D'una foto de la Fanal Blau
Qui diu cafè,
diu tarda de ratlles
de llums i ombres
i riures contagiosos.
De confidències breus de xocolata.
I tants de cafès que esperen!
....................................................................Carme
....................................................................Carme
Qui diu cafè,
diu colors
i traços de tendresa.
Diu dibuix
de blaus aromàtics,
i glopets de sucre.
.....................................................................Fanal Blau
Qui diu cafè
diu
amics, amigues
i paraules i silencis
i també saltirons
a les sabates i mitjons.
...................................................................Carme
Qui diu cafè
diu clau de pas.
Complicitat i esguard.
Silenci.
Dibuix i encanteri.
Màgia inexplicable.
Tendresa i paciència.
Qui diu cafè,
de vegades,
diu vida...
......................................................Barbollaire
Qui diu cafè
diu acollida, amistat, complicitat,
qui diu cafè diu somriure i conversa,
qui diu cafè diu parèntesi de pau
qui diu cafè diu petit moment, instant molt gran...
Amistat, conversa, pau, moment...
Aroma que es sent amb els ulls tancats,
sabor que respira fons...
.........................................................Assumpta
Qui diu cafè,
diu culleretes i tassetes,
trobades i aferrades.
Qui diu cafè,
diu sabors i aromes,
companyies i somriures.
.............................................................sa lluna
Qui diu cafès,
diu mots reflectits en fumeroles
mirades que endolceixen amargors
imatges al ralentí
amb aromes exòtiques.
Qui diu cafès,
diu somnis que es desperten
dits que es retroben en espiral
sobre lluents taules de marbre
en somriures matinals.
...................................................Rafael
Diu pell i dits,
diu nanses per abraçar
i escalf del cos
que es delita en l'aroma,
en l'ull que s'hi emmiralla.
Diu tu i jo,
recipient
i rebuda de mots.
.....................................................cantireta
De ca la Fanal vinc. Un cafè sempre és benvingut. I anar a fer el cafè encara més, per tot el que implica. Quin gran invent!
ResponEliminaXeXu, un gran invent! En vols un?
EliminaQui diu cafè,
ResponEliminadiu colors
i traços de tendresa.
Diu dibuix
de blaus aromàtics,
i glopets de sucre.
Qui diu cafè diu
Eliminaamics, amigues
i paraules i silencis
i també saltirons
a les sabates i mitjons.
:)
Qui diu cafè
Eliminadiu clau de pas.
Complicitat i esguard.
Silenci.
Dibuix i encanteri.
Màgia inexplicable.
Tendresa i paciència.
Qui diu cafè,
de vegades,
diu vida...
Qui diu cafè
Eliminadiu acollida.
Diu idea i proposta.
Diu possibilitat de viure.
Qui diu cafè diu trapella
i diu riure i fer teatre
amagant tanta tendresa
que no hi cap pas en cap tassa.
I clar, com sempre, t'ha quedat un paint/dibuix fantàstic!
ResponEliminaEstàs convidada a cafè!
:)
Una abraçada, Carme!
Doncs cafè acceptat... :)
EliminaUna abraçada, Fanal Blau
la pintura encara és fresca.....
ResponEliminaHauré de posar el rètol "No toqueu. Pintat de nou" :)
EliminaQui diu café, diu una estona compartida.
ResponEliminaQui diu cafè diu trobada. :)
EliminaQui diu cafè diu acollida, amistat, complicitat,
ResponEliminaqui diu cafè diu somriure i conversa,
qui diu cafè dius parèntesi de pau
qui diu cafè diu petit moment, instant molt gran...
Amistat, conversa, pau, moment...
Aroma que es sent amb els ulls tancats,
sabor que respira fons...
Qui diu cafè diu trobada
Eliminadiu il·lusió i felicitat
I diu sorpresa i alegria
i aromes d'amistat.
Glubs... enlloc de "dius parèntesi", "diu" parèntesi, en singular :-)))
ResponEliminaJa està canviat al post, Asumpta! Al comentari... s'hi haurà de quedar ;)
EliminaQui diu cafè,
ResponEliminadiu culleretes i tassetes,
trobades i aferrades.
Qui diu cafè,
diu sabors i aromes,
companyies i somriures.
Un cafetó?
Bessets!!
Qui diu café
Eliminadiu un dia,
diu futur, diu il·lusió!
Berenem juntes avui? :)
Petonassos
Volia fer un petit poema parlant del cafè...però no m'he inspirat.
ResponEliminaSerà perquè normalment els prenc "desgraciats"? :(
he, he, he... em fas riure , Glòria!
EliminaPer molt desgraciat que sigui... sempre quedaran els somriures que l'acompanyen!
Bon dia, guapa!
Aquest matí encara no l'he pres i ara amb tots aquests versos me'n vénen moltes ganes. El cafè és una paraula que connota un munt de sensacions, les heu fet brollar molt bé en tots aquests poemes. Felicitats, a tots!!
ResponEliminaQue bona, la Glòria! haha, el desgraciat no deu inspirar tant, però segur que també té el seu punt poètic :)
Endavant amb els cafès, doncs!
EliminaSegur que també té el seu punt poètic!
Qui diu cafès,
ResponEliminadiu mots reflectits en fumeroles
mirades que endolceixen amargors
imatges al ralentí
amb aromes exòtiques.
Qui diu cafès,
diu somnis que es desperten
dits que es retroben en espiral
sobre lluents taules de marbre
en somriures matinals.
Et pujo al post de seguida que em posi al dia i m'organitzi... :)
EliminaEl meu també hi era, potser és el 2n comentari. Te'l poso:
ResponEliminaDiu pell i dits,
diu nanses per abraçar
i escalf del cos
que es delita en l'aroma,
en l'ull que s'hi emmiralla.
Diu tu i jo, recipient
i rebuda de mots.
Gràcies, Carme. Tots són preciosos. Que et veurem, divendres? La Galionar pot vindre!!
EliminaPetons.
Ostres, cantireta! S'havia perdut un comentari?
EliminaDoncs ara mateix te'l pujo cap amunt, gràcies per aquest càlid poema.
M'agrada molt!
Gairebé asseguraria que aquest cop sí, cantireta!
Ole!! Estic molt contenta!!
ResponElimina