Rosa-ella de pètals com seda vestires princesa de camps de sega... Quan el blat roseja groc i vermell estrena la catalana bellesa de la més fidel bandera Rosella.............. ............. Anton
Gràcies Carme , he vist el teu mar i estic d'acord amb els que ho comenten. És molt bonic, el que no es pot fer és comparar les tècniques. No tenen res a veure. Tens una riquesa gran: el teu esperit d'artista en dues facetes diferents. Les paraules et brollen d'una manera armoniosa, suau i musical.
onatge, a vegades les llàgrimes també ens fan saber coses, oi?
Clídice, i tant que sí!
Un petó Joan i moltíssimes gràcies!
Elfree, no sé si és ben bé així, però així m'agradaria que fos... sempre hem de provar de reinventar... :)
D'acord lolita!
Jordi, és preciós i és cert, se'ns fa bella a voltes ... la certitud del viure. Com que jo sóc afortunada a la vida, em passa sovint. Gràcies
Gràcies, Noves Flors...
Anna, segur que sí, l'ara és el més important, però vaig trobar uns pètals secs en un llibre (de ciclamen) i els vaig trobar preciosos i em va suggerir aquest a metàfora que vol anar més enllà dels pètals.
je, je, je... Francesc, gràcies!
Pere, gràcies pel poema! És com una flor d'hivern.
Anton, i el teu s'ha engalanat, com de festa. Gràcies!
M'alegro que també t'ho sembli, garbí!
Artur, és així mateix!
Moltes gràcies, Mª An tònia!
Fanalet, doncs tu no te la vas endur, però la vas multiplicar per dos! :)
Gràcies, Joan, m'encanta que hi diguis.
Assumpta, el 14 és el dia. Era el meu aniversari i jo encara quedo enganxada a les flors de la Fanal blau... he anat dibuixant mica en mica. I ja som febrer.
Aviat, aviat, porquet!
iris, descobrir un poeta nou, amb una gran sensibilitat i que m'agrada molt és una sorpresa inesperada i un regal! Una abraçada, bonica!
Aaaaaaaah!! hehehe és que jo pensava "a veure si fa 14 anys de post" :-DD
Menys mal que per l'aniversari sí que et vaig felicitar...
Per cert, la que fa anys de blog és l'ELFRI :-) però el seu post no s'ha actualitzat a les nostres barres laterals... Anem-hi igualment a felicitar-la!! :-))
"Del primer esclat"
ResponEliminales llàgrimes que li van fer
saber que havia nascut
i el somriure de la mare...
Des del far amb esclat...
onatge
la natura manté la bellesa en tots els seus estadis, fins i tot quan només és un record :)
ResponEliminaLa bellesa és allò que sempre perdurarà en tot el que és bell... com els teus dibuixos i versos. Petons, Carme! ;)
ResponEliminaque maco que el temps no pugui robar ni una engruna de bellesa...
ResponEliminael temps fa vella la bellesa..
ResponEliminaI així el sento
ResponEliminal'esclat del vers,
de tan endins que arriba.
I se'ns fa bella,
a voltes,
la fonda certitud
d'aquest viure.
El temps fa evolucionar la bellesa, la transforma en un altre tipus de bellesa.
ResponEliminaCarmeta, és un gallaret, oi? o m'ho sembla.
ResponEliminaLa bellesa del ara és el que compta... és l'única que no envelleix.
Aquesta rosella se li caigué del trau de la jaqueta a Dorian Grey.
ResponEliminaSalut i Terra
Estimo
ResponEliminales flors de l'hivern
senzilles, petites, modestes
que fan molta olor
que viuen molt temps.
Bona tarda Carme.
Rosa-ella
ResponEliminade pètals com seda
vestires princesa
de camps de sega...
Quan el blat roseja
groc i vermell estrena
la catalana bellesa
de la més fidel bandera
Rosella..............
............. Anton
la bellesa continua inclús amb la vellesa.
ResponEliminaLa bellesa dóna sentit a la nostra percepció
ResponEliminaGràcies Carme , he vist el teu mar i estic d'acord amb els que ho comenten. És molt bonic, el que no es pot fer és comparar les tècniques. No tenen res a veure.
ResponEliminaTens una riquesa gran: el teu esperit d'artista en dues facetes diferents.
Les paraules et brollen d'una manera armoniosa, suau i musical.
impossible endur-se la bellesa d'aquesta flor; estava dalt del turó! :)
ResponEliminaGràcies, Carme!
La bellesa és eterna, tan sols canvia de forma, de textura, de color, però existeix sempre.
ResponEliminaEl dibuix és ben maco... com ens tens acostumats :-)) però, és que he anat a veure l'original i he vist que et felicitaven per... "catorze"...
ResponEliminaI veig que m'he perdut alguna cosa, perquè, si estàs de celebració, jo també et vull felicitar!! :-DD
Així doncs... FELICITATS!!
Aviat ensumarem els primers esclats!
ResponEliminaL'essència de les coses no canviarà mai, la bellesa es transformarà, però no deixarà de ser-hi adaptantse al moment.
ResponEliminaUna forta abraçada Carme.
Per cert veig que tenim un filòleg per ací i per les itineràncies que s'ha destapat com a poeta!!! Eh, Jordi!!!
onatge, a vegades les llàgrimes també ens fan saber coses, oi?
ResponEliminaClídice, i tant que sí!
Un petó Joan i moltíssimes gràcies!
Elfree, no sé si és ben bé així, però així m'agradaria que fos... sempre hem de provar de reinventar... :)
D'acord lolita!
Jordi, és preciós i és cert, se'ns fa bella a voltes ... la certitud del viure. Com que jo sóc afortunada a la vida, em passa sovint. Gràcies
Gràcies, Noves Flors...
Anna, segur que sí, l'ara és el més important, però vaig trobar uns pètals secs en un llibre (de ciclamen) i els vaig trobar preciosos i em va suggerir aquest a metàfora que vol anar més enllà dels pètals.
je, je, je... Francesc, gràcies!
Pere, gràcies pel poema! És com una flor d'hivern.
Anton, i el teu s'ha engalanat, com de festa. Gràcies!
M'alegro que també t'ho sembli, garbí!
Artur, és així mateix!
Moltes gràcies, Mª An tònia!
Fanalet, doncs tu no te la vas endur, però la vas multiplicar per dos! :)
Gràcies, Joan, m'encanta que hi diguis.
Assumpta, el 14 és el dia. Era el meu aniversari i jo encara quedo enganxada a les flors de la Fanal blau... he anat dibuixant mica en mica. I ja som febrer.
Aviat, aviat, porquet!
iris, descobrir un poeta nou, amb una gran sensibilitat i que m'agrada molt és una sorpresa inesperada i un regal! Una abraçada, bonica!
M'agrada com mires les flors.
ResponEliminaAvui m'has posat de bon humor ... i mira qu'estava mosca he????
ResponEliminaGràcies, Pilar!
ResponEliminaMiquel Àngel, els que ja ens anem fent vells... si no ens pugem la moral... (és broma,) m'alegro que t'hagi canviat humor cap a millorar.
Aaaaaaaah!! hehehe és que jo pensava "a veure si fa 14 anys de post" :-DD
ResponEliminaMenys mal que per l'aniversari sí que et vaig felicitar...
Per cert, la que fa anys de blog és l'ELFRI :-) però el seu post no s'ha actualitzat a les nostres barres laterals... Anem-hi igualment a felicitar-la!! :-))
Gràcies per l'avís, Assumpta, vaig passar-hi de seguida....
ResponElimina