dijous, 10 de febrer de 2011

Gerra

D'una foto de la Marta  de  LLuna de març.


Amb  fortes  grapes 
de metall
he reparat  l'embolcall
d'aquest  buit  
que portem  dins.






19 comentaris:

  1. i l'emboliquem i emboliquem com si el poguéssim amagar.. però no, el buit hi és..

    ResponElimina
  2. Probablement les grapes serviran perquè l'embolcall no es trenqui i el buit de dins no es barreji amb el de fora. Així ens sembla que és menys.

    ResponElimina
  3. Les cicatrius que va deixant la vida... però no tenen que ser pas sempre lletges. N'hi ha que embelleixen i donen caràcter!

    ResponElimina
  4. Un dissenyador, juraria que Adolfo Domínguez, va fer fortuna explotant l'eslògan que deia "la arruga es bella".

    Les cicatrius que que ensenyen tot el que hem viscut, també ho són.

    ResponElimina
  5. Una gerra i una garba de blat, una rameta d'olivera i una llar. Els records ho emplenaran de vida.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  6. tant de bo es pogués reparar el buit de dins amb quatre grapes!

    ResponElimina
  7. T'ha quedat fantàstica! Quina traça!!!
    M'alegro que t'hagi inspirat la meva foto. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Però ... cal ser optimista, el temps rovella les grapes i en obrir-se la cuirassa,
    es tornarà a omplir aquest buit.
    Aquesta "pintura poètica" o "poesia pictòrica" d'avui t'ha quedat molt bé.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  9. Ni que sigui amb grapes de metall val la pena enfortir l'emblocall; si algun dia el buit desapareix perquè la plenitud vol fer de la terrissa casa seva, aquesta tindrà un lloc segur on resguardar-se de les maltempsades.
    Sí, les cicatrius en parlen molt de la vida perquè moltes vegades han foragitat la mort.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  10. des de la gerra al cor tot es pot sorgir...només canvia el filament.
    Una pràctica gairebé perduda la de cosir ceràmica

    ResponElimina
  11. El millor és que has trobat la sol·lució.
    Les cicatrius acaben sent part d'un mateix, integrant-se en la propia carn... les meves són la senyal de la victòria sobre el que podria haver estat terrible. Així que me les estime molt...

    ResponElimina
  12. Quina intensitat transmeten aquests versos teus. La buidor sempre s'ompli, Carme. De vegades cal deixar anar allò que abans la combatia i reomplir-la de bell nou com diu Pere.
    Hi sóc amb ell amb el que et diu dobre aquesta magnífica creació pictòrica-poètica. T'ha quedat de meravella.
    B7s
    Joana

    ResponElimina
  13. lolita, a vegades és per protegir el poc que hi ha, i que no quedi més buit, encara...

    Pilar, sí, si a sobre de buit és un buit barrejar i no autèntic nostre, és pitjor. :)

    Porquet, és veritat, no són sempre lletges, i sempre, sempre expliquen històries.

    Óscar, sí ens expliquen.

    Francesc, intentarem guardar sempre els records.

    Sí Clídice i sovint només reparem l'embolcall, gairebé sempre.

    Gràcies, marta, una abraçada!

    Moltes gràcies, Pere! I tant que cal ser optimistes, sempre!

    M'agrada molt la teva frase Galionar. Les cicatrius parlen molt de la vida, perquè moltes vegades han forgitat la mort. És molt certa i molt maca!

    Garbí, tot es pot reparar, però cada cop reparem menys... ni ceràmica ni altres objectes o màquines.

    Albanta és tan bonic com ho dius! "Que te les estimes molt" i me n'alegro moltíssim que sigui així, tant com de la mateixa victòria!

    Gràcies, Noves Flors!

    Iris, moltes gràcies per aquest comentari, una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  14. CARME!! El post original és una mina per a tu!! :-DD

    ResponElimina
  15. Arribo tard, però em conforta l'obra de reconstrucció que tant em convé.

    ResponElimina
  16. No hi ha cap buit, només ens ho sembla.
    M'agrada tant el poema com el dibuix. Bon cap de setmana. Un petonet.

    ResponElimina
  17. quan vaig a un museu i veig una gerra restaurada amb grapes sempre m'ha cridat l'atenció i penso que quin mal li deu fer

    ResponElimina
  18. Jo sempre tinc la grapadora preparada...
    No sé si he de mirar més enllà dels teus versos, però el fet és que els teus versos m'hi han portat.
    Bon cap de setmana, guapa!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari