 | |||||
D'una fotografia trobada a Adverbia, de Jordi Dorca
Com exultant cruixidell
voldria saber cridar-te
i convertir el meu brinic
en veu, en mot i abraçada.
.................................Carme
El xiric del cruixidell,
molt penetrant,
sona dalt de la talaia
....................................Pilar
Cruixidell o lluïdet
des de la branca més alta
m'has ensenyat a cantar
ja sigui matí o tarda.
....................................Carme
Com exultant cruixidell
voldria saber cridar-te
i convertir el meu brinic
en veu, en mot i abraçada.
.................................Carme
El xiric del cruixidell,
molt penetrant,
sona dalt de la talaia
....................................Pilar
Cruixidell o lluïdet
des de la branca més alta
m'has ensenyat a cantar
ja sigui matí o tarda.
....................................Carme
Aquestes col·laboracions que feu donen uns fruits ben interessants!
ResponEliminaNo havia vist que hi havia adjuntat el so del cruixidell, i estava mirant el dibuix quan de sobte s'ha disparat el so... m'he endut un ensurt! ;p
CARMETA m’has xafat la guitarreta ;DD
ResponEliminaSón curioses les coincidències. En l’últim llibre que estic llegint “Amor meva” hi surt de passada un cruixidell, el tenia guardat per la meva ressenya... però ARA, quan acabi el llibre i prepari la ressenya li afegiré un altra Tastet.
Felicitats, si ja ho dic jo, això dels blogs és més que divertit, sempre hi aprens coses noves; ahir l’existència d’un cruixidell, avui el refilar del cruixidell, demà...
Fantàstica la banda sonora original. Per uns instants m'he traslladat a paisatges de muntanya que fa (massa) temps que no veig!
ResponEliminaEl xirric del cruixider,
ResponEliminamolt penetrant,
sona dalt de la talaia.
Un bonic poema, un dibuix molt maco i la banda sonora... es pot demanar més a un post? :-)
ResponEliminaSembla mentida que un ocell tan senzill i rústic canti tan bé ... segur que ho fa per enlluernar a les femelles.
ResponEliminaBon dia Carme.
Quina sensació tan maca, obrir el teu blog i sentir el refilar del cruixidell mentre admiro el teu dibuix i llegeixo les teves paraules...
ResponEliminaOh!
ResponEliminaD'admiració.
Ja no tinc paraules.
El poema és molt bo.
Com he dit a un post que t'acab de comentar, estàs feta una artísta, Carme. Cada dia molt millors els dibuixos! Les paraules precioses :)
ResponEliminano havia escoltat mai la paraula cruixidell....ara hauré de buscar quin animaló és, més que tot per saber si l'has dibuixat bé...;)
ResponEliminaCarme, aquest ocell, si no m'equivoque, a la meva comarca li diem: lluïdet.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
preciós, com sempre...
ResponEliminaJa està tot dit.
ResponEliminaAbraçada.
M'ha clavat un bon "sustu" l'ocellet aquest. He obert aquest blog juntament amb d'altres i de cop començo a sentir un refilar que no sé d'on surt.
ResponEliminaDesprés he vist que sortia del cruixidell i ja m'he quedat més tranquil.
Bona combinació: dibuix, poema, refliar.
Jo crec que, encara que no sigues cruixidell, sí que saps. I tant.
ResponEliminaM'encanta retornar i veure que, malgrat els canvis, continues sent la veu, el mot i l'abraçada blocaire! M'encanta tornar a ser-hi de nou!
ResponEliminaAi, quina pena! jo no el puc sentir. Però el poema és d'aquells que m'agradaria l'haguessin adreçat a mi.
ResponEliminaSempre cuides tots els detalls!
Un petonet.
I que bonic! Quina gràcia m'ha fet quan m'ha sonat el seu cantar...tenia el volum ben alt!
ResponEliminaUn petó!
Porquet, no era la meva intenció espantar ningú, ni tan sols un porquet tant eixerit com tu! :)
ResponEliminaCarmeta, tampoc era la meva intenció aixafar-te cap guitarreta. Però tu posa'l igual, seguir que no tenim els mateixos lectors i a algú li vindrà de nou. M'agrada aprendre noms d'ocells nous, d'arbres, de plantes... la millor manera que he trobat per recordar millor és dibuixar-los i escriure alguna cosa. :) amb disculpes si cal... ;)
Ferran, una mica de muntanya sempre va bé, eh? No la tinguis tan oblidada...
T'afegeixo, Pilar!
Gràcies, Mc!
Segur, Pere, que no faria un ocell mascle per enlluernar femelles? :) Bona nit!
Gràcies, Assumpta!
Jordi, moltes gràcies també a tu!
Una besadeta, caterina!
Garbí, això què és... un control de qualitat? heheheheh...
Francesc, "lluïdet", ja en tinc una de nova, m'agrada molt! Gràcies!
Gràcies Alfred!
Jp, una abraçada.
M'ha sortit una mica descarat aquest cruixidell MBosch... s'engega sense permís... :)
Noves Flors, moltes gràcies, bonica!
Cèlia, ostres, que em fareu posar vermella... una abraçada per atu i a mi també m'agrada que hagis tornat!
maijo, ooooh! llàstima! Una abraçada, guapa!
Barce... si t'ha fet somriure em considero ben afortunada.
No ens hem de disculpar de res, només faltaria. ;D
ResponEliminala veritat és que m’ha fet molta gràcia. Últimament estic envoltada de curioses coincidències, sort que per ara són bones i agradables.
Bona nit, Carme
Gràcies, Carme, per regalar-nos poesia i música!
ResponEliminaEn el llibre d'Amor meva que comenta la Carme també hi trobem una cogullada.
Quin bon cant el del cruixidell! per un moment m'he sentit al mig d'un bosc embadalida amb el cant! gràcies !
ResponEliminaa mi també m'ha passsat això e dur-me un ensurt, no me l'esperava el cant! Molt bonic, el dubuix i els poemes.
ResponEliminaCarme, les coincidències m'encanten!
ResponEliminaNúria, a casa meva deien referint-se a una posició del cos, com ajupida... "sembles una cogullada sobre un terròs" em va costat molt saber què volien dir. L'hauré de dibuixar. :)
Gràcies a tu, Elfree!
Gràcies Marta!
Genial, nena. Cada dia em sorprens amb una novetat! Per uns moments m'he sentit en mig de la Natura. Gracies.
ResponEliminaNo coneixia aquest moixò Carme, quan he vist aquest preciós dibuix he pensat que era una merla, però a l'escoltar el seu cant ja he vist que no. L'has gravat tu ?
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Gràcies a tu Glòria!
ResponEliminaMª Roser, no, no, no l'he gravat jo, buscant informació sobre el cruixidell em va sortir el cant i em va agradar.