dissabte, 1 de setembre de 2012

Barana d'escala


Pujo  l'escala,  tal com camino  per  la vida,  badant,   fixant-me  el  allò  que m'agrada  i  em fa  feliç.  Obviant  moltes  coses  que  també  poden ser importants. Fins  i tot  molt  importants.  Miro  les flors  d'aquesta  barana  que recolza,  sobretot, l'ànima.

Em pregunten  pels  graons,  quants  n'hi havia?  eren molt  alts?  eren  molt  amples?  cansaven  molt?  i  jo  com aquell  que  baixa  de l'hort  només  he  vist  torratxes,  begònies,  fulles  i  pètals. 

La  vida  per  a cadascú  és  una cosa  ben diferent.   

38 comentaris:

  1. Fa maco un test a cada graó, no m'estranya que hagis volgut pintar la imatge. Pel que fa a com veiem les coses, tens raó, cadascú es queda amb els detalls que més l'impacten. És digne d'estudi saber en què es fixa cadascú en una mateixa imatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'una mateixa imatge o fins i tot d'una mateixa estona... cadascú es queda amb una pel·lícula diferent. Digne d'estudi, de veritat.

      Elimina
  2. Una manera molt positiva de veure la vida Carme, el que passa que per desgràcia també hi ha els esglaons i mil i un entrebancs...No ens han d'obsessionar, però potser hem d'estar una mica alerta...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és una manera positiva, jo no volia dir ben bé això. Volia dir que em fixo només amb el que m'importa. Si les olletes aquestes que fan de test tinguessin flors mortes i seques i no fessin bonic, potser aleshores em quedaria amb aquesta imatge negativa... no sé si m'explico prou bé.

      Petons, M Roser!

      Elimina
  3. Comparteixo del tot aquesta visió vital i essencial (o essencialista) de l'existència.

    ResponElimina
  4. Una barana que recolza l'ànima! L'expressió perfecta per a tants moments a la vida que són exactament així... Que en puguis gaudir de molts més com aquest, Carme.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels bons desitjos, Galionar! Espero que tu també tinguis sempre baranes que recolzin l'ànima, quan les necessitis.

      Una abraçada de tornada, Montse.

      Elimina
  5. Quina reflexió tan bonica Carme. Cadascú mira la vida segons la seva experiència, la seva forma de ser i la manera que t'ensenyen a mirar-la. En tot cas, si tu no et vas fixar en la feixuguesa o duresa dels graons significa que ja hi pot haver pujades, ja, que tu les engoleixes amb lleugeresa seguint una mirada optimista d'aquesta vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre és optimista, porquet, però si esbiaixada de cap a on vull anar... :)

      Hi ha pujades, de tant en tant, a la vida, a vegades prou fortes, però els amants de la muntanya, sabem que sempre acabem arribant a dalt, amb més o menys temps i amb més o menys esforç.

      Fins molt aviat, porquet, espero que no triguis molt a poder-te connectar.

      Una moixona!

      Elimina
  6. Només ens cal no badar més del compte per no donar-nos de morros......tota la resta tant ens és, la questió es viure

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procurarem no badar, tot i que a vegades bado, bado, ja t'ho dic... :)

      Elimina
  7. L'aquarel·la és preciosa, quan l'he vist en la miniatura del blogroll m'ha atrapat!
    La vida cadascú l'assaboreix a la seva manera, mentre uns miren unes coses, altres en miren de diferents, potser vindria a ser una mica allò de "el sabi assenyala la lluna i el tonto es queda mirant el dit", no?
    Petonets Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, jo la trobo una mica massa grisa, clar que la barana era així, de pedra grisa, però m'agradaria haver-li donat una mica més de vida. Sort de les flors!

      Petonassos, Alba!

      Elimina
  8. Optimisme en estat pur, m'encanta el text i la pintura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament avui he passat per casa teva, Anna, i t'havia enllaçat al blogroll... i ara trobo el teu comentari... no tindrem telepatia tu i jo... perquè no t'he deixat cap comentari tot i que m'han agradat molt les fotografies de Castella, com una col·lecció de textures i colors, preciosa.

      Elimina
  9. Magnifica escala! ai Carme tens el do del dibuix i la paraula... la vida cadascú la veime i la vivim diferent, tu t'has fixat en les flors ....un altre comptarà els graons, algú es pot demanar si l'escala baixa o puja? si es cansat o no? si els graons són alts o còmodes pels peus? tu els dibuixes i en fas una poètica i psicològica reflexió! que tinguis un diumenge ple de flors i una setmana plena de poesia i felicitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree, guapa! Una bona setmana també per a tu!

      Elimina
  10. Tal vegada és com tot. Hi ha qui camina per arribar a un lloc, i hi ha qui camina per fer el camí. Hi ha qui surt a la vida a buscar i hi ha qui surt a trobar...

    No sé si és important si l'escala puja o baixa. O el tipus de graó (excepte si tens algun problema de mobilitat...).
    L'escala hi és. I les torretes amb flors també.
    Podem apropar-nos i gaudir de les flors. O podem pujar l'escala per tenir una millor visió d'allò que ens envolta.

    Saps Carme? Trobo el teu post connectat, com una continuació, al d'Eva
    Ves a saber perquè...

    Que sigui un gran diumenge, carinyo.
    Una bosseta de petonets dolços
    :¬)*****************

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat un gran diumenge, Barbo, i encara en queda una estoneta.

      Vaig llegir l'Eva un dia d'aquests, potser sí que alguna cosa em va quedar dins, però quan escrivia no hi vaig pensar.

      Jo també crec que totes les opcions són igual de vàlides. I sovint igual d'esbiaixades. Jo simplement reconec que hi ha molts coses (d'un cert tipus de coses) que no veig i un altre tipus de coses que les veig molt, a vegades massa.

      Una abraçada, poeta!

      Elimina
  11. La vida és per viure-la, cadascú com més li plagui, badant en detalls, descuidant-ne d'altres importants, o potser irrellevants.
    Que bonic poder pujar les escales, i aturar-nos allí on volem, no pas on ens obliguen.
    Sempre pujant, amunt, ben amunt!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre amunt! (ho dèiem, quan jo era als escoltes)

      I és cert, cadascú l'ha de viure a la seva manera, la vida. I si pot ser entendre'ns una mica encara que la mirem diferent.

      Petonassos, Dafne!

      Elimina
  12. Ja que l'escala l'hem de pujar que sigui plaent, no ens hem adonat i ja hi som dalt amb un somriure.

    PD. Em recorda Girona temps de flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja me'n recordo ja, d'aquella escala de Girona, temps de flors que tu havies fotografiat i jo vaig dibuixar! :)

      Intentem que les pujades siguin tan plaents com sigui possible... que ja costa, ja!

      Elimina
  13. Jo veig que el primer graó és difícil de pujar, però els altres, estan chupaos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, no cal que pugis per la barana!!!! he, he, he...

      Elimina
  14. Puges l'escala Carme i si us plau i t'asseus una llarga estona a l' esglaó sentint a la pell la teva felicitat!!!!. Molt bonic Carme, el dibuix com sempre faig la pilota i és molt xulo, un dia n'agafaré un i escriure un post si em deixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que et deixo, em farà molta il·lusió que n'agafis un!

      Et faré cas, Marta, sentiré a la pell la felicitat. No hi ha res millor!

      Gràcies!

      Elimina
  15. En la ment hi trobo els escalons de les dificultats i les facilitats, ella fa adonar-me'n que els meus ulls miren per que ella pensi.Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, sembla que tot estigui en la ment, Anton, tot. No és ben bé així, però ella pot moltes coses.

      Elimina
  16. Què certa és la reflexió final!!... Tot és tan subjectiu! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tothom ens mirem les coses de la nostra particular manera... mentre en som conscients està prou bé, el mal és quan ens pensem que és l'única manera.

      Elimina
    2. Bé, en aquest cas, més que a opinions em referia a "percepcions"... Passejant per un mateix carrer, si després haguéssim d'explicar en què ens em fixat, què ens ha semblat, quines sensacions hem tingut... tot seria molt personal. Potser dir "personal" hauria estat més correcte que "subjectiu" ;-)

      Elimina
    3. Sí, sí, jo també em referia a percepcions, però és que va molt lligat, una cosa amb l'altra. I fins i tot amb les percepcions, a vegades, estem en desacord. Saps allò de "ostres, és que no et fixes amb res!" i sí, segur que s'ha fixat en altres coses.

      Elimina
    4. Sí... potser voldríem que tothom es fixés en les mateixes coses que nosaltres... Això ho fem moltes vegades i en molts temes: voldríem que als demés els agradessin els mateixos llibres, la mateixa música... Però bé, encara que t'agradi Murakami, jo t'aprecio igual, eh CARME? :-DDDD

      Elimina
    5. he, he, he... :D És que si no t'agrada Murakami, segur que deu ser perquè no et fixes en allò de bonic que té... :D :D :D però jo també t'aprecio igual, no pateixis...

      Elimina
  17. Quina escala més colorida! A aquesta sí m'agradaria pujar!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari