Pujo l'escala, tal com camino per la vida, badant, fixant-me el allò que m'agrada i em fa feliç. Obviant moltes coses que també poden ser importants. Fins i tot molt importants. Miro les flors d'aquesta barana que recolza, sobretot, l'ànima.
Em pregunten pels graons, quants n'hi havia? eren molt alts? eren molt amples? cansaven molt? i jo com aquell que baixa de l'hort només he vist torratxes, begònies, fulles i pètals.
La vida per a cadascú és una cosa ben diferent.
Fa maco un test a cada graó, no m'estranya que hagis volgut pintar la imatge. Pel que fa a com veiem les coses, tens raó, cadascú es queda amb els detalls que més l'impacten. És digne d'estudi saber en què es fixa cadascú en una mateixa imatge!
ResponEliminaD'una mateixa imatge o fins i tot d'una mateixa estona... cadascú es queda amb una pel·lícula diferent. Digne d'estudi, de veritat.
EliminaUna manera molt positiva de veure la vida Carme, el que passa que per desgràcia també hi ha els esglaons i mil i un entrebancs...No ens han d'obsessionar, però potser hem d'estar una mica alerta...
ResponEliminaPetons de bona nit.
No sé si és una manera positiva, jo no volia dir ben bé això. Volia dir que em fixo només amb el que m'importa. Si les olletes aquestes que fan de test tinguessin flors mortes i seques i no fessin bonic, potser aleshores em quedaria amb aquesta imatge negativa... no sé si m'explico prou bé.
EliminaPetons, M Roser!
Comparteixo del tot aquesta visió vital i essencial (o essencialista) de l'existència.
ResponEliminaEm dónes una alegria, doncs! :)
EliminaUna barana que recolza l'ànima! L'expressió perfecta per a tants moments a la vida que són exactament així... Que en puguis gaudir de molts més com aquest, Carme.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Moltes gràcies pels bons desitjos, Galionar! Espero que tu també tinguis sempre baranes que recolzin l'ànima, quan les necessitis.
EliminaUna abraçada de tornada, Montse.
Quina reflexió tan bonica Carme. Cadascú mira la vida segons la seva experiència, la seva forma de ser i la manera que t'ensenyen a mirar-la. En tot cas, si tu no et vas fixar en la feixuguesa o duresa dels graons significa que ja hi pot haver pujades, ja, que tu les engoleixes amb lleugeresa seguint una mirada optimista d'aquesta vida.
ResponEliminaNo sempre és optimista, porquet, però si esbiaixada de cap a on vull anar... :)
EliminaHi ha pujades, de tant en tant, a la vida, a vegades prou fortes, però els amants de la muntanya, sabem que sempre acabem arribant a dalt, amb més o menys temps i amb més o menys esforç.
Fins molt aviat, porquet, espero que no triguis molt a poder-te connectar.
Una moixona!
Només ens cal no badar més del compte per no donar-nos de morros......tota la resta tant ens és, la questió es viure
ResponEliminaProcurarem no badar, tot i que a vegades bado, bado, ja t'ho dic... :)
EliminaL'aquarel·la és preciosa, quan l'he vist en la miniatura del blogroll m'ha atrapat!
ResponEliminaLa vida cadascú l'assaboreix a la seva manera, mentre uns miren unes coses, altres en miren de diferents, potser vindria a ser una mica allò de "el sabi assenyala la lluna i el tonto es queda mirant el dit", no?
Petonets Carme!
Gràcies, jo la trobo una mica massa grisa, clar que la barana era així, de pedra grisa, però m'agradaria haver-li donat una mica més de vida. Sort de les flors!
EliminaPetonassos, Alba!
Optimisme en estat pur, m'encanta el text i la pintura!
ResponEliminaPrecisament avui he passat per casa teva, Anna, i t'havia enllaçat al blogroll... i ara trobo el teu comentari... no tindrem telepatia tu i jo... perquè no t'he deixat cap comentari tot i que m'han agradat molt les fotografies de Castella, com una col·lecció de textures i colors, preciosa.
EliminaMagnifica escala! ai Carme tens el do del dibuix i la paraula... la vida cadascú la veime i la vivim diferent, tu t'has fixat en les flors ....un altre comptarà els graons, algú es pot demanar si l'escala baixa o puja? si es cansat o no? si els graons són alts o còmodes pels peus? tu els dibuixes i en fas una poètica i psicològica reflexió! que tinguis un diumenge ple de flors i una setmana plena de poesia i felicitat!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree, guapa! Una bona setmana també per a tu!
EliminaTal vegada és com tot. Hi ha qui camina per arribar a un lloc, i hi ha qui camina per fer el camí. Hi ha qui surt a la vida a buscar i hi ha qui surt a trobar...
ResponEliminaNo sé si és important si l'escala puja o baixa. O el tipus de graó (excepte si tens algun problema de mobilitat...).
L'escala hi és. I les torretes amb flors també.
Podem apropar-nos i gaudir de les flors. O podem pujar l'escala per tenir una millor visió d'allò que ens envolta.
Saps Carme? Trobo el teu post connectat, com una continuació, al d'Eva
Ves a saber perquè...
Que sigui un gran diumenge, carinyo.
Una bosseta de petonets dolços
:¬)*****************
Ha estat un gran diumenge, Barbo, i encara en queda una estoneta.
EliminaVaig llegir l'Eva un dia d'aquests, potser sí que alguna cosa em va quedar dins, però quan escrivia no hi vaig pensar.
Jo també crec que totes les opcions són igual de vàlides. I sovint igual d'esbiaixades. Jo simplement reconec que hi ha molts coses (d'un cert tipus de coses) que no veig i un altre tipus de coses que les veig molt, a vegades massa.
Una abraçada, poeta!
La vida és per viure-la, cadascú com més li plagui, badant en detalls, descuidant-ne d'altres importants, o potser irrellevants.
ResponEliminaQue bonic poder pujar les escales, i aturar-nos allí on volem, no pas on ens obliguen.
Sempre pujant, amunt, ben amunt!!!!
Sempre amunt! (ho dèiem, quan jo era als escoltes)
EliminaI és cert, cadascú l'ha de viure a la seva manera, la vida. I si pot ser entendre'ns una mica encara que la mirem diferent.
Petonassos, Dafne!
Ja que l'escala l'hem de pujar que sigui plaent, no ens hem adonat i ja hi som dalt amb un somriure.
ResponEliminaPD. Em recorda Girona temps de flors.
Ja me'n recordo ja, d'aquella escala de Girona, temps de flors que tu havies fotografiat i jo vaig dibuixar! :)
EliminaIntentem que les pujades siguin tan plaents com sigui possible... que ja costa, ja!
Jo veig que el primer graó és difícil de pujar, però els altres, estan chupaos.
ResponEliminaJp, no cal que pugis per la barana!!!! he, he, he...
EliminaPuges l'escala Carme i si us plau i t'asseus una llarga estona a l' esglaó sentint a la pell la teva felicitat!!!!. Molt bonic Carme, el dibuix com sempre faig la pilota i és molt xulo, un dia n'agafaré un i escriure un post si em deixes.
ResponEliminaI tant que et deixo, em farà molta il·lusió que n'agafis un!
EliminaEt faré cas, Marta, sentiré a la pell la felicitat. No hi ha res millor!
Gràcies!
En la ment hi trobo els escalons de les dificultats i les facilitats, ella fa adonar-me'n que els meus ulls miren per que ella pensi.Anton.
ResponEliminaA vegades, sembla que tot estigui en la ment, Anton, tot. No és ben bé així, però ella pot moltes coses.
EliminaQuè certa és la reflexió final!!... Tot és tan subjectiu! :-)
ResponEliminaSí, tothom ens mirem les coses de la nostra particular manera... mentre en som conscients està prou bé, el mal és quan ens pensem que és l'única manera.
EliminaBé, en aquest cas, més que a opinions em referia a "percepcions"... Passejant per un mateix carrer, si després haguéssim d'explicar en què ens em fixat, què ens ha semblat, quines sensacions hem tingut... tot seria molt personal. Potser dir "personal" hauria estat més correcte que "subjectiu" ;-)
EliminaSí, sí, jo també em referia a percepcions, però és que va molt lligat, una cosa amb l'altra. I fins i tot amb les percepcions, a vegades, estem en desacord. Saps allò de "ostres, és que no et fixes amb res!" i sí, segur que s'ha fixat en altres coses.
EliminaSí... potser voldríem que tothom es fixés en les mateixes coses que nosaltres... Això ho fem moltes vegades i en molts temes: voldríem que als demés els agradessin els mateixos llibres, la mateixa música... Però bé, encara que t'agradi Murakami, jo t'aprecio igual, eh CARME? :-DDDD
Eliminahe, he, he... :D És que si no t'agrada Murakami, segur que deu ser perquè no et fixes en allò de bonic que té... :D :D :D però jo també t'aprecio igual, no pateixis...
EliminaQuina escala més colorida! A aquesta sí m'agradaria pujar!
ResponElimina:) Ben florida, sí!
Elimina