En la claror o en la fosca, cada arbre, o també cada home és el mateix.
Només nosaltres els mirem diferents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada com relaciones les dues versions de la pintura. És ben cert, tots tenim llum i ombra i som els mateixos. Igualment no et sabria dir quina de les dues aquarel·les m'agrada més. Molt bon dia, Carme!!
ResponEliminaMolt bon dia Sílvia! De fet és una sola aquarel·la, primer era clara i després la vaig enfosquir.
EliminaEm quedo amb el misteri de la fosca.
ResponElimina:) de fet és l'aquarel·la acabada!
EliminaAltre cop sense el dibuix de fons, ara me n'he adonat! Són xules. Millor amb el fanal apagat, no?
ResponEliminaExacte! Ho vaig provant, però mai no m'acaben d'agradar del tot, no contrasto prou els colors, Millor que t'agradi més aquest... l'altre ja no existeix! :)
EliminaJo en la fosca semble menys lleig, però paradoxalment, espante molt més.
ResponEliminaNo serà tant! :)
Eliminaambdues són molt suggeridores, i juntes encara més :)
ResponEliminaJuntes o successives... :) gràcies Clídice!
EliminaTens molta raó. Es inimaginable el que podem fer canviar amb la mirada les coses!
ResponEliminaNomés veiem allò que coneixem i allò que volem veure... som mig cecs, de fet! :)
EliminaPetonassos, guapa!
La claror o la fosca poden ser interiors i, en aquest cas, no només que nosaltres els veiem diferents sinó que ells mateixos (parle de les persones, és clar) se senten diferents.
ResponEliminaSí, és ben cert, Noves Flors, ells mateixos se senten diferents, però malgrat que les persones sentin diferent, molt sovint són les mateixes, amb les mateixes coses bones i dolentes. No pas per sentir diferent en un moment donat, deixem de ser vàlids o capaços per a les mateixes coses que érem abans.
EliminaPotser volia dir que massa sovint desqualifiquem les persones per uns moments dolents. Fins i tot (aquesta és una paradoxa, per a mi, incomprensible) deixem de valorar els mateixos, exactament els mateixos aspectes que abans valoràvem molt.
Anava a preguntar com ho has fet, però ja veig, per la resposta a en XEXU, que has jugat amb un mateix original i que el "clar" ja no existeix... Ufff... Menys mal que tens blog per poder guardar aquests quadres virtualment!! :-))) I, a més, en fas una bona reflexió! ;-)
ResponEliminaT'explicaré com ho he fet. Vaig seure en un banc del passeig just davant d'aquests arbres i d'aquest fanal. I vaig pensar provaré de pintar sense dibuixar, o millor dit, dibuixant només amb el pinzell.
EliminaI vaig fer el clar, (que com molts cops em passa queda molt més lluminós a la foto, que a l'original) i em va quedar bullit del tot. Malgrat això el vaig guarda r i fotografiar com faig amb tots. Dies més tard, vaig pensar que havia d'omplir els espais entre els arbres de fosc, (perquè en realitat es veia fosc, però de vegetació, no de nit) i vaig fer el segon intent.
Cap dels dos estadis és gaire bo, per no dir gens, però m'han servit per fer la reflexió!
Fa molta estona que hi penso. Ja dec ser un arbre.
ResponEliminaPS: és un apunt boníssim.
M'afalaga que t'agradi, Jordi! :) Gràcies!
EliminaTot depènd els ulls que ho miren
ResponEliminaQuanta raó que tens, sempre hi ha ulls que saben mirar bé (però poquets!)
EliminaUna abraçada, Deric
Portant la teva frase a l'exageració, diuen que l'amor és cec, però que els problemes comencen quan es recupera la vista... O també que, amb el temps, l'adorada pigueta es converteix en una cacho-verruga... Certament, és la nostra subjectiva forma de mirar el que canvia la percepció que tenim de les persones i les coses... Pot ser que no ens agradin tant o que ens agradin més, o que ens agradin igual però que les veiem diferents... El que m'ha agradat moltíssim han estat els teus dos dibuixos.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies, Galionar, també és cert que les ombres i les llums són tant subjectives com qualsevol altra cosa. I a més a més, tot canvia inevitablement, tot canvia i tots canviem.
EliminaAbraçades, maca!
És el mateix, quan canvies el color de la pantalla amb el comandament de la tele ... és el mateix.
ResponEliminaBona nit Carme i ... perdó per la broma :)
A veure? Porta aquest comandament cap aquí! :)
EliminaBona nit, Pere.
Si no fessis bromes no series el Pere, l'enfant terrible dels blogs!
M'agrada entrar a casa teva i veure que tot segueix endavant.
ResponEliminaI a mi m'agrada que tornis, Montse.
EliminaTinc debilitat pels fanals! m'agraden les dues versions! la realitat és plural tots tenim la nostra!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree, tots tenim la nostra, ben cert!
EliminaM'agraden aquesta nit i aquest dia...
ResponEliminaSí, és clar però els mirem i també els veiem diferents, a no ser que sigui una nit de lluna plena, amb claror gairebé diürna...
Petonets.
Els veiem diferents i no ho són... petonets...
EliminaMilions de mirades diferents per cada cosa!
ResponEliminaM'has fet pensar en una frase de la meva besàvia, sempre se sorprenia que amb la quantitat de persones que hi han al món, totes tinguin una cara diferent. Una cara i una mirada, afegiria jo.
Una abraçada!
I tant que si! entre la teva besàvia i tu feu un bon equip! :)
EliminaUna abraçada.
És ben cert el que dius, seguint tot igual com varia a vegades la manera de veure-ho!
ResponEliminaQuin fanalet més eixerit, m'agrada!
Gràcies, Glòria!
Elimina