LLibreta de camamilla

Fulla  de  blada.

Borinot  golafre

Perfilar detalls  de la vida,

per  ficar-m'hi  més  endins

golafre,  també,  dels  instants.

11 de setembre 2012

Passejant pels carrers

Et recolliré les mirades,  deixades  fa dies

pels  carrers  plens,  pels  cafès blaus,  pels  núvols fins.

Seguiré  els passos  de la  tendresa  i la companyia.

Dibuixant  imatges,  dels  dies  que ja  han passat.

Acaronaré  la vida,  per saber trobar-la a cada instant.

Qui diu cafè

D'una  foto  de la  Fanal Blau

Qui diu cafè, 

 diu tarda de ratlles 

 de llums i ombres 

 i riures contagiosos. 

De confidències breus de xocolata. 

I tants de cafès que esperen!
....................................................................Carme

Qui diu cafè, 

diu colors 

i traços de tendresa. 

Diu dibuix 

de blaus aromàtics, 

i glopets de sucre. 

.....................................................................Fanal  Blau

 Qui diu cafè 

diu amics, amigues 

i paraules i silencis 

i també saltirons 

a les sabates i mitjons.

...................................................................Carme

Qui diu cafè diu clau de pas. 

Complicitat i esguard. 

Silenci. 

Dibuix i encanteri. 

Màgia inexplicable. 

Tendresa i paciència. 

 Qui diu cafè, 

de vegades, diu vida... 

......................................................Barbollaire

 Qui diu cafè 

diu acollida, amistat, complicitat, 

qui diu cafè diu somriure i conversa, 

qui diu cafè diu parèntesi de pau 

qui diu cafè diu petit moment, instant molt gran... 

Amistat, conversa, pau, moment... 

Aroma que es sent amb els ulls tancats, 

sabor que respira fons...

.........................................................Assumpta

Qui diu cafè, 

 diu culleretes i tassetes, 

trobades i aferrades. 

Qui diu cafè, 

 diu sabors i aromes, 

companyies i somriures.

.............................................................sa lluna

Qui diu cafès, 

diu mots reflectits en fumeroles 

mirades que endolceixen amargors 

imatges al ralentí amb aromes exòtiques. 

Qui diu cafès, 

diu somnis que es desperten 

dits que es retroben en espiral 

sobre lluents taules de marbre 

en somriures matinals.

...................................................Rafael

Diu pell i dits, 

diu nanses per abraçar 

i escalf del cos 

que es delita en l'aroma, 

en l'ull que s'hi emmiralla. 

Diu tu i jo,

 recipient i rebuda de mots.

.....................................................cantireta

Castell de Montesquiu

Dibuixaré  totes  les  flors,  deixades  amb  cura

pels jardins,  pels  boscos,  pels castells  i carrers.

Seguiré  els  camins  que  abans havíem recorregut.

Recordant imatges,  escrites  i  inventades,

amb  pinzells et xiuxiuejaré la vida,  per  compartir-la.

Passeig Maristany

En  la claror  o  en la fosca,  cada  arbre,  o  també  cada  home és  el  mateix.  

Només  nosaltres  els  mirem  diferents.

Rocabruna

D'heura,  el vestit
s'amaga  les  ferides,
la  pell  resseca.

Inventa instants
com aquells que  van ser
tendres  i càlids.

Mandales

Fa  dies  que  s'ha  organitzat  una pintada  blocaire  de  mandales,  va  començar  la sargantana a  parlar-ne i  va  seguir  l'Assumpta  proposant  una  votació  de mandales  diferents.   Ja  n'he  vist  una colla  de pintades  pels  blogs.    Però  després  la  Zel    em va  fer  entrar  el cuquet  del  Paint.  I  en vaig  fabricar  una  amb  el Paint  i  la vaig  pintar  també  amb  el Paint,  clar!

La  mandala-paint

Per  a  pintar  les  3  que  havien quedat  més  votades  a ca  l'Assumpta,  m'he  solidaritzat  amb  l'Eric  que  no tenia  retoladors...  (els  meus  van fer  figa  a  la primera  mandala...)   i  les  he pintades amb llapis.


La primera  vaig  intentar  pintar-la  amb  retoladors...  feien figa,  prou  que  es  nota  oi?

Vaig  acabar  amb  llapis,  omplint  els  voltants  de les  fulles  verdes.

El  segon  el  vaig  pintar  tot  amb  llapis,  em  vaig  adonar  que no m'havia  pas  proposat  pintar-lo  de blau,  però  m'hi  va quedar.  Molt  blau.

El tercer  a consciència  el  vaig  voler  blau,  el  volia  de diferents blaus,  però  tots  s'assemblaven  molt.

Experiments  en blau.

Si  diu que els  pintem  segons  el nostres  estat  d'ànim,  no sé que  deu voler  dir  tenir  un dia  tant  blau!

Pregunta  als  entesos:

I  què  se'n fa  de  les  mandales  quan ja  les has  pintat.

Llençar-les?  Sí,  oi?  Sobretot  si  t'han quedat   ....  així,  així....  com aquestes. Ei,  i no em digueu  que no  que ja  les he llençades,  totes  tres,  excepte  la  virtual.

Puigcerdà

Volia  navegar  ben lluny,  amb  tu,  dalt de  la barca.   

Pensant-me  que  érem al mar.

Que  petit  se'ns  ha fet  l'espai  per  viatjar!
Però  encara  hi som:  tu  i  jo  dalt  de la barca.

Barana d'escala

Pujo  l'escala,  tal com camino  per  la vida,  badant,   fixant-me  el  allò  que m'agrada  i  em fa  feliç.  Obviant  moltes  coses  que  també  poden ser importants. Fins  i tot  molt  importants.  Miro  les flors  d'aquesta  barana  que recolza,  sobretot, l'ànima.

Em pregunten  pels  graons,  quants  n'hi havia?  eren molt  alts?  eren  molt  amples?  cansaven  molt?  i  jo  com aquell  que  baixa  de l'hort  només  he  vist  torratxes,  begònies,  fulles  i  pètals. 

La  vida  per  a cadascú  és  una cosa  ben diferent.