Borinot golafre
Perfilar detalls de la vida,
per ficar-m'hi més endins
golafre, també, dels instants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Li has fet un 'robat' al borinot!
ResponEliminaÉs que potser es pensava que era ell l'únic golafre!
EliminaTots volem més instants de vida,
ResponEliminagolafres de viure més intensament els moments.
Bona nit, preciosa.
Uns bessets!
Sí, tots, però alguns més que altres... :)
EliminaBon dia bonica! Petonassos!
Jo també ho faig això. Fabrico records i després els gaudeixo.
ResponEliminaPetons Carmeta!
Doncs, està molt i molt bé, Eva, és un bon sistema, de garantia contrastada!
Eliminatots som golafres dels instants, sobretot.del bons
ResponEliminaDels bons, dels bons!
EliminaM'encanta, golafre d'instants!! D'instants bells, plàcids, feliços. M'ha entrat la gana, Carme :)
ResponEliminaSempre m'he sentit golafre d'instants!
EliminaPetonassos, Sílvia!
El borinot golafre és preciós! Ara, té un nom força peculiar, no?
ResponElimina:) porquet, golafre, és un adjectiu que li adjudico jo, perquè anava de pol·len tot ell ple com un nen que va amb la cara plena de xocolata...
EliminaDetalls i instants, són el que més valoro. Vist així també sóc un borinot golafre.
ResponElimina:) potser un quadern golafre (que no sabia que existien) :)
EliminaMolt bonic i natural.
ResponEliminaGràcies!
EliminaD'un temps a ara jo també sóc golafre dels instants.
ResponEliminaI jo cada cop més... :)
EliminaNo paro d'admirar els teus dibuixos! Hi ha instants que ens atrapen i és impossible no ser-ne golafre! :) PETONETS!!
ResponEliminaAlba, moltes gràcies, guapíssima golafre! Petonassos.
EliminaAmb aquesta llibreta de camamilla aconsegueixes unes textures xulíssimes! Sembla com roba... no ho sé explicar, però també m'agrada molt! :-))
ResponEliminaLa textura és molt diferent perquè no és paper per aquarel·la i no absorbeix gairebé gens... l'aigua doncs rellisca pel paper... hi poso més poca aigua. A la flor vaig intentar que no em llisqués gaire i a la fulla al l'inrevés, vaig deixar que llisquessin els diferents verds al seu aire, per on volien... jugo, jugo... :)
EliminaVes a saber si el fet que hi juguis fa que transmetis alguna cosa al resultat final que fa que ens agradi tant... No sé, potser "sentim" que t'ho has passat bé mentre dibuixaves i pintaves... Segueix jugant! :-))
Eliminasaber que el present ens regala dolces sorpreses, ens ajuda a viure més intensament.
ResponEliminaSempre hi ha petites coses boniques...
EliminaM'agrada això, aquesta golafreria pels moments bons.
ResponEliminaJo també en sóc golafre!
Doncs ja en som dues! :)
EliminaEls hem d'assaborir tots. Del primer a l'últim. Un petó, Montse.
ResponEliminaGràcies! un petó, Jordi!
EliminaLa primera vegada que vaig veure la paraula golafre, va ser en la novel·la Pa Negre. Per ací diem fartó. Després i ha una altra que sempre m'ha fet molta gràcia que és escuracassoles.
ResponEliminaFartona, també, doncs, dels instants de vida! ;)
EliminaVisca el borinot golafre! visca la camamilla de la llibreta! visca la camamilla independent i lliure! Visca la col.lecció de moments!
ResponEliminaVisca l'Elfree i la vitalitat que portes ara mateix!!!!
EliminaJo no en sóc gaire de golafre...Però si que m'apunto a golafre d'instants!
ResponEliminaPetons.