    ResponElimina
  19. onatge, a vegades les llàgrimes també ens fan saber coses, oi?

    Clídice, i tant que sí!

    Un petó Joan i moltíssimes gràcies!

    Elfree, no sé si és ben bé així, però així m'agradaria que fos... sempre hem de provar de reinventar... :)

    D'acord lolita!

    Jordi, és preciós i és cert, se'ns fa bella a voltes ... la certitud del viure. Com que jo sóc afortunada a la vida, em passa sovint. Gràcies

    Gràcies, Noves Flors...

    Anna, segur que sí, l'ara és el més important, però vaig trobar uns pètals secs en un llibre (de ciclamen) i els vaig trobar preciosos i em va suggerir aquest a metàfora que vol anar més enllà dels pètals.

    je, je, je... Francesc, gràcies!

    Pere, gràcies pel poema! És com una flor d'hivern.

    Anton, i el teu s'ha engalanat, com de festa. Gràcies!

    M'alegro que també t'ho sembli, garbí!

    Artur, és així mateix!

    Moltes gràcies, Mª An tònia!

    Fanalet, doncs tu no te la vas endur, però la vas multiplicar per dos! :)

    Gràcies, Joan, m'encanta que hi diguis.

    Assumpta, el 14 és el dia. Era el meu aniversari i jo encara quedo enganxada a les flors de la Fanal blau... he anat dibuixant mica en mica. I ja som febrer.

    Aviat, aviat, porquet!

    iris, descobrir un poeta nou, amb una gran sensibilitat i que m'agrada molt és una sorpresa inesperada i un regal! Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  20. Avui m'has posat de bon humor ... i mira qu'estava mosca he????

    ResponElimina
  21. Gràcies, Pilar!

    Miquel Àngel, els que ja ens anem fent vells... si no ens pugem la moral... (és broma,) m'alegro que t'hagi canviat humor cap a millorar.

    ResponElimina
  22. Aaaaaaaah!! hehehe és que jo pensava "a veure si fa 14 anys de post" :-DD

    Menys mal que per l'aniversari sí que et vaig felicitar...

    Per cert, la que fa anys de blog és l'ELFRI :-) però el seu post no s'ha actualitzat a les nostres barres laterals... Anem-hi igualment a felicitar-la!! :-))

    ResponElimina
  23. Gràcies per l'avís, Assumpta, vaig passar-hi de seguida....

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari