Dels colors d'una foto del blog d'en Pep
Te'n recordes, quan
només amb la teva música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant teu,
a la parada dels núvols,
que en passin alguns d'aquest color.
Te'n recordes, quan
només amb la teva música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant teu,
a la parada dels núvols,
que en passin alguns d'aquest color.
Que maco... això de viatjar pels núvols, com en un somni. Sempre en bona companyia, això sí.
ResponEliminaEls trobo relaxants.
ResponEliminaA veure si no passen amb retard! ;p Bonic Carme.
ResponEliminaCom m'agradaria dir.....me'n recordo.
ResponEliminaHaurem d'esperar que passen les pluges, però tornaran els núvols ataronjats, tot just quan el sol es pon.
ResponEliminaMai he sabut perquè al capvespre els núvols blancs són roig rogent.
ResponEliminaPotser el sol s'està cremant a l'altra banda del món ...
Bona tarda Carme.
Viatjar pels núvols és un dels grans plaers de la vida i si són del color amb què els has pintat avui, encara més.
ResponEliminaMai no hauria pensat de muntar una parada als núvols...És un lloc ideal per esperar, sense desesperar.
Preciosos indicadors de pluja!
Quina bellesa d'imatge... quins colors tan encertats, Carme!! :-))
ResponEliminaestar als núvols mmm fantàstic i si són de color taronja... què dolç!
ResponEliminaQue maco! M'agrada molt el poema, i aquests núvols també. De fet, m'agraden molt el núvols així, de postes de sol... Si recupero alguna foto bonica que he fet des de casa, te la faré arribar! =)
ResponEliminaXeXu, n'hi ha que de tant en tant hauríem de baixar-ne dels núvols! :)
ResponEliminaJordi, me n'alegro!
porquet, si passen amb retard els esperarem... quan ets als núvols res no ve d'aquí. :)
Garbí, que maco això que dius!
Tornaran, Noves Flors, segur!
Pere, per més que em consideri experta exploradora de núvols, ara mateix tampoc t'ho sabria explicar... :) pe`ro el color hi és encara que no sapiguem per què... Bona nit, Pere!
Pilar, gràcies maca, sempre compartint al màxim! :)
Gràcies, Assumpta, un petonet!
lolita... que els has tastat? ;)
Yáiza, has arribat mentre escrivia! perfecte! a mi també m'agraden les fotos de núvols... si sé trobar els colors me'ls copio! Gràcies guapa!
ResponEliminaCarme que bonic! A mi també m'encanta enlairar-me tot mirant els núvols. El cel rogent que ha dibuixat el trobo molt evocador...
ResponEliminaUna abraçada.
que has dibuixat volia dir, m'he oblidat la s!!! ;)
ResponEliminaMira així, també et puc dir...bona nit!
Saps trobar els colors i les paraules que hi donen sentit.
ResponEliminaCada dia em dones més raons per anar a viure dins els teus dibuixos.
Encara que siguin petits ¡¡¡
Amb aquests núvols, jo també m'esperaria! :)
ResponEliminaUn petó!
Quin poema tan maco! I els colors dels núvols una preciositat. És tan relaxant mirar-los!
ResponEliminaSón els que més m'agraden, em fan sentir molta nosràlgia, com la dels versos del teu poema. Ai, els records!!!
ResponEliminabé, bé, bé... veig que has trobat l'estació del núvols Kínton...! ;¬P
ResponElimina"És la seva mirada
tacte de núvols a la meva pell.
El seu color,
música al meu cos"
Petó dolç de bon dia, nina
:¬)****
M'ha agradat contemplar aquest núvols sentint aquest dolç refilet!!.
ResponEliminaHe volgut anar a veure la imatge del Pep i m'ha fet esborronar llegir la notícia del segrest tan d'aprop...Són coses que mai comprendre!!...com els poden succeir aquestes coses a persones que estan allà per ajudar?...Espero i desitjo que aviat se'n sàpiga notícies i retorni la seva amiga!!
Una abraçada.
Gràcies, Barce! El cel sempre és une spectacle!
ResponEliminaPep, :) doncs espero que s'hi estigui bé!
Fanal, oi que sí?
Gràcies, Glòria!
Joana, Si són records bonics, no importa sentir-ne nostàlgia, són ben nostres i continuen existint dintre nostre.
Ostres, qiun despiste que porto, Borbo. No sabia que eren Kington, em pensava que eren d'una altra companyia! Gràcies pel poema! Un petó de bon dia!
Montse, ja vaig llegir el post d'en Pep, el mateix dia que havia sentit la notícia per la tele... em va sobtar la diferència de la meva reacció emocional. Vaig quedar impressionada. gairebe´ que em sabia greu utilitzar aquesta imatge per una altra cosa. És realment incomprensible. Que tinguis molt bon dia!
No et sàpiga greu, Carme.
ResponEliminaLa foto la vaig posar perquè mirar els núvols, mirar el cel quan es pon el sol, em dona tranquil·litat i penso que els núvols que avui són aquí potser al cap de poc temps seran allà on hi la la meva amiga i si pogués penjar-li un fil amb un missatge i una abraçada ho faria.
El teu dibuix, potser sigui part d'aquest missatge, que més a més hi duu un petó per tu.
Gràcies Carme.
Gràcies Pep, ara m'has emocionat, de veritat!
ResponEliminaUn petó de tornada.
Jo us he vist allà, asseguts, viatjant amb els núvols.
ResponEliminaUn post molt emotiu. Una abraçada.
Que bonic passejar pels núvols i si són de color taronja molt millor...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
oh..que maco tot plegat
ResponEliminal'imatge es divina
pero les paraules m'arriben
petons
Ostres, maijo, pescats in fraganti? :) hehehe...
ResponEliminaUn dia en pescaré un d'aquests, Mª Roser!
Moltes gràcies, sargantana!