Fulles seques

D'una fotografia de l'anna_lara trobada a l'instagram

Dic transparències, 

per fràgils i efímeres que siguin.

com fulles seques.

Mirada i sentiment

Niporepte 190 La tardor a Relats en català

Tardor, que daures 
el sòl i els sentiments. 
Doll de nostàlgia. 

Grocs i torrats, 
carbasses i vermells, 
a la paleta.

Buguenvíl·lea

D'una foto de l'Anna_lara67, agafada de l'instagram

Que fràgil ets,
pètal de llum, vermell!
Com un sol bes.
..............................................................................Carme

Bes vermell
pètal lluent
àgil com vent
...........................................................................Elfreelang

Les fulles verdes
protegeixen els pètals 
del sol ardent.
..................................................................................Mari


Fràgil i fort
és alhora aquest pètal.
Com l'amor teu.
........................................................................Helena Bonals 

Gerani a la masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú

Si tu ets terra vine a omplir-me.

Temps ha que ja no m'omple el vi.

Prendrem el sol ran del xiprer.

I dos geranis faran estada entre nosaltres.

Creixen boixacs. desmanegats.

Quan tinguin flors: carbassa i blanc

el sol i els núvols imitaran.

Pobra llagosteta

Ben atrapada.

Fil d'aranya enganxosa.

No té fugida.

Sense pètals

Cerco bellesa,

a cops desprevinguda,

en la desfeta.

................................................Carme

En l'agonia
de les flors que es marceixen,
quanta bellesa!

.........................................................Miquel

Fulles, a la bassa de la Font d'en Botàs

On són les flors?

Superfície verda,

d'orfes nenúfars.

..............................................Carme

Les flors esperen
la llum del teu esguard
per tornar a néixer.

.................................................Galionar

Dins del verd intens
hi ha nenúfars que dormen
esperant pacients

.............................................Glòria Bosch

Malva reial

M'omples de vermell intens, els sentits.
I cada pensament és efímer com un pètal.
Puc deixar-los caure, amb alegre consonància:
pètal-pensament-pètal-pensament-pètal-pensament-pètal-pensament-
Fins que despullades la ment i la tija, hivernin ambdues,
amb un son profund i plàcid, un repòs inevitable i volgut.
Qui recordarà allò que va ser, quan ja no hi sigui?

Pètals que muden

d'una foto de l'Anna_lara trobada a instagram

Com cada dia, 

mentre dura el seu temps,

vesteix de festa.

.......................................................Carme

qui fóra flor 
per abrigar-te amb pètals 
mentre poguera 
...........................................................Mari Català

Desprèn la flaire. 
Abans de que em panseixi 
vull olorar-te. 
...........................................................Xavier Pujol 
    Els pètals cauen 
banyats per la rosada. 
Fan un bressol. 
............................................................Maria Roser

Vestits de festa 
per a les flors més belles. 
Volants enlaire. 
..................................................................Galionar

Pètals creats
per descansar la vista.
Cap més deler.
.........................................................Helena Bonals

Rival del sol
vestida d'or ofrena
pètals de llum. 

.......................................................................Glòria

Engalanada
de pensaments vestida
i esplendorosa
com una flor que vessa
la vida m'ha fet seua.
..................................................................Novesflors

Ens posa a prova
aquest deler de pètals.
De sol vestim-nos.
................................................................Jordi Dorca

Una frase amb cara i creu

"Allò que no s'expressa no existeix."    Manuel de Pedrolo

La   cara (o la creu)

La boira, com una negació

d'allò que és i que no volem veure.

Un desig: la màgia d'una desaparició

que ens oferiria un déu o un univers

domesticat, només a favor nostre.

La   creu (o la cara)

Si no m'ho dius, no ho sabré.

Si no ho sé, per a mi no existirà.

Si no ho diu mai ningú, 
mai no existirà, en plenitud.