Col·lecció de moments: Puigcerdà

diumenge, 2 de setembre del 2012

Puigcerdà

Volia navegar ben lluny, amb tu, dalt de la barca.

Pensant-me que érem al mar.

Que petit se'ns ha fet l'espai per viatjar!
Però encara hi som: tu i jo dalt de la barca.

32 comentaris:

Galionar2 de setembre del 2012, a les 22:27
Encara hi sou, i això és el que al capdavall compta, oi, bonica? Les teves ratlles em fan meditar molt, avui, i una multitud de ressons se'n desprenen a cops de rem. I l'aquarel·la, maquíssima!
Una abraçada i bona setmana!
ResponElimina
Respostes
Garbí242 de setembre del 2012, a les 22:42
es tant important el ser-hi com la magnitud del lloc on es navega
ResponElimina
Respostes
Assumpta2 de setembre del 2012, a les 23:07
Ui, el mar és massa gros... Millor un espai més recollidet... sempre que sigui per estar "tu i jo" ;-))
ResponElimina
Respostes
Joana2 de setembre del 2012, a les 23:26
Cap a Ítaca?
És preciós surar damunt l'aigua...
Bona setmana Carme artista!!
ResponElimina
Respostes
Sergi3 de setembre del 2012, a les 0:03
Que maca aquesta, Carme. T'ha quedat molt bé, és una imatge molt viva, encara que se'ls faci curt el viatge.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas3 de setembre del 2012, a les 0:11
Gràcies XeXu, aquesta és diferent perquè no té el dibuix de tinta... Bona nit!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog3 de setembre del 2012, a les 1:23
Quins colors tan plens de vida, i quines paraules tan plenes de saviesa.
Us desitjo un llaaaaarg viatge!
ResponElimina
Respostes
GEMMA3 de setembre del 2012, a les 8:27
Quina panoràmica més bucòlica, m'agrada.
Com que estan junts, que segueixin en aquestes contrades, doncs ja trobaran altres moments per gaudir de l'aigua amb onades.
Bon dia de dilluns, Carme.
ResponElimina
Respostes
Drapaire de mots3 de setembre del 2012, a les 8:38
Quin dibuix tant bonic i alegra t'ha quedat del llac de Puigcerdà. Aquí possiblement heu tingut la companyia dels signes, que a la mar no haguéssiu pogut compartir... Tot te el seu moment i el seu encant. L'ho important es saber gaudir-ne.

Bona setmana Carme.
ResponElimina
Respostes
Dafne3 de setembre del 2012, a les 11:25
Hi he estat una sola vegada, i realment m'has fet recordar aquella estada a Puigcerdà.
Que la barca no perdi el rumb i seguiu junts per mooooolt de temps.
És boníquissim!!!
Salut, salut per seguir!!!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca3 de setembre del 2012, a les 12:49
El món és petit,
la barca és gran.
ResponElimina
Respostes
novesflors3 de setembre del 2012, a les 13:16
Això és l'amor que perdura. M'agrada retrobar les teues aquarel·les.
ResponElimina
Respostes
rosana3 de setembre del 2012, a les 15:37
Molt bonica aquarel.la!
ResponElimina
Respostes
Ferran Porta3 de setembre del 2012, a les 16:22
Navegar, barca, tú i jo... quines paraules més maques, combinades d'aquesta manera :))
ResponElimina
Respostes
rits3 de setembre del 2012, a les 16:46
oooh, m'agrada moltíssim. Tan l'aquarel·la com els versos. Hi has pintat persones i tot, et vas superant!
ResponElimina
Respostes
jpmerch3 de setembre del 2012, a les 19:27
Veig que t'ha tocat remar a tu.
ResponElimina
Respostes
M. Roser3 de setembre del 2012, a les 20:47
Una aquarel·la preciosa, d'aquest llac de Puigcerdà...
Està molt bé continuar dalt de la barca, sempre és bo que duri l'amor...Potser de tant en tant es pot canviar d'escenari: un altre llac, el mar, un rierol...(per allò de no caure en la rutina)
Petonets.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)