dilluns, 14 de febrer de 2011

S'obre una flor


S'obre  una flor
d'efímera bellesa.
Tu me l'apropes.

24 comentaris:

  1. Si te l'apropen a tu segur que la bellesa esdevindrà perenne!

    Un petó!

    ResponElimina
  2. T'aproparia
    mil flors que em demanares
    noia gentil.

    :) :) :)

    ResponElimina
  3. Apropar-te voldria
    la perfilada bellesa
    d'una flor.

    bon dia!

    ResponElimina
  4. Les coses maques no duren per sempre, però tenen el seu instant de glòria. Ens coneixem al sopar blogger. Fins aviat.

    ResponElimina
  5. Quan la flor efímera s'obre, la terra, estremida, tot ho oblida. Embriagada de perfum.

    ResponElimina
  6. Efímera instantània
    punt en l'espiral del temps
    felicitats en cada pètal!

    ResponElimina
  7. Gràcies, porquet, què hi pot haver milor que un afalag de bon matí? Un petó de tornada, també.

    Gràcies, Noves Flors, ho veig, ho veig... les apropes... una abraçada.

    Bon dia, fanalet, tu també me n'apropes moltes... moltes...

    Jordicine, gràcies, ens veiem al sopar!

    Tens raó,m senyoreta, la bellesa sempre val la pena.

    preciosa poesia, Pilar!

    Elfri, poesia filosòfica, genial!

    ResponElimina
  8. És molt bonic veure com s'obri una flor, però de vegades, també voldríem tancar-nos, sobre tot quan busquem una mica de protecció.

    "Al recer de les teues mans
    torne a tu, com flor que es tanca."

    M'has fet recordar un poema que li vaig escriure a ma mare.

    El vídeo que no has vist, és tot el contrari al que et sembla. ës una defensa de la llengua per un llingüísta madrileny, que ho deixa tot ben clar!!! Es per a llevar-se el barret. Diu veritats com a punys!!! ës un granplaer escoltar tots els seus arguments!!!

    ResponElimina
  9. iris, que bonic el bocí de poema a la teva mare...

    Veus? gr+acies per l'aclariment... és que no es pot anar de pressa pel món... però ara que m'ho dius així, recordo que ja en vaig sentir un d'aquests probablement digui el mateix, però me'l miraré ni que sigui poer a comprovar-ho.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Carme, per apropar-me la primera flor que se m'obre anunciant una primavera que necessito molt que arribi.

    ResponElimina
  11. En la mútua brevetat
    compartim la riquesa efímera...


    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. Tot és efímer, només queda el record de les persones ... i no sempre.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  13. efímera però eternament bella en el record

    ResponElimina
  14. on es la bellesa? en la flor o en el fet d'apropar-la, potser l'un no te sentit sense l'altre

    ResponElimina
  15. Efímera sí, però de record inesborrable.

    ResponElimina
  16. Glòria te'n puc apropar moltes més en els dies que falten per la primavera (ja no falta a gaire):)

    Una abraçada, onatge!

    El record de les persones és el més important, és veritat... Bona nit, Pere!

    rits, que bonic com ho dius!

    Garbí, no podríem dir que es multipliquen l'un a l'altre?

    Rafel, un cop hi dediques una estona, el record sempre queda més gravat.

    ResponElimina
  17. De vegades hi ha instants que bé valen tota una vida. La de la teva flor en podt ser un d'aquests.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  18. un haiku?
    Hi ha un concurs de haikus a la biblioteca de Salt i es pot participar pel web, t'ho dic per si t'interessa!

    ResponElimina
  19. Doncs sí, Deric, un haikú. M'agraden molt els poemes curts. M'ho miraré, gràcies! Ens veiem al sopar... :)

    ResponElimina
  20. Jo t'apropo les que calquin, Carme, sense HAikú però ho faig igual.
    Espero que la flor t'agradi!

    ResponElimina
  21. Uns dies sense posar-me a la xarxa i obro el correu, xup! un missatge de la Merike del Face que m'envia el teu enllaç. Quina sorpresa! Moltes gràcies Carme. No sé com ho feu de poder fer tants i tants poemes. Creieu que sento no poder llegir-lostots ni a tots. La xarxa em supera. Des d'aquí dono les gràcies a tots els que no puc visitar. Molt bonic el teu dibuix. S'hi podien posar taronges que hi havia i que en una aquarel·la no quedaven massa bé. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  22. Totes les flors m'agraden, Anna, totes... l'haikú si vols li poso jo.

    Gràcies a tu Mª Antònia!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari