La primera és l'aquarel·la de l'Anton i poema meu:
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Dues col·laboracions blocaires per la marató
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tot plegat ho trobo molt bonic.
ResponEliminaFelicitats per tu i tots els col.laboradors (Pilar i Antoni).
Petonets d'una histèrica :( (tu ja m'entens...)
Fan patxoca aparellats. Anton.
ResponElimina...........
MARA - TÓ... deia el fill a la mare que no entonava.
Com us ho curreu entre tots!
ResponEliminaAnna, ;) Moltes gràcies, i petonets per a tu també.
ResponEliminaAnton, i n'hi ha un altre que tanca el cercle, el poema de la Pilar i la teva aquarel·la del somriure del cel. :)
XeXu, no hi ha com agafar una dèria... oi, que m'entens?
Està tot preciós. Un gest bonic i generós de mena.
ResponEliminaAvui em conmuen les textures, els colors, les formes, les lletres i el teu gest, sempre generós.
ResponEliminaGràcies, Carme.
Tant talent junt fa aflorar coses precioses.
ResponEliminaNo cal dir res....només fer-te saber que ho feu molt bé i per una bona causa
ResponEliminaMolt bé Carme, et segueixo i potser hem repeteixo molt, però crec que llegir els poemes i observar els teus dibuixos és un plaer.
ResponEliminaQue comencis bé la setmana.
Felicitats per fer poemes i dibuixos per una causa tan justa. És cultura(dibuix i poemes)solidària.
ResponEliminaPetons a les dues,
M. Roser
Sou una colla d'artistes. Quin luxe, tenir-vos a l'abast de la mà així, tan fàcilment, amb un clic :))
ResponEliminaamb la branca trencada i amb la por de no poder aturar aquella cremor, gairebé perduda l'esperança d'un empelt que sembla tan improbable, avui l'arbre ha començat a escriure's al tronc lo record de tota la seua vida, amb enyor.
ResponEliminaM'agraden moltíssim tots dos!! Dibuixos, poemes i la gran obra que feu :-)
ResponEliminaFelicitats, sou uns messis creatius.
ResponEliminaTàndem de poemes,
ResponEliminaper anar sempre endavant.
Cada dia una sorpresa!
ResponEliminaCada dia millor!
Un plaer gaudir aquest blog!
Enhorabona!!!
No en vull desmerèixer cap, perquè totes dues són magnífiques, però la composició segona és, des del meu punt de vista, una meravella insuperable davant la qual hom resta sense paraules. El poema, en la seva síntesi, conté tot l'esperit, el significat, l'ànima, l'essència, el tot de la marató. I la il·lustració, Carme, s'hi concentra tot l'art i la sensibilitat que és capaç d'encabir el teu cor.
ResponEliminaFelicitats a totes dues i una forta abraçada!
No puc dir gran cosa més que Gràcies!
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
Gràcies, Pilar!
Gràcies, porquet!
Gràcies, Garbí!
Gràcies, Pep!
Gràcies, Mª Roser!
Gràcies, Ferran!
Iruna, segur que serà una vida bonica i viscuda intensament. Un regal de l'arbre per vosaltres. Una abraçada, bonica.
Gràcies, Assumpta
Gràcies, Montse
Gràcies, Jordi
Gràcies, Glòria.
Gràcies, Galionar. Una abraçada.