D'una fotografia de Barbollaire
No, no volia esquinçar l'heura
només per pintar de nou els seus records.
...............................................................Carme
L'heura rebrota
sense plantar-la
allí on s'hi troba a casa.
sense plantar-la
allí on s'hi troba a casa.
.......................................................Fanal Blau
Núvols d'heura
acaronen la porta
del meu oblit,
tan nostre, tan lluny.
acaronen la porta
del meu oblit,
tan nostre, tan lluny.
..........................................................Jordi Dorca
M'agrada l'heura que serpenteja per les parets, a la recerca d'una porta per abraçar-la i arrelar-hi.
ResponEliminaQuè hi tens a veura amb Moissac ?
ResponEliminaJo en tinc uns records molt macos
i al mateix temps tristos de una
amiga, que a la fi va morir d'un càncer de pit, Michèlle es deia i
la darrera vegada , que la vaig veura viva va ser a Moissac i Arcachon.
Els records ens abracen iens omplin de tendresa. La verdor de l'heura sobre la de la porta fan un matidatge sensacional.
ResponEliminaMolt bonic, Carma!!!
Per cert, veig que les itineràncies més que caminar volen!!! Amb quin espèrit s'ho ha agafat la gent, no m'ho imaginava.
Estan quedant molt boniques.
Una abraçada
Es molt bonic el dibuix!!
ResponEliminaSalut
Pintar els records, de colors ben vius, no ho trobo pas malament. Sempre i quan no toqui esquinçar res.
ResponEliminaNo l'esquincis, si de cas, embelleix-la.
ResponEliminaSempre és maca l'heura, Pilar.
ResponEliminaCarles, no tinc res a veure amb Moissac, només que ha estat una de les sortides que hem fet aquest any. Pel pont de Desembre vam anar a Moissac, Bordeus i també a Arcachon. Va ser una sortida molt maca. I aquesta foto de la capçalera m'agradava i la vaig posar... un temps, m'agrada canviar-les per temporades, aquesta era una foto bonic a per l'hivern. Allò que és inesperat d'aquestes coses és que despertis records intensos en altres persones. Una abraçada, Carles.
iris, les itineràncies sempre volen i com que cada cop som més... volen més i més... :)
Gràcies, Cromlec!
Óscar, jo tampoc ho trobo gens malament, més aviat m'agrada repintar-los i mantenir-los, però a vegades... sembla que no vagi bé. Una abraçada.
Porquet, volia dir per obrir la porta dels records... com fer-ho sense esquinçar-la, transplantar-la? :)
ResponEliminaEl temps esborra les portes que no s'obren mai
ResponEliminai jo a vegades no sé
si sóc a dins o sóc a fora ...
Bona tarda Carme.
l'heura s'ha convertit en guardiana de la porta. Si voleu passar ho haureu de fer per sobre el meu......
ResponEliminaBon cap de setmana
L'havia vista, sí! És molt bonica aquesta imatge i de la teva mà també m'agrada, Ssita.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Pere, ja tens raó, ja, esborrades i ben esborrades si no les obres mai. I tu no saps si ets a dins o ets a fora, potser és que no la tens tan esborrada, doncs... Jo sí que ho sé... sóc a fora. Algun cop amb recances, però sempre acabo fora. Bon vespre, Pere.
ResponEliminaGarbí, sobre el seu cadàver... pobre heura, no, no, no l'esquinçarem. :)
Anna, ja saps que jo sóc del gremi dels DAN Despistats d'Alt Nivell. Apa que no m'has fet rumiar amb això se Ssita... Delin's! :)
L'heura rebrota
ResponEliminasense plantar-la
allí on s'hi troba a casa.
L'heura és una mica com els records, deixen una marca profunda i no n'hi ha prou amb una mà de pintura per amagar-los.
ResponEliminaPotser no importa tant esquinçar-la... vols dir? :)
ResponEliminaRafel, la pintura no és pas per amagar-los és per fer-los sentir més vius. :)
Obrir la porta dels records és bonic però també comporta esquinçar les heures que hi em deixat créixer per amagar les espines que alguns records comporten. He arribat a estimar també els trastos desagradables que trobo darrere la porta.
ResponEliminaPintura molt maca i paraules molt suggerents i humanes, com sempre.
Es curiós, però abans de veure la foto de Barbollaire he pensat que aquesta porta podria estar a la bonica vila de Cadaqués. Salutacions.
ResponEliminaDoncs se t'ha quedat bé, no?
ResponEliminaGràcies, Llaudal, tens raó... a vegades fins i tot podem aconseguir que els trastos desagradables, es reconverteixin i deixin de ser-ho... :)
ResponEliminaJosep Lluís, doncs "bingo" encertat totalment!
Gràcies, Olguen!
Potser pots entrar als records per la finestra... i després la pintes també, que les finestres et queden molt maques.
ResponEliminaNoves Flors, quina bona idea! crec que la posaré en pràctica! :)
ResponEliminaNúvols d'heura
ResponEliminaacaronen la porta
del meu oblit,
tan nostre, tan lluny.
Cada dia m'agraden més els teus dibuixos... aquest "escrostonat" de la paret és ja el màxim!!
ResponEliminaL'altre dia vaig retallar una imatge i havia de fer una fletxeta al damunt... em va quedar guerxa i lletja... i vaig pensar que si no m'havia sortit ni una miserable fletxeta amb el ratolí... hehehe... quins desastres faria si intentés fer un dibuix (clar que l'art abstracte també té els seus seguidors)
Tot s'ha de dir que jo sóc esquerrana, esquerrana al màxim... de petita escrivia de dreta a esquerra i el que jo posava s'havia de llegir amb un mirall davant. La mà dreta la tinc només perquè se n'han de tenir dues, però per poca cosa més... i, clar, vaig "aprendre" a fer anar el ratolí amb la dreta... així que només sé moure'l una mica i fer "clic" :-DDD
De totes formes, estic segura que ho provaria amb l'esquerra i tampoc em sortiria! ;-))
L'heura és poderosa, és capaç d'esbalçar parets i amagar cases senceres. La relació amb l'heura és potent, per bé i per mal, i les seves marques resten durant molt de temps.
ResponEliminaAssumpta: jo sóc dretà, però com que tinc la mà dreta deformada he hagut d'aprendre a fer anar la mà esquerra per al ratolí. Tu que ja ets esquerrana, és a dir, que et domina l'hemisferi dret del cervell, no cal que et forcis amb la dreta.
Jordi, m'agrada, gràcies!
ResponEliminaAssumpta, doncs prova-ho, dona prova-ho amb l'esquerra, mira que et diu en Joan!
Joan, m'agrada l'heura i és veritat la relació amb l'heura és potent per bé i per mal...
Hola, JOAN! :-) El problema és que ara no sé si em sabria adaptar a fer anar el ratolí amb l'esquerra hehehe... suposo que sí, però fa tants anys que ho faig amb la dreta! (i mira que al principi em costava! mare meva...)
ResponEliminaTinc els cables i tot que em surten pel cantó dret del teclat... ara seria un embolic canviar-ho... però moltes gràcies pel que em dius :-)
En tot cas, a més, després em faltaria la gràcia per fer-ho hehehe... imagino canviant-ho tot de cantó per després tampoc ser capaç de fer-ho mínimament bé ;-))
Una abraçada a tots dos!! :-))