dimarts, 4 de setembre de 2012

Rocabruna




D'heura,  el vestit
s'amaga  les  ferides,
la  pell  resseca.

Inventa instants
com aquells que  van ser
tendres  i càlids.

32 comentaris:

  1. M'encanta el detall de l'heura, i com guanya el dibuix amb una mica de color.

    ResponElimina
  2. Doncs, jo cada vegada hi trobe més defectes.;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure... digues! ;-) Potser n'aprendré una mica!

      Elimina
    2. Res, ha estat un atac d'enveja podrida, però ja se m'ha passat.

      Elimina
    3. Ah! doncs fantàstic!

      Jo també tinc enveja podrida quan et llegeixo... estem empatats. :)

      Elimina
  3. Certament, les heures ben enfilades amaguen les ferides, la pell resseca de les parets...
    M'agraden tots dos. El dibuix sense color quedaria molt xulu en gravat.
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel! De moment amb els gravats no m'hi embolicaré pas! :)

      Elimina
  4. Què maco, CARME!!! :-)))

    Per cert, que ara he pensat que EL PRIMER DIBUIX JA NO EXISTEIX, doncs s'ha convertit en EL SEGON... però aquí, al blog, ha deixat el seu rastre, com les mandales ;-))

    L'heura... maca, maquíssima!! Ets la meva artista preferida!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, el prime dibuix ja no existeix! Vaig estar temptada de deixar-lo sense pintar, però al final vaig decidir aquesta solució!

      Gràcies, Assumpta, m'encanta ser la teva "artista" preferida. T'han guanyat un original, si em dius quin t'agrada, te l'envio! :)

      Elimina
    2. Ostres!!!! Puc triar entre totes les teves aquarel·les? Uaaaaaaau!!! Jo accepto, eh? Hahaha no penso pas fer compliments!! :-DDD

      Entre quines puc triar? Ja sé que la Moleskine Gegant no la vols desmuntar, no pateixis :-) però entre les altres, puc triar la que vulgui? :-)))

      Elimina
    3. Doncs, això, la Molekine gegant, no... i de les altres la que vulguis. Les tinc totes al blog, menys les que eren impresentables.

      S'ha de dir, essent realista, que ja n'he regalat unes quantes i podria ser que la que triessis ja no la tingués, però no sé com fer-ho per dir-te quines sí o quines no... o sigui que tu tria i si la tinc, ja és teva! I si no la tinc, sempre puc tornar-la a dibuixar.

      Dues amigues, en moments diferents, em van dir d'una aquarel·la que els agradava molt i com que una era de la Moleskine i l'altre m'agradava especialment, les vaig repetir. Iguals del tot no van quedar, però força, força.

      La que em sembla més difícil de repetir és la de la lluna, damunt dels arbres... dubto que em quedés igual, perquè em va sortir una mica per xurra, però la resta es pot fer.

      Elimina
    4. En tinc quatre de seleccionades, però les hi vull ensenyar a en Josep Lluís perquè a mi m'agraden moltíssim les quatre i així m'ajudarà a decidir... I les de la Moleskine Gegant ja no les mirava... i les de la llibreta de camamilla tampoc ;-))

      Iupiiiiiiiiiii :-DDDDDDD

      Elimina
  5. I la meva, també!
    Maremeva! quina preciositat poètica escrida, dibuixada i aquarel·lada!

    ResponElimina
  6. L'heura amaga les ferides...sota l'aparença de vigor i frescor, qui sap quant de dolor i mancances s'oculten.
    Magnífic, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com nosaltres que ens posem a vegades el millor "vestit" de somriures, ànims i empenta i amaguem les ferides a la pell...

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  7. Uaaauuu!!! Mai se m'hagués passat pel cap pintar una heura, i mira que m'agraden ehhh! M'encanten els detallets que has dibuixat i després com guanyen amb el color... He de tornar a pintar! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, vinga, endavant, Alba! Esperem les teves pintures!

      Elimina
  8. crec que has immortalitzat el seu encant.....

    ResponElimina
  9. Molt bonica l'aquarel·la...Has posat una capa de maquillatge sobre les arrugues amb què el pas del temps, a obsequiat a les pedres...
    Que si abans ja eren formoses, ara encara en són més!
    Les heures sempre embelleixen les parets.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són boniques encara que col·laboren a l'escrostonament!

      Bon dia, M Roser!

      Elimina
  10. No se m'acut res original que dir. M'afegeixo a les lloances.

    ResponElimina
  11. Rocabruna! quin nom tan bonic.

    L'aquarel·la m'agrada molt. Suposo que a la tardor canviarà de colors aquesta paret verda?

    ResponElimina
    Respostes
    1. En nom i el lloc, que té el seu encant, és un petit nucli que pertany al terme municipal de Camprodon tot i que està molt apartat.

      No sé si aquestes heures són de les que canvien de color... jo diria que no.

      Elimina
  12. m'agrada molt este dibuix, carme, pintat i quan encara no l'havies pintat.
    m'ha fet impressió llegir que el primer "ja no existeix"... i m'ha alegrat llegir després això que et diuen, que gràcies a haver-lo guardat aquí, encara el podem veure. quin bon invent, poder guardar els "vestits", transparents, abans de tenyir-los.
    i quina paciència has tingut cosint este vestit d'heura, noieta.
    m'agrada el vestit, però també el trosset que no has volgut amagar del tot de ferides i de pell resseca, les parets, les teules amb les pedres...
    bona nit, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, iruna, pel teu comentari. No sé donar textures pintant, tots els colors em queden llisos i plans i per això he de dibuixar l'heura. Em fa feliç que t'agradi, bonica!

      Bona nit iruna!

      Elimina
  13. Respostes
    1. Només és heura.
      Amagatall i vestit.
      Potser nostàlgic.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari