dimecres, 26 d’octubre del 2011

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Canal de Verges

 

Plàcida  la tarda,  s'eixampla, vora el canal. Amb el dit  ressegueixo  els penjollets  vegetals  desconeguts  que envaeixen la porta.  Deu fer temps que no s'obre.  De nou  m'amara  una sensació  de bellesa  inassolible,  com si  m'hagués  de  quedar   alguna cosa, d'aquesta  estona  i em sentís  incapaç  de saber  què  és. Sobre  el canal  s'aboquen  adelerades  flors  obertament vermelles. Flueix l'aigua  amb un gest  mandrós,  pentinant herbes  i algues.  La  mainada intenten pescar  en aquestes  aigües,  mentre  jo   miro  i vagarejo  i  aleshores, amb  un petit  clic  pesco  la imatge,   per  si  fos  això  el que m'havia  d'endur...  potser,  el que m'havia  de quedar  era  simplement  la sensació  de bellesa  inassolible...  és  manté  quan miro  el dibuix.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Núvols taronges

Dels colors d'una  foto  del blog  d'en Pep


Te'n recordes,  quan 
només  amb la teva  música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant  teu, 
 a la parada dels  núvols, 
que en passin alguns d'aquest  color.


diumenge, 23 d’octubre del 2011

Dues col·laboracions blocaires per la marató

La primera  és l'aquarel·la  de  l'Anton  i poema  meu:

La  segona  és  un poema de la  Pilar   i  un dibuix meu:

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Inundacions

D'una fotografia  que em va  enviar  la  Iruna del  Camins  en veure  el post  de cala  Xelida

Inundats,  els camins de l'ànima
d'emocions  que  es  desborden.
Una barqueta  de salvament sura
molt  a prop,  davant la porta.
Fugir  o no fugir  de  nosaltres  mateixos

La  Iruna  m'ha ofert,  als  comentaris,  una  cançó   per   acompanyar  el post.    L'acompanyo  doncs...  ;)

Cançó del Bon amor  de Maria del Mar  Bonet

Brassens encara...



Avui  faria  90  anys.  D'aquí  pocs  dies en farà  30  que va  morir.  Ho he trobat  a ca  la Júlia.

Brassens és  uns dels  grans,   amb  una poesia   sense complexos, a vegades  seva,  a vegades musicant altres  autors,   sovint   molt provocador,  sovint molt  tendre,  i  sempre  sabent  combinar  la seva  condició  d'anarquista,  de lliure  pensador,  de  persona sense prejudicis, crític  fins  al fons,   amb  l'amor  per l'ésser  humà,  pels  amics,  per  les persones que estimava.  És  una cançó  de  crítica  dels  benestants.  Metàfora  a través  de les  aus,  de  l'aviram  i dels ocells  migradors  i lliures.  Perdoneu el rotllo però  a mi m'encanta.

Aquesta cançó  és  un poema  de  Jean Richepin,  que li va  costar un procés  per atacar i  ultratjar  els  bons  costums.

És  difícil aquesta  traducció  que  em proposo.   Però  és  una cançó que sempre  m'emociona,  sempre...

Ô vie heureuse des bourgeois
Qu'avril bourgeonne
Ou que decembre gèle,
Ils sont fiers et contents
Ce pigeon est aimé,
Trois jours par sa pigeonne
Ça lui suffit il sait
Que l'amour n'a qu'un temps
Ce dindon a toujours
Béni sa destinée
Et quand vient le moment
De mourir il faut voir
Cette jeune oie en pleurs
C'est la que je suis née
Je meurs presd de ma mère
Et je fais mon devoir
 Elle a fait son devoir
C'est a dire que Onques
Elle n'eut de souhait
Impossible elle n'eut
 Aucun rêve de lune
Aucun désir de jonque
L'emportant sans rameurs
Sur un fleuve inconnu
 Et tous sont ainsi faits
Vivre la même vie
 Toujours pour ces gens là
Cela n'est point hideux
 Ce canard n'a qu'un bec
Et n'eut jamais envie
Ou de n'en plus avoir
Ou bien d'en avoir deux
 Ils n'ont aucun besoin
De baiser sur les lèvres
Et loin des songes vains
Loin des soucis cuisants
 Possèdent pour tout cœur
Un vicere sans fièvre
Un coucou régulier
Et garanti dix ans
 Ô les gens bien heureux
Tout à coup dans l'espace
Si haut qu'ils semblent aller
Lentement en grand vol
 En forme de triangle
Arrivent planent, et passent
Où vont ils? ... qui sont-ils ?
Comme ils sont loins du sol
 Regardez les passer, eux
Ce sont les sauvages
Ils vont où leur desir
Le veut par dessus monts
 Et bois, et mers, et vents
Et loin des esclavages
L'air qu'ils boivent
Ferait éclater vos poumons
 Regardez les avant
D'atteindre sa chimère
Plus d'un l'aile rompue
Et du sang plein les yeux
 Mourra. Ces pauvres gens
Ont aussi femme et mère
Et savent les aimer
Aussi bien que vous, mieux
 Pour choyer cette femme
 Et nourrir cette mère
Ils pouvaient devenir
Volailles comme vous
 Mais ils sont avant tout
Des fils de la chimère
Des asoiffés d'azur
Des poètes des fous
Regardez les vieux coqs
Jeune Oie édifiante
Rien de vous ne pourra
 monter aussi haut qu'eux
 Et le peu qui viendra d'eux à vous
C'est leur fiante
Les bourgeois sont troublés
De voir passer les gueux.


Oh! vida feliç dels burgesos  Que l'abril borrona   O que el desembre gela.  Estan orgullosos i contents.  Aquest colom ha estat estimat, Tres dies per la seva coloma  Això li és suficient, sap Que l'amor no té més que un temps Aquest gall dindi sempre ha beneït el seu destí. I quan li ve el moment De morir, cal veure Aquesta jove oca en plors. És aquí on jo he nascut Moro vora de la meva mare I he complert el meu deure Ella ha fet el seu deure. És a dir que mai No tingué cap desig impossible Mai no tingué Cap somni de lluna Cap desig de vaixell que se l'emportés sense remers Sobre un riu desconegut I tots són fets així: Viuen la mateixa vida I mai per aquesta gent això no té res d'horrible Aquest ànec només té un bec I no tingué mai enveja O de no tenir-ne cap O bé de tenir-ne dos No tenen cap necessitat De petons sobre els llavis I lluny dels somnis vans Lluny de les preocupacions urgents Posseeixen per tot cor Una víscera sense febre Un cucut regular I garantit per deu anys. 


Oh! la gent ben feliç Tot de cop, en l'espai Tan amunt que semblen anar Lentament, en un ran vol. En forma de triangle Arriben planegen, i passen On van? ... qui són ? Com són tan lluny del sòl Mireu-los passar, ells, Aquest són els salvatges Van on el seu desig vol Per sobre les muntanyes I boscos, i mars, i vents I lluny dels esclavatges L'aire que beuen Faria esclatar els vostres pulmons Mireu-los abans D'arribar a la seva quimera Més d'un, l'ala trencada I els ulls plens de sang. Moriran. Aquesta pobre gent Tenen també dona i mare I les saben estimar Tan bé o millor que vosaltres Per mimar aquesta dona I alimentar aquesta mare. Podien esdevenir aviram com vosaltres Però són abans tot,  fills de la quimera Assedegats d'atzur, poetes, bojos. Mira els vells galls Jove oca edificant Res de vosaltres no podrà pujar mai tan amunt com ells I el poc qui vindrà d'ells a vosaltres Serà la seva femta. 


Els burgesos s'han trasbalsat De veure passar els rodamóns.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Joc de Tu mateix llibres



Participació  al Joc de  Tu mateix llibres

Va sentir  els  tocs  de campana  i va  dirigir la proa a terra, com si volgués  navegar un mar de fonoll. Menava la  barqueta com una galera  empesa  per  setzevents. Una columna de foc sortia del seu  refugi. Maleïts bandits! Volien la seva  vida  i no pararien fins a tenir-la.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Cantem un Va'pensiero ...


Aquest  març  2011,  Itàlia celebrava el 150 aniversari  de la seva  creació.
A Roma es  representava l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi dirigida  per Riccardo Muti. 
Amb la presència  de  Berlusconi

Va'pensiero és  el cant del cor dels esclaus  oprimits lluny de la seva terra.
A Itàlia aquest  cant  sempre ha estat símbol de la recerca  de la llibertat.

Quan va acabar  el Va'pensiero,  a mitja  funció,  el públic  va  demanar un bis.
"Jo no volia fer  només  un bis  a mitja  funció.  Hi  havia  d'haver  una bona raó per  fer-ho" va dir  després  Muti.  


Es va dirigir  al públic i  també  a Berlusconi  i  va dir  que li havien de donar un sentit nou  a aquest  cant,  tot proposant  que  cantessin junts.  "Ja no tinc  30  anys  i he  viscut  la meva  vida,  però  ara com a Italià,  sento vergonya del que passa  al meu país.  Accepto doncs  la vostra  demanda de bis del Va'pensiero.  No només per la joia patriòtica  que sento,  sinó  perquè  aquesta nit  mentre  dirigia  el cor que cantava  "Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!"  he pensat  que  si continuem així, matarem la cultura  sobre  la qual Itàlia està  construïda.  Aleshores, la nostra  pàtria  seria  bella i perduda."

El públic,  es  va  aixecar,  el cor també.  Dura  8  minuts  però  és molt  emocionant.  Si teniu temps  mireu-vos-ho. 

Traducció  Viquipèdia  del  Va'pensiero:
Vola pensament amb ales daurades,
Atura't en els prats i els cims,
On s'olora la dolça fragancia,
De l'aire dolç de la terra natal!
Saluda les rives del Jordà
I a les destruïdes torres de Sion,
Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
Oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dels fatídics profetes
Perquè penges silenciosa del salze?
Reviu en els nostres pits el record
Parle'ns del temps que fou!
Al destí de Solima Jerusalem
Canta un aire de cru lament
Que inspiri al Senyor una melodia
Que infongui virtud al patiment!

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Més haikús del 217è!



En companyia
construïm àmbits petits.
Feliç fugida.

Blanc, sobre els cims
l'aire calent l'apaga
tan blau el cel.

Goig que desvetlla
en fem arrel de vida
mar de capvespre.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Cruixidell




Gnome-mime-audio-openclipart.svg




Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda
D'una fotografia trobada a Adverbia, de Jordi Dorca
Com exultant cruixidell
voldria saber cridar-te
i convertir el meu brinic
en veu, en mot i abraçada.
.................................Carme


El xiric del cruixidell,
 molt penetrant,
sona dalt de la talaia
 ....................................Pilar

Cruixidell o lluïdet
 des de la branca més alta
m'has ensenyat a cantar
ja sigui matí o tarda.
....................................Carme

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari