dilluns, 24 d’octubre de 2011

Núvols taronges

Dels colors d'una  foto  del blog  d'en Pep


Te'n recordes,  quan 
només  amb la teva  música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant  teu, 
 a la parada dels  núvols, 
que en passin alguns d'aquest  color.


27 comentaris:

  1. Que maco... això de viatjar pels núvols, com en un somni. Sempre en bona companyia, això sí.

    ResponElimina
  2. A veure si no passen amb retard! ;p Bonic Carme.

    ResponElimina
  3. Com m'agradaria dir.....me'n recordo.

    ResponElimina
  4. Haurem d'esperar que passen les pluges, però tornaran els núvols ataronjats, tot just quan el sol es pon.

    ResponElimina
  5. Mai he sabut perquè al capvespre els núvols blancs són roig rogent.
    Potser el sol s'està cremant a l'altra banda del món ...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  6. Viatjar pels núvols és un dels grans plaers de la vida i si són del color amb què els has pintat avui, encara més.
    Mai no hauria pensat de muntar una parada als núvols...És un lloc ideal per esperar, sense desesperar.
    Preciosos indicadors de pluja!

    ResponElimina
  7. Quina bellesa d'imatge... quins colors tan encertats, Carme!! :-))

    ResponElimina
  8. estar als núvols mmm fantàstic i si són de color taronja... què dolç!

    ResponElimina
  9. Que maco! M'agrada molt el poema, i aquests núvols també. De fet, m'agraden molt el núvols així, de postes de sol... Si recupero alguna foto bonica que he fet des de casa, te la faré arribar! =)

    ResponElimina
  10. XeXu, n'hi ha que de tant en tant hauríem de baixar-ne dels núvols! :)

    Jordi, me n'alegro!

    porquet, si passen amb retard els esperarem... quan ets als núvols res no ve d'aquí. :)

    Garbí, que maco això que dius!

    Tornaran, Noves Flors, segur!

    Pere, per més que em consideri experta exploradora de núvols, ara mateix tampoc t'ho sabria explicar... :) pe`ro el color hi és encara que no sapiguem per què... Bona nit, Pere!

    Pilar, gràcies maca, sempre compartint al màxim! :)

    Gràcies, Assumpta, un petonet!

    lolita... que els has tastat? ;)

    ResponElimina
  11. Yáiza, has arribat mentre escrivia! perfecte! a mi també m'agraden les fotos de núvols... si sé trobar els colors me'ls copio! Gràcies guapa!

    ResponElimina
  12. Carme que bonic! A mi també m'encanta enlairar-me tot mirant els núvols. El cel rogent que ha dibuixat el trobo molt evocador...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. que has dibuixat volia dir, m'he oblidat la s!!! ;)

    Mira així, també et puc dir...bona nit!

    ResponElimina
  14. Saps trobar els colors i les paraules que hi donen sentit.
    Cada dia em dones més raons per anar a viure dins els teus dibuixos.
    Encara que siguin petits ¡¡¡

    ResponElimina
  15. Amb aquests núvols, jo també m'esperaria! :)
    Un petó!

    ResponElimina
  16. Quin poema tan maco! I els colors dels núvols una preciositat. És tan relaxant mirar-los!

    ResponElimina
  17. Són els que més m'agraden, em fan sentir molta nosràlgia, com la dels versos del teu poema. Ai, els records!!!

    ResponElimina
  18. bé, bé, bé... veig que has trobat l'estació del núvols Kínton...! ;¬P

    "És la seva mirada
    tacte de núvols a la meva pell.
    El seu color,
    música al meu cos"


    Petó dolç de bon dia, nina
    :¬)****

    ResponElimina
  19. M'ha agradat contemplar aquest núvols sentint aquest dolç refilet!!.
    He volgut anar a veure la imatge del Pep i m'ha fet esborronar llegir la notícia del segrest tan d'aprop...Són coses que mai comprendre!!...com els poden succeir aquestes coses a persones que estan allà per ajudar?...Espero i desitjo que aviat se'n sàpiga notícies i retorni la seva amiga!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Gràcies, Barce! El cel sempre és une spectacle!

    Pep, :) doncs espero que s'hi estigui bé!

    Fanal, oi que sí?

    Gràcies, Glòria!

    Joana, Si són records bonics, no importa sentir-ne nostàlgia, són ben nostres i continuen existint dintre nostre.

    Ostres, qiun despiste que porto, Borbo. No sabia que eren Kington, em pensava que eren d'una altra companyia! Gràcies pel poema! Un petó de bon dia!

    Montse, ja vaig llegir el post d'en Pep, el mateix dia que havia sentit la notícia per la tele... em va sobtar la diferència de la meva reacció emocional. Vaig quedar impressionada. gairebe´ que em sabia greu utilitzar aquesta imatge per una altra cosa. És realment incomprensible. Que tinguis molt bon dia!

    ResponElimina
  21. No et sàpiga greu, Carme.
    La foto la vaig posar perquè mirar els núvols, mirar el cel quan es pon el sol, em dona tranquil·litat i penso que els núvols que avui són aquí potser al cap de poc temps seran allà on hi la la meva amiga i si pogués penjar-li un fil amb un missatge i una abraçada ho faria.
    El teu dibuix, potser sigui part d'aquest missatge, que més a més hi duu un petó per tu.
    Gràcies Carme.

    ResponElimina
  22. Gràcies Pep, ara m'has emocionat, de veritat!
    Un petó de tornada.

    ResponElimina
  23. Jo us he vist allà, asseguts, viatjant amb els núvols.
    Un post molt emotiu. Una abraçada.

    ResponElimina
  24. Que bonic passejar pels núvols i si són de color taronja molt millor...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  25. oh..que maco tot plegat
    l'imatge es divina
    pero les paraules m'arriben

    petons

    ResponElimina
  26. Ostres, maijo, pescats in fraganti? :) hehehe...

    Un dia en pescaré un d'aquests, Mª Roser!

    Moltes gràcies, sargantana!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari