D'una foto de la Marta de LLuna de març.
de metall
he reparat l'embolcall
d'aquest buit
que portem dins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
i l'emboliquem i emboliquem com si el poguéssim amagar.. però no, el buit hi és..
ResponEliminaProbablement les grapes serviran perquè l'embolcall no es trenqui i el buit de dins no es barreji amb el de fora. Així ens sembla que és menys.
ResponEliminaLes cicatrius que va deixant la vida... però no tenen que ser pas sempre lletges. N'hi ha que embelleixen i donen caràcter!
ResponEliminaUn dissenyador, juraria que Adolfo Domínguez, va fer fortuna explotant l'eslògan que deia "la arruga es bella".
ResponEliminaLes cicatrius que que ensenyen tot el que hem viscut, també ho són.
Una gerra i una garba de blat, una rameta d'olivera i una llar. Els records ho emplenaran de vida.
ResponEliminaSalut i Terra
tant de bo es pogués reparar el buit de dins amb quatre grapes!
ResponEliminaT'ha quedat fantàstica! Quina traça!!!
ResponEliminaM'alegro que t'hagi inspirat la meva foto. Una abraçada
Però ... cal ser optimista, el temps rovella les grapes i en obrir-se la cuirassa,
ResponEliminaes tornarà a omplir aquest buit.
Aquesta "pintura poètica" o "poesia pictòrica" d'avui t'ha quedat molt bé.
Bona tarda Carme.
Ni que sigui amb grapes de metall val la pena enfortir l'emblocall; si algun dia el buit desapareix perquè la plenitud vol fer de la terrissa casa seva, aquesta tindrà un lloc segur on resguardar-se de les maltempsades.
ResponEliminaSí, les cicatrius en parlen molt de la vida perquè moltes vegades han foragitat la mort.
Una forta abraçada.
des de la gerra al cor tot es pot sorgir...només canvia el filament.
ResponEliminaUna pràctica gairebé perduda la de cosir ceràmica
El millor és que has trobat la sol·lució.
ResponEliminaLes cicatrius acaben sent part d'un mateix, integrant-se en la propia carn... les meves són la senyal de la victòria sobre el que podria haver estat terrible. Així que me les estime molt...
Meravellós.
ResponEliminaQuina intensitat transmeten aquests versos teus. La buidor sempre s'ompli, Carme. De vegades cal deixar anar allò que abans la combatia i reomplir-la de bell nou com diu Pere.
ResponEliminaHi sóc amb ell amb el que et diu dobre aquesta magnífica creació pictòrica-poètica. T'ha quedat de meravella.
B7s
Joana
lolita, a vegades és per protegir el poc que hi ha, i que no quedi més buit, encara...
ResponEliminaPilar, sí, si a sobre de buit és un buit barrejar i no autèntic nostre, és pitjor. :)
Porquet, és veritat, no són sempre lletges, i sempre, sempre expliquen històries.
Óscar, sí ens expliquen.
Francesc, intentarem guardar sempre els records.
Sí Clídice i sovint només reparem l'embolcall, gairebé sempre.
Gràcies, marta, una abraçada!
Moltes gràcies, Pere! I tant que cal ser optimistes, sempre!
M'agrada molt la teva frase Galionar. Les cicatrius parlen molt de la vida, perquè moltes vegades han forgitat la mort. És molt certa i molt maca!
Garbí, tot es pot reparar, però cada cop reparem menys... ni ceràmica ni altres objectes o màquines.
Albanta és tan bonic com ho dius! "Que te les estimes molt" i me n'alegro moltíssim que sigui així, tant com de la mateixa victòria!
Gràcies, Noves Flors!
Iris, moltes gràcies per aquest comentari, una abraçada, bonica!
CARME!! El post original és una mina per a tu!! :-DD
ResponEliminaArribo tard, però em conforta l'obra de reconstrucció que tant em convé.
ResponEliminaNo hi ha cap buit, només ens ho sembla.
ResponEliminaM'agrada tant el poema com el dibuix. Bon cap de setmana. Un petonet.
quan vaig a un museu i veig una gerra restaurada amb grapes sempre m'ha cridat l'atenció i penso que quin mal li deu fer
ResponEliminaJo sempre tinc la grapadora preparada...
ResponEliminaNo sé si he de mirar més enllà dels teus versos, però el fet és que els teus versos m'hi han portat.
Bon cap de setmana, guapa!