Plàcida la tarda, s'eixampla, vora el canal. Amb el dit ressegueixo els penjollets vegetals desconeguts que envaeixen la porta. Deu fer temps que no s'obre. De nou m'amara una sensació de bellesa inassolible, com si m'hagués de quedar alguna cosa, d'aquesta estona i em sentís incapaç de saber què és. Sobre el canal s'aboquen adelerades flors obertament vermelles. Flueix l'aigua amb un gest mandrós, pentinant herbes i algues. La mainada intenten pescar en aquestes aigües, mentre jo miro i vagarejo i aleshores, amb un petit clic pesco la imatge, per si fos això el que m'havia d'endur... potser, el que m'havia de quedar era simplement la sensació de bellesa inassolible... és manté quan miro el dibuix.
Ets una gran pescadora d'imatges!
ResponEliminaEl que t'has endut, a més, és una pila de bons records. Això que no falti. Guarda'ls bé a la seva caixeta pertinent.
ResponEliminaSempre que es ve al Baix Empordà, es pesca. Veig que tu no te'n estàs
ResponEliminacada vegada m'agraden més, els teus dibuixos...
ResponEliminaNo tant com tu, fanalet! Em queda molt per aprendre.
ResponEliminaEl moment, XeXu, tens raó m'he endut el moment! Ben guardat el tinc.
garbí, vindré 4 dies per aquí, amb centre d'operacions a Vilopriu, amb tota la intenció de pescar imatges i imatges i moments i moments i ja m'he comprat els blocs de viatge... aquest no el tindré, però els de paper sí!
Alfred, moltes gràcies!
ResponEliminaMolt bon clic! Si als bons records hi afegeixes dibuixos com aquest, aquells afloraran amb més facilitat i més intensitat.
ResponEliminaQuan miro el dibuix veig el canal amb les flors vermelles, l'aigua mandrosa
ResponEliminai la mainada que pesca, gràcies pel retrat...
Petons,
M. Roser
Segurament el que val la pena endur-se darrere sempre són les sensacions, les bones sensacions, que permeten col·leccionar moments ;)
ResponEliminaEixes pinzellades ja van dient coses, eh? M'agraden.
ResponEliminaCarme, la bellesa de les teves pintures ja no em sorprèn... i avui acompanyada d'un text que és poesia pura en prosa... molt, molt, MOLT maco :-))
ResponEliminaRespirar la bellesa ens fa més savis...
ResponEliminaNo cal fotografiar res, només retenir-ho :)
Em quedo amb els penjollets de vegetals i la placidesa lúcida del poema en prosa.
ResponEliminaOmplis amb el que omplis el paper (o la pantalla) és sempre un éxit. Els dibuixos amb el paint, tant teus, són estupendos, aquesta aquarel·la és molt maca i les teves lletres tan ben lligades una joia per a llegir.
ResponEliminaEts una gran artista. Gràcies.
Aquesta porta ha de ser de les que mai s'obren perquè estan plenes de records, avui fins i tot el teu.
ResponEliminaUn text ple de bellesa, si imagines aquest lloc tan tranquil ... pots olorar la remor de l'aigua.
Bona nit Carme.
Les imatges, les olors, les cançons... quines connexions i quin poder que tenen! Ens transporten a un instant...
ResponEliminaSegueix pescant, Carme.
ResponEliminaNosaltres en gaudirem.
A mi sí que em sorprèn la teva habilitat pictòrica, Carme. I la capacitat de descriure espais que ens fas veure sense veure'ls. Chapeau, de veritat.
ResponEliminaQuina traça tens a trobar imatges boniques! Cada dia una sorpresa el teu blog. Gracies, Carme
ResponEliminaTenim les estacions trastocades.... a mi em sembla com si encara estiguessim en primavera , llegint-te.
ResponEliminaUn petó des del sud, guapa!!
Aquesta sensació que descrius és la porta que s'obre per aclaparar la bellesa que ens deixa sense alè, amb la finalitat d'anar assaborint-la a poc a poc, quan no la tenim al davant.
ResponEliminaHas fet una descripció d'aquelles que et fan venir ganes de sentir-la més d'una vegada.
tens raó porquet, quan escrius o dibuixes un moment, es fixa amb més intensitat a la memòria!
ResponEliminaGràcies, a tu, Mª Roser!
Noves Flors, aquesta sensació és for´ça coneguda per mi, té un punt d'agredolç, de gaudir del moment i de recança d'un no sé què indefinit... em passa a vegades...
Gràcies, Jp! Quins ànims em dónes!
Moltíssimes gràcies, Assumpta!
Joana, retenir-ho... segur que tens raó, però a vegades és tot tan inabastable! :)
Gràcies, Jordi!
Gràcies a tu, Laura per les teves paraules!
Bona nit, Pere, potser és l'acumulació dels records que em trasbalsa, doncs...
Sí, ben cert, Judit! I hi afegiria les paraules, també...
Pep, ja tinc un parell de llibretes a punt pel cap de setmana! Gràcies!
Moltíssimes gràcies, Ferran!
Gràcies a tu, Glòria!
Albanta, de fet era estiu encara, aquest dia... petonets des del Nord...
Pilar, que bé que l'entenguis, la sensació, vull dir! :)