diumenge, 2 de setembre de 2012

Puigcerdà



Volia  navegar  ben lluny,  amb  tu,  dalt de  la barca.   
Pensant-me  que  érem al mar.
Que  petit  se'ns  ha fet  l'espai  per  viatjar!
Però  encara  hi som:  tu  i  jo  dalt  de la barca.

32 comentaris:

  1. Encara hi sou, i això és el que al capdavall compta, oi, bonica? Les teves ratlles em fan meditar molt, avui, i una multitud de ressons se'n desprenen a cops de rem. I l'aquarel·la, maquíssima!
    Una abraçada i bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, això és el que compta! Gràcies, galionar i una abraçada ben forta.

      Que tinguis una bona setmana, tu també.

      Elimina
  2. es tant important el ser-hi com la magnitud del lloc on es navega

    ResponElimina
  3. Ui, el mar és massa gros... Millor un espai més recollidet... sempre que sigui per estar "tu i jo" ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? tot són maneres de mirar-s'ho! :)

      Elimina
  4. Cap a Ítaca?
    És preciós surar damunt l'aigua...
    Bona setmana Carme artista!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha algun lloc millor per anar que Ítaca?

      Per descomptat que sí! cap a Ítaca!

      Gràcies, bona setmana també per a tu, Joana!

      Elimina
  5. Que maca aquesta, Carme. T'ha quedat molt bé, és una imatge molt viva, encara que se'ls faci curt el viatge.

    ResponElimina
  6. Gràcies XeXu, aquesta és diferent perquè no té el dibuix de tinta... Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaaah, ja sabia jo que li veia alguna cosa diferent, però no sabia què...

      Elimina
  7. Quins colors tan plens de vida, i quines paraules tan plenes de saviesa.
    Us desitjo un llaaaaarg viatge!

    ResponElimina
  8. Quina panoràmica més bucòlica, m'agrada.
    Com que estan junts, que segueixin en aquestes contrades, doncs ja trobaran altres moments per gaudir de l'aigua amb onades.
    Bon dia de dilluns, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dilluns, Gemma! A vegades sembla que hi ha temps per tot i a vegades sembla que no hi ha temps per res... :) Gràcies!

      Elimina
  9. Quin dibuix tant bonic i alegra t'ha quedat del llac de Puigcerdà. Aquí possiblement heu tingut la companyia dels signes, que a la mar no haguéssiu pogut compartir... Tot te el seu moment i el seu encant. L'ho important es saber gaudir-ne.

    Bona setmana Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'important és saber gaudir-ne... tens tota la raó del món.

      De fet no vam pujar a cap barqueta, només les vam mirar, i vam navegar amb els pinzells i sí vam veure també els cignes.

      Bona setmana, Montse!

      Elimina
  10. Hi he estat una sola vegada, i realment m'has fet recordar aquella estada a Puigcerdà.
    Que la barca no perdi el rumb i seguiu junts per mooooolt de temps.
    És boníquissim!!!
    Salut, salut per seguir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Dafne! Intentarem no perdre el rumb de la nostra barca!

      Bona setmana!

      Elimina
  11. El món és petit,
    la barca és gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. UUUUUAAAAAAUUUUUU!

      Quin canvi de xip més maco i més interessant... la barca gran, és ben bé això!!!

      Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  12. Això és l'amor que perdura. M'agrada retrobar les teues aquarel·les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí l'amor perdura, sempre he cregut que l'amor, quan és autèntic, és molt resistent. Encara que avui dia això no s'entén gaire...
      Gràcies, Noves Flors!

      Elimina
  13. Navegar, barca, tú i jo... quines paraules més maques, combinades d'aquesta manera :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que t'agradin, Ferran!

      Què tal per Barcelona? :)

      Elimina
  14. oooh, m'agrada moltíssim. Tan l'aquarel·la com els versos. Hi has pintat persones i tot, et vas superant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, rits... bé... he pintat caparrons, més que persones, però mica en mica!

      Elimina
  15. Respostes
    1. :) No, no, aquesta era una noia joveneta i primeta que anava amb dos nens...

      Gràcies per haver-me confós amb ella, he, he he... ;)

      Elimina
  16. Una aquarel·la preciosa, d'aquest llac de Puigcerdà...
    Està molt bé continuar dalt de la barca, sempre és bo que duri l'amor...Potser de tant en tant es pot canviar d'escenari: un altre llac, el mar, un rierol...(per allò de no caure en la rutina)
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona manera de veure-ho, M Roser! petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari