divendres, 4 de febrer de 2011

Porta amb heura

D'una  fotografia  de Barbollaire

No,  no volia esquinçar l'heura
només  per  pintar de nou  els seus  records.
...............................................................Carme

L'heura rebrota
sense plantar-la
allí on s'hi troba a casa.
.......................................................Fanal Blau

Núvols d'heura
acaronen la porta
del meu oblit,
tan nostre, tan lluny.
..........................................................Jordi Dorca

26 comentaris:

  1. M'agrada l'heura que serpenteja per les parets, a la recerca d'una porta per abraçar-la i arrelar-hi.

    ResponElimina
  2. Què hi tens a veura amb Moissac ?
    Jo en tinc uns records molt macos
    i al mateix temps tristos de una
    amiga, que a la fi va morir d'un càncer de pit, Michèlle es deia i
    la darrera vegada , que la vaig veura viva va ser a Moissac i Arcachon.

    ResponElimina
  3. Els records ens abracen iens omplin de tendresa. La verdor de l'heura sobre la de la porta fan un matidatge sensacional.
    Molt bonic, Carma!!!

    Per cert, veig que les itineràncies més que caminar volen!!! Amb quin espèrit s'ho ha agafat la gent, no m'ho imaginava.
    Estan quedant molt boniques.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Pintar els records, de colors ben vius, no ho trobo pas malament. Sempre i quan no toqui esquinçar res.

    ResponElimina
  5. No l'esquincis, si de cas, embelleix-la.

    ResponElimina
  6. Sempre és maca l'heura, Pilar.

    Carles, no tinc res a veure amb Moissac, només que ha estat una de les sortides que hem fet aquest any. Pel pont de Desembre vam anar a Moissac, Bordeus i també a Arcachon. Va ser una sortida molt maca. I aquesta foto de la capçalera m'agradava i la vaig posar... un temps, m'agrada canviar-les per temporades, aquesta era una foto bonic a per l'hivern. Allò que és inesperat d'aquestes coses és que despertis records intensos en altres persones. Una abraçada, Carles.

    iris, les itineràncies sempre volen i com que cada cop som més... volen més i més... :)

    Gràcies, Cromlec!

    Óscar, jo tampoc ho trobo gens malament, més aviat m'agrada repintar-los i mantenir-los, però a vegades... sembla que no vagi bé. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Porquet, volia dir per obrir la porta dels records... com fer-ho sense esquinçar-la, transplantar-la? :)

    ResponElimina
  8. El temps esborra les portes que no s'obren mai
    i jo a vegades no sé
    si sóc a dins o sóc a fora ...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  9. l'heura s'ha convertit en guardiana de la porta. Si voleu passar ho haureu de fer per sobre el meu......
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  10. L'havia vista, sí! És molt bonica aquesta imatge i de la teva mà també m'agrada, Ssita.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  11. Pere, ja tens raó, ja, esborrades i ben esborrades si no les obres mai. I tu no saps si ets a dins o ets a fora, potser és que no la tens tan esborrada, doncs... Jo sí que ho sé... sóc a fora. Algun cop amb recances, però sempre acabo fora. Bon vespre, Pere.

    Garbí, sobre el seu cadàver... pobre heura, no, no, no l'esquinçarem. :)

    Anna, ja saps que jo sóc del gremi dels DAN Despistats d'Alt Nivell. Apa que no m'has fet rumiar amb això se Ssita... Delin's! :)

    ResponElimina
  12. L'heura rebrota
    sense plantar-la
    allí on s'hi troba a casa.

    ResponElimina
  13. L'heura és una mica com els records, deixen una marca profunda i no n'hi ha prou amb una mà de pintura per amagar-los.

    ResponElimina
  14. Potser no importa tant esquinçar-la... vols dir? :)

    Rafel, la pintura no és pas per amagar-los és per fer-los sentir més vius. :)

    ResponElimina
  15. Obrir la porta dels records és bonic però també comporta esquinçar les heures que hi em deixat créixer per amagar les espines que alguns records comporten. He arribat a estimar també els trastos desagradables que trobo darrere la porta.
    Pintura molt maca i paraules molt suggerents i humanes, com sempre.

    ResponElimina
  16. Es curiós, però abans de veure la foto de Barbollaire he pensat que aquesta porta podria estar a la bonica vila de Cadaqués. Salutacions.

    ResponElimina
  17. Gràcies, Llaudal, tens raó... a vegades fins i tot podem aconseguir que els trastos desagradables, es reconverteixin i deixin de ser-ho... :)

    Josep Lluís, doncs "bingo" encertat totalment!

    Gràcies, Olguen!

    ResponElimina
  18. Potser pots entrar als records per la finestra... i després la pintes també, que les finestres et queden molt maques.

    ResponElimina
  19. Noves Flors, quina bona idea! crec que la posaré en pràctica! :)

    ResponElimina
  20. Núvols d'heura
    acaronen la porta
    del meu oblit,
    tan nostre, tan lluny.

    ResponElimina
  21. Cada dia m'agraden més els teus dibuixos... aquest "escrostonat" de la paret és ja el màxim!!

    L'altre dia vaig retallar una imatge i havia de fer una fletxeta al damunt... em va quedar guerxa i lletja... i vaig pensar que si no m'havia sortit ni una miserable fletxeta amb el ratolí... hehehe... quins desastres faria si intentés fer un dibuix (clar que l'art abstracte també té els seus seguidors)

    Tot s'ha de dir que jo sóc esquerrana, esquerrana al màxim... de petita escrivia de dreta a esquerra i el que jo posava s'havia de llegir amb un mirall davant. La mà dreta la tinc només perquè se n'han de tenir dues, però per poca cosa més... i, clar, vaig "aprendre" a fer anar el ratolí amb la dreta... així que només sé moure'l una mica i fer "clic" :-DDD

    De totes formes, estic segura que ho provaria amb l'esquerra i tampoc em sortiria! ;-))

    ResponElimina
  22. L'heura és poderosa, és capaç d'esbalçar parets i amagar cases senceres. La relació amb l'heura és potent, per bé i per mal, i les seves marques resten durant molt de temps.

    Assumpta: jo sóc dretà, però com que tinc la mà dreta deformada he hagut d'aprendre a fer anar la mà esquerra per al ratolí. Tu que ja ets esquerrana, és a dir, que et domina l'hemisferi dret del cervell, no cal que et forcis amb la dreta.

    ResponElimina
  23. Jordi, m'agrada, gràcies!

    Assumpta, doncs prova-ho, dona prova-ho amb l'esquerra, mira que et diu en Joan!

    Joan, m'agrada l'heura i és veritat la relació amb l'heura és potent per bé i per mal...

    ResponElimina
  24. Hola, JOAN! :-) El problema és que ara no sé si em sabria adaptar a fer anar el ratolí amb l'esquerra hehehe... suposo que sí, però fa tants anys que ho faig amb la dreta! (i mira que al principi em costava! mare meva...)

    Tinc els cables i tot que em surten pel cantó dret del teclat... ara seria un embolic canviar-ho... però moltes gràcies pel que em dius :-)

    En tot cas, a més, després em faltaria la gràcia per fer-ho hehehe... imagino canviant-ho tot de cantó per després tampoc ser capaç de fer-ho mínimament bé ;-))

    Una abraçada a tots dos!! :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari