S'obre una flor
d'efímera bellesa.
Tu me l'apropes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si te l'apropen a tu segur que la bellesa esdevindrà perenne!
ResponEliminaUn petó!
T'aproparia
ResponEliminamil flors que em demanares
noia gentil.
:) :) :)
Apropar-te voldria
ResponEliminala perfilada bellesa
d'una flor.
bon dia!
Les coses maques no duren per sempre, però tenen el seu instant de glòria. Ens coneixem al sopar blogger. Fins aviat.
ResponEliminaNi que dure un segon. Ja val la pena :)
ResponEliminaQuan la flor efímera s'obre, la terra, estremida, tot ho oblida. Embriagada de perfum.
ResponEliminaEfímera instantània
ResponEliminapunt en l'espiral del temps
felicitats en cada pètal!
Gràcies, porquet, què hi pot haver milor que un afalag de bon matí? Un petó de tornada, també.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors, ho veig, ho veig... les apropes... una abraçada.
Bon dia, fanalet, tu també me n'apropes moltes... moltes...
Jordicine, gràcies, ens veiem al sopar!
Tens raó,m senyoreta, la bellesa sempre val la pena.
preciosa poesia, Pilar!
Elfri, poesia filosòfica, genial!
És molt bonic veure com s'obri una flor, però de vegades, també voldríem tancar-nos, sobre tot quan busquem una mica de protecció.
ResponElimina"Al recer de les teues mans
torne a tu, com flor que es tanca."
M'has fet recordar un poema que li vaig escriure a ma mare.
El vídeo que no has vist, és tot el contrari al que et sembla. ës una defensa de la llengua per un llingüísta madrileny, que ho deixa tot ben clar!!! Es per a llevar-se el barret. Diu veritats com a punys!!! ës un granplaer escoltar tots els seus arguments!!!
iris, que bonic el bocí de poema a la teva mare...
ResponEliminaVeus? gr+acies per l'aclariment... és que no es pot anar de pressa pel món... però ara que m'ho dius així, recordo que ja en vaig sentir un d'aquests probablement digui el mateix, però me'l miraré ni que sigui poer a comprovar-ho.
Gràcies, Carme, per apropar-me la primera flor que se m'obre anunciant una primavera que necessito molt que arribi.
ResponEliminaEn la mútua brevetat
ResponEliminacompartim la riquesa efímera...
Des del far una abraçada.
onatge
Tot és efímer, només queda el record de les persones ... i no sempre.
ResponEliminaBona tarda Carme.
efímera però eternament bella en el record
ResponEliminaon es la bellesa? en la flor o en el fet d'apropar-la, potser l'un no te sentit sense l'altre
ResponEliminaEfímera sí, però de record inesborrable.
ResponEliminaGlòria te'n puc apropar moltes més en els dies que falten per la primavera (ja no falta a gaire):)
ResponEliminaUna abraçada, onatge!
El record de les persones és el més important, és veritat... Bona nit, Pere!
rits, que bonic com ho dius!
Garbí, no podríem dir que es multipliquen l'un a l'altre?
Rafel, un cop hi dediques una estona, el record sempre queda més gravat.
De vegades hi ha instants que bé valen tota una vida. La de la teva flor en podt ser un d'aquests.
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Una abraçada, Galionar!
ResponEliminaun haiku?
ResponEliminaHi ha un concurs de haikus a la biblioteca de Salt i es pot participar pel web, t'ho dic per si t'interessa!
Doncs sí, Deric, un haikú. M'agraden molt els poemes curts. M'ho miraré, gràcies! Ens veiem al sopar... :)
ResponEliminaJo t'apropo les que calquin, Carme, sense HAikú però ho faig igual.
ResponEliminaEspero que la flor t'agradi!
Uns dies sense posar-me a la xarxa i obro el correu, xup! un missatge de la Merike del Face que m'envia el teu enllaç. Quina sorpresa! Moltes gràcies Carme. No sé com ho feu de poder fer tants i tants poemes. Creieu que sento no poder llegir-lostots ni a tots. La xarxa em supera. Des d'aquí dono les gràcies a tots els que no puc visitar. Molt bonic el teu dibuix. S'hi podien posar taronges que hi havia i que en una aquarel·la no quedaven massa bé. Moltes gràcies!
ResponEliminaTotes les flors m'agraden, Anna, totes... l'haikú si vols li poso jo.
ResponEliminaGràcies a tu Mª Antònia!