La mandala-paint
Per a pintar les 3 que havien quedat més votades a ca l'Assumpta, m'he solidaritzat amb l'Eric que no tenia retoladors... (els meus van fer figa a la primera mandala...) i les he pintades amb llapis.
La primera vaig intentar pintar-la amb retoladors... feien figa, prou que es nota oi?Vaig acabar amb llapis, omplint els voltants de les fulles verdes.
El segon el vaig pintar tot amb llapis, em vaig adonar que no m'havia pas proposat pintar-lo de blau, però m'hi va quedar. Molt blau.
El tercer a consciència el vaig voler blau, el volia de diferents blaus, però tots s'assemblaven molt.
Experiments en blau.
Si diu que els pintem segons el nostres estat d'ànim, no sé que deu voler dir tenir un dia tant blau!
Pregunta als entesos:
I què se'n fa de les mandales quan ja les has pintat.
Llençar-les? Sí, oi? Sobretot si t'han quedat .... així, així.... com aquestes. Ei, i no em digueu que no que ja les he llençades, totes tres, excepte la virtual.
NOOO Carmeeee, llençar-les nooooo!!!! però si ja ho has fet..... no hi ha res més a dir! :P
ResponEliminaEp, la del paint t'ha quedat molt i molt xula! M'encanta.... i a sobre l'has dissenyat tu no? M'has fet entrar ganes de provar-ho!!!
Des que he tornat de vacances, només faig que endreçar calaixos i armaris i llençar coses inútils... :) no anava ara a guardar aquestes mandales que no en faré mai més res, oi?
EliminaSí l'he dissenyat amb el Paint, prova-ho! amb les eines de fer cercles, de fer línies rectes i corbes... m'ho vaig passar bé!
No havia vist això de les mandales.....m'hi poso demà mateix, en tic moltes de pintades, però en pintaré una de nova!!!!! La del paint t'ha quedat molt xula. EL color blau és el símbol de la veritat, de la consciència, l’harmonia, la tranquil·litat, l’esperança, l’ordre, la noblesa, generositat, i es relaciona amb la ciència i la invenció. Ho he tret d'un libre e!!!!! Hi ha un conte Carme: Els colors oblidats, que parala del que passaria si despareixessin els colorsi el món es convertix en un lloc tot gris.....No els llencis!!!!!!!!!!
ResponEliminaUi! que maco tot això que m'expliques del color blau!
EliminaVa doncs en pintes una altra i ens l'ensenyes al blog!
Ja els he llençat, Marta.
Seria molt trist un món sense colors...
jo amb el vostre permís em quedaré mirant-les.....que ho feu molt bé
ResponEliminaNo t'inspira això de pintar mandales, ja ho veig! :)
EliminaS'han de cremar la nit de Sant Joan.
ResponEliminaSóc incapaç de guardar-les fins llavors, Jp!
EliminaXules, xules, xules...:)
ResponElimina:), :), :)...... :)
EliminaQue les has llençades?? nooooo, que segur que donen bona sort!!! (ei, que sí, que a mi em sembla molt que deu ser així). Ja saps què et toca: 3 mandales més i a pintar, a pintar!
ResponEliminaBona soooooort? Doncs potse r sí que n'hauré de pintar més... :)
EliminaNo em puc creure que les hagis llençaaaat!! Nooooooooo!!! :-))
Elimina:) doncs sí, les he llençat! :)
EliminaOstres... Ja ho ha fet!!!... Em sap greu i al mateix temps em fas riure... Et veig tan convençuda que les volies tirar... que ja les tens aquí i que guardar el paper no et servia per res, que no puc afegir gaire cosa :-P
EliminaHe llegit que les mandales tenen un significat místic o simbòlic...I diu que van molt bé per meditar, perquè com diuen que les has de pintar segons el teu estat d'ànim ( es veu que l'estètica no és important)...T'asseus en la posició del "loto", les observes i, au, a meditar...
ResponEliminaMira que llençar-les, amb l'estona que t'hi deus haver passat i tan boniques com eren!
Petonets.
Jo també ho he llegit, M Roser. A mi la que em dóna més pau i més sensació de meditar és la del mig la de tons blaus, però no tota blava... clar que pintar-les ja és tota una meditació!
EliminaEm costa guardar segons quina mena de coses... no li trobo massa sentit.
Ara de moment vaig guardant tots els dibuixos i aquarel·les que he fet, però l'altre dia vaig trobar el primer quadern, el primer de tot, de les primeres proves i ja em van venir ganes de llençar-lo. No ho vaig fer, però no sé si resistirà gaire.
Petonets,
Ei! ja he vist que has canviat la música del teu blog! :) i no he trobat on deixar el comentari!
Molt boniques! És una llàstima que les llencessis, clar que no és pot anar acumulant trastos...
ResponEliminaEl blau és un color que m'agrada molt, ja t'ho he comentat alguna vegada, no sabia jo que signifiques tantes coses. Jo encara no he començat :(
Una abraçada!
Em va semblar que pintar-les ja era suficient... que no calia guardar-les! :)
EliminaDoncs vinga, va a veure si t'animes a pintar-ne una!
Molt i molt xula la del paint, me n'has fet venir ganes de dibuixar-ne una.
ResponEliminaSempre tant inspiradora....:)))
Doncs, vinga... som-hi!!!! :)
EliminaM'encanten les mandales, totes en general. A l'escola en faig fer mostes, als nens els agrada també fer-ne. Solen quedar precioses i sempre amb el toc personal de cadascú. La teva virtual ha quedat estupenda, amb unes ombres i unes llums que li donen volum i moviment. No cal que et repeteixi que ets una artistassa. La blava amb el cor calent també m'agrada molt.
ResponEliminaLa del cor calent, com li dius és la que més m'agrada o la que més m'identifica... :)
EliminaMolt xules totes. :-))
ResponEliminaJo, com que només les he fet virtuals, no tinc aquests dubtes de què n'he de fer desprès. Simplement les deixaré penjades al post que publicaré demà i allí quedaran. Bé, de fet això mateix també ho has fet tu, potser has llençat el paper on estaven dibuixades però les mandales han quedat aquí, no? ;-)
Doncs sí, com totes els escrits que penjo... tampoc els guardo enlloc més. Els penjo aquí i res més. :)
EliminaVeig que t'hi has posat de valent, has fet molta feina. Ara que ja les has penjat en pots fer el que vulguis, jo en gaudiré una estona. La meva preferida és la del Paint, sembla que sobresurti i tot. Bon dia, Carme!!
ResponEliminaGràcies, Sílvia! Molt bon dia, maca!
EliminaNo sé qui és que els fa de sorra de coloraines (ho han explicat en algun blog), i un cop fets, es desfan i la sorra de colors es barreja... així que el mandala desapareix. És com una manera de mantenir confidencials els pensaments o "meditacions" que hagis pogut fer mentre feies el mandala, no?? Quan jo n'he pintat algun, també m'ha fet pena llençar-los, de fet crec que els he guardat. Però per anar bé potser s'haurien de cremar, o alguna cosa així!!!
ResponEliminaT'han quedat molt macos, els teus. Jo, demostrant la meva poca constància, en tinc un a mitges... és que el vaig començar amb retoladors, però quan vaig arribar als espais més grans em va fer mandra gastar-hi els edding! =P
Jo també ho he llegit, i ho he vist en un vídeo i tot, com els fan de sorra de colors... A mi és que m'ha agafat (això de pintar mandales) en un moment que estic fent endreces i no m'ha fet gens de pena llençar-los. Una cosa menys per endreçar!
EliminaDoncs amb llapis, com jo i com l'Eric! :)
Una abraçada...
Ostres!! Les has llençat!!!! Menys mal que ens n'has deixat aquí el seu reflex!! :-)))
EliminaPrecisament aquesta era la seva utilitat, fer una exposició de mandales catosfèrica... ara, un cop han fet el servei... no vull que em facin nosa. I això que la del mig m'agrada eh? m'agrada molt! :) Sempre puc somriure mirant-la aquí!
EliminaEp! No les llencis, si us plau.
ResponEliminaQueden aquí, virtuals i no fan cap nosa, Jordi... :)
EliminaOooooh!!! Quina meravella!!!
ResponEliminaAixò és una preciosa exposició de mandales!!! :-DDD i, la veritat, la més maca de totes és la que has dissenyat tu mateixa!! És una passada, sembla un vitrall d'una església gòtica... Els colors són encertadíssim... Bé, que M'ENCANTA!! :-))
I el detall d'haver pintat les tres guanyadores es mereix la més gran de les abraçaaaaades!! Ets un sol!! :-)))))))
Ei, jo també vaig pensar en un vitrall quan la vaig veure! I els colors virtuals són tant brillants! però els suaus de llapis, també m'ha agradat molt com queden.
EliminaA més, el fons negre que li has posat, fa com si, a través dels altres colors, passés la llum... o sigui que l'efecte "vitrall" és total! :-)))
EliminaAi, que em quedo a mig comentari hehehe... els monjos budistes les desfan (perquè són de sorra) i tiren la sorra al riu... però jo no en penso tirar cap de les que he pintat, em fan somriure quan les veig... Jo de tu no les tiraria! :-))
ResponEliminaEn quant al significat del blau... no sé... per mi són núvols, cel, aigua... coses bones :-))
No tinc cap dubte que el blau porta sempre bon rotllo... segur que sí que són coses bones. Gràcies Assumpta!!!
EliminaCrec que el millor de les mandales és lo bé que et sents quan les pintes. El millor, com sempre, és el procés. Es veu que dona equilibri i serenitat, tat?
ResponEliminaA mi, com que m'agrada pintar, em sento bé quan les pinto... però com si pintes qualsevol altra cosa...
EliminaJo les trobo totes boniques, i de veure-les darrerament pels blogs també me n'havien agafat ganes, de pintar-ne alguna. Però la veritat és que també em va semblar una mica inútil (quan necessito relaxar-me faig tapissos), i ho vaig deixar estar.
ResponEliminaPotser m'ha cridat més l'atenció la teva necessitat de fer neteja. Un replantejament de cicle, Carme? Espero de tot cor que en surtis reeixida del teu moment, i amb més força.
Una abraçada ben gran!
Sí, doncs no sé com m'ha vingut, tot de sobte, un dels darrers dies de vacances, em va venir al cap aquest propòsit. Gens forçat. Em va venir amb un convenciment gran: cada dia endreçaré alguna cosa. Ja porto uns quants prestatges endreçats i he llençat un munt de coses que ja no servien i que ocupaven lloc i he trobat al meva bossa on guardava les coses de punt de creu. He trobat coses començades que ni recordava... coses que no continuaré (un llençolet de llitet de baranes, ara que els nens ja s'han fet grans, no cal acabar-lo) però algunes sí. Unes estovalletes individuals per quan sopem a la tele i veus? l'endreça ja m'ha servit per recuperar una cosa important. I no vas gens desencaminada, no. Replantejament, noieta, replantejament. Gràcies preciosa! Petonassos!
EliminaSaps Carme? em sembla que aquestes vacances tant sentat de meravella. Has vingut amb una llum molt especial i tots es teus dibuixos ho reflecteixen. Aquest dies m´he passejat per ells i he vist més llum, més força, més energia.
ResponEliminaÉs cert que d´una mateixa cosa, tots podem veure coses tant diferents! Què encara que el cel que es reflecte dins l´aigua no es real, ens fa veure una realitat que si hi és i que de vegades no ens n´assabantem...i què he de dir de Puigcerdà, hi tornaria per passejar amb barca o només per respirar llibertat.
Un dia una noia em va dir, que cal de tant en tant llençar coses perquè n´entrin noves a la vida, però llençar les mandales just quan les has pintadesss!!...val, val, al menys ens queden aquí per gaudir-les.
Molt bona tarda i una aferradeta ben gran!!
No sé si són les vacances (que també) o la tornada. La tornada segur que m'ha sentat de meravella! :)
EliminaCal llençar coses, ho veig claríssim! i deixar espais buits...
Bon capvespre, bonica, ja veig que deu estar millor! Una abraçada.
mmmm, doncs no sé quin és el que més m'agrada!
ResponEliminai x portar la contrària diré que em sembla bé que els llencis. Una vegada en vam fer un amb espècies. I després el vam desfer. Totes les emocions que hi has posat, que t'han fet pensar, doncs així es deixen anar.
No sé, crec que també ho faré així.
petons,
Genial, rits, ja m'agrada que et sembli bé que la llenci. Em sento entesa, veus? :)
EliminaPetonassos, nina!
Els mandales són una font d'expressió. Un dia vaig fer un post i en vaig fer servir un que mostrava la meva gratitud i admiració cap a diverses persones. Tot i que el mandala estava teixit de dins a fora (donant), el podia fer servir de fora en dins (rebent)...Com el batec del cor. M'ha fet il-lusió que l'Assumpta hagi dut al present aquell batec, tot exposant-lo en la seva sala.
ResponEliminaGràcies per la lluminositat dels teus vitralls! Un somriure i un petó!