Aquest març 2011, Itàlia celebrava el 150 aniversari de la seva creació.
A Roma es representava l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi dirigida per Riccardo Muti.
Amb la presència de Berlusconi
Va'pensiero és el cant del cor dels esclaus oprimits lluny de la seva terra.
A Itàlia aquest cant sempre ha estat símbol de la recerca de la llibertat.
Quan va acabar el Va'pensiero, a mitja funció, el públic va demanar un bis.
"Jo no volia fer només un bis a mitja funció. Hi havia d'haver una bona raó per fer-ho" va dir després Muti. Es va dirigir al públic i també a Berlusconi i va dir que li havien de donar un sentit nou a aquest cant, tot proposant que cantessin junts. "Ja no tinc 30 anys i he viscut la meva vida, però ara com a Italià, sento vergonya del que passa al meu país. Accepto doncs la vostra demanda de bis del Va'pensiero. No només per la joia patriòtica que sento, sinó perquè aquesta nit mentre dirigia el cor que cantava "Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!" he pensat que si continuem així, matarem la cultura sobre la qual Itàlia està construïda. Aleshores, la nostra pàtria seria bella i perduda."
El públic, es va aixecar, el cor també. Dura 8 minuts però és molt emocionant. Si teniu temps mireu-vos-ho.
Traducció Viquipèdia del Va'pensiero:
Vola pensament amb ales daurades,
- Atura't en els prats i els cims,
- On s'olora la dolça fragancia,
- De l'aire dolç de la terra natal!
Saluda les rives del Jordà
- I a les destruïdes torres de Sion,
- Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
- Oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dels fatídics profetes
- Perquè penges silenciosa del salze?
- Reviu en els nostres pits el record
- Parle'ns del temps que fou!
Al destí de Solima Jerusalem
- Canta un aire de cru lament
- Que inspiri al Senyor una melodia
- Que infongui virtud al patiment!
Saps? pel Canal 33 fan un programa que es diu alguna així com Opera en texans... (si, si, jo sóc el que veig els documentals del 33 i la 2...)
ResponEliminaIndependentment que no m'agrada gaire el conductor del programa, l'altre dia parlaven de Verdi. Van viatjar fins el poble on va viure i, a la sortida del Teatre del poble, (que òbviament, es diu Verdi), l'equip es trobà a un grup d'estudiants (potser de l'equivalent a 1 o 2n d'ESO).
El presentador els va preguntar si sabien qui era Verdi i si sabrien cantar alguna cosa...
I, a capella, van proposar i cantar el "Va' pensiero".
Igual que hauria passat en aquest país, oi?
En algun lloc he llegit (o potser ho van comentar al mateix programa) que, aquesta peça de Verdi ha esdevingut com un segon himne pels italians...
Tal vegada com per alguns, és el Cant de la Senyera...
Quin rotllo de bon matí...
Ah! A mi també m'ha emocionat i, Mutti, m'ha semblat valent o, si més no, prou compromès, amb la seva cultura, amb el seu país...
Potser si que alguna cosa va canviant...
Petonet dolcíssim
Vaig veure el vídeo pocs dies després de que passes aixó. El vaig trobar molt emocionant i valent. Avui, passats només uns mesos, segurament el director de l'orquestra, a més de la cultura potser faria referència a tantes coses importants, bàsiques, jo diria, que ara mateix s'estan desmantellant per part del poder económic i amb la passivitat, impotència o col-laboració de la majoria de la clase política. Com va passar en el concert del vídeo, la gent, davant de les barbaritats,reacciona...impressionant!.
ResponEliminaGràcies carme , Moltíssimes gràcies!!!
ResponEliminaUauuu a la meva mare li encanta aquest fragment del Nabucco, ella sempre li diu "el coru d'hebreus"... "què maco és el coru d'hebreus!"
ResponEliminai jo vaig tenir la sort de poder-la veure al Teatre Fortuny de Reus, deu fer uns deu anys (el Teatre Fortuny és el segon de Catalunya, després del Liceu) (ara em surt la vena reusenca hehe)
Riccardo Muti és un crack. Fa poc vaig posar l'obertura de Guillem Tell (la part final) al meu blog (el 15 de setembre, el dia de la Ràdio Clàssic Catosfera hehehe) i li dóna una energia i una força impressionant.
I, en aquest cas, demostra que, a més d'un magnífic director d'orquestra, és un home valent i compromès. M'agrada com parla al principi, quan diu que ja no té trenta anys, com volent dir que ja ha demostrat tot el que havia de demostrar i que és lliure de fer i manifestar-se com vulgui i com es gira per anar dirigint al públic. Fa posar la pell de gallina. Els propis cantants del cor s'emocionen :-))
BARBOLLAIRE, no ets sol hehehe el meu marit també es mira els documentals de La 2 i el 33, el que passa és que ell sobre tot si van de literatura i d'història del segle XX :-DD
El Va'pensiero preciós i emocionant, però crec que Berlusconi va passar de tot i les paraules de Riccardo Muti li van entrar per una oïda i li van sortir per l'altre ...
ResponEliminaBon dia Carme.
No sé per què. Però m'ha recordat Espriu. Amb emoció.
ResponEliminaal ditxòs Berlusconi no se'l para de cap manera....ni cantant ni xiulant.
ResponEliminaAra, el vídeo és emotiu de nassos
Ara mateix no puc però a la vesprada tornaré, m'interessa molt i m'agradarà escoltar-lo.
ResponEliminaBarbollaire, no conec aquest programa... i ja veig que jo m'ho perdo, :) però tinc latele tant oblidada que per a mi és gairebé inexistent. És maca aquesta anècdota! I si jo també he llegit això que aquest cant és per a ells com símbol de llibertat. M'alegro que compartim emocions, doncs. Un petó, poeta.
ResponEliminaRamon, la gent hem de retrobar la força que tenim, d'una manera o altra... hem de recuperar la confiança en nosaltes. Gràcies!
De res, Miquel Àngel, de res... Una abraçada.
Assumpta, doncs la teva mare té raó... :) i les emocions travessen la pantalla.
Pere, segur que sí, segur que sí... A ell no li fa ni fred ni calor, tot això i anirà a la seva... però mai res no és inútil del tot si mobilitza a la gent. A vegade s els coses no tene un efecte immediat... però tene un efecte. Encara està per demostrar, d'acord! Ja veurem!
Jordi, doncs sí! Tens raó!
Garbí, algun dia o altre el pararan... tot té els eu temps i tot el que puja, baixa!
T'agradarà si l'escoltes, noves Flors!
Pell de gallina: la música, la lletra, el cor, el director i l'orquestra, el missatge... el públic dempeus, el sentiment. Un post, aquest teu d'avui, Carme, que lliga de quina manera amb el meu també d'avui. Malauradament.
ResponEliminaÉs emocionant veure com tothom és posa dret i la canta! És indescriptible.
ResponEliminaPreciós.
ResponEliminaNo tinc paraules.
Preciós.
Doncs ara m'hi poso, CARME. Un petó.
ResponEliminaM'ha emocionat moltíssim!!!
ResponEliminaNo sabia la història d'aquesta peça. En sé tan poc de música clàssica....(que fa vergonya i tot)
I gràcies per traduir la lletra. Les paraules de Muti son espectaculars, xq nosaltres tb podem pensar que ens estem deixant perdre...
Li enviaré l'enllaç a un amic italià meu. Segur que l'emociona moltíssim, sobretot tb saber que hi ha qui tb s'oposa a Berlusconi. Anar a la mani de dissabte amb ell va ser un gran regal.
un petó!!
Bé, un moment si és que puc publicar-ho. Uns dibuixos molt bonics, creatius, sobre tot el de les petjades. Suposo que us va anar bé la concentració pels "Cats". Ho sento però no puc seguir-ho.Vaig veure alguna cosa al blog del "Fanalet", però a vegades no puc pujar res. Felicitats.
ResponEliminaL'he escoltat tantes vegades...
ResponEliminaGràcies pel regal!
Un petó, Carme!
Molt bé pel senyor Mutti, per dir les coses clares sense importar-li qui hi hagués de públic...
ResponEliminaJo no sóc especialment afeccionada a l'òpera, però quan escolto el Va'pensiero se'm fa un nus a la gola...malgrat la tristor que destil·la jo trobo que és una ària preciosa i un cant a la llibertat...
Petons,
M. Roser
Bona nit...
ResponEliminaTorno, una mica per fer el "tifa"...
Aquest és l'enllaç al video que et deia.
Entre el minuts 13 i 16, es pot veure el grup de nens cantant..
Bé ja ho deixo córrer... (però és que els post que parlen de música em poden...)
gràcies nina estimada, petonet de bona nit. (dolç, faltaria més!)
:¬)***
Ferran, si malauradament tot lliga, tot lliga massa i massa malament.
ResponEliminaAlyebard, m'alegro que t'hagi agradat.
Pep, bona nit, maco, que bé que ho trobis preciós!
Doncs vinga, Jordi, segur que t'ha agradat.
Rits, l'he vist un munt de cops... que bé tenir un amic italià! I poder sentir-lo parlar... ;)
Moltíssimes gràcies, Mª Antònia!
I jo també un munt, Fanalet! :)
Mª Roser, doncs això ... un cant a la llibertat!
Bona nit! He vist el teu enllaç, i els he trobat moníssims cantant... la veritat també emociona veure nens tan jovenets sabent cantar el Va'pensiero. Gràcies, poeta, doncs em plantejaré fer posts de música de tant en tant... he he he... Un petó de bona nit.
Nena, carn de gallina.
ResponEliminaBé, el Va'pensiero sempre m'emociona i en aquestes circumstàncies molt més.
El cant espiritual, amb els seus brins d'enyor i de protesta, és un cant vigent. Tant seval l'escenari on s'escampi.
ResponEliminaVa'pensiero cualla molt bé amb els ideals de independència. Somric.
Molt emotiu. Supose que coneixes la versió de Marina Rossell, "Pensaments".
ResponEliminaOi que sí, Glòria?
ResponEliminaPilar, ben vigent per moltes coses... I pel que fa als ideals d'independència... i tant que hi va bé!
Noves Flors, si que la conec, sí! la recordo molt bé tot i que fa temps que no la sento...
T'estic responent mentre sona el Va'pensiero en el teu blog... tinc els ulls plorosos i la pell de gallina, de veritat.
ResponEliminaQuè mancats anem de personatges com Muti en aquest món, mancats de compromís, de decència, de responsabilitat, de saber que som en aquest món per deixar petja, si podem, i no per a esborrar les que han deixat els que han passat que nosaltres.
Gràcies i gràcies i moltes gràcies per compartir aquest vídeo!
M'acabo de mirar, senceret, tot l'enllaç d'en BARBOLLAIRE i és una passada de bo, dura gairebé 26 minuts però val la pena (i surt Sant Cugat! hehehe)
ResponEliminaL'Òpera no és el meu fort, però aquesta peça no em deixa gens indiferent. Ara sabent el seu rerefons i la reacció de la gent quan la canta, encara menys.
ResponEliminaAquesta peça i aquesta cançó seeeeeeeeeeempre m'ha agradat, Carme. El que no sabia que s'anomanés Va'pensiero.
ResponEliminaL'he cantada i tot. Aixó de poder llegir la lletra m'agrada.
Emociona veure'ls...
Gràcies a tu, porquet per venir!
ResponEliminaTens raó, Assumpta, és una passada, jo també l'he vist sencer! M'ha agradat molt!
Tampoc és el meu fort, Rafel, però hi ha coses que t'atrapen!
M'agradaria sentir-te cantant, Anna! :)