I cada pensament és efímer com un pètal.
Puc deixar-los caure, amb alegre consonància:
pètal-pensament-pètal-pensament-pètal-pensament-pètal-pensament-
Fins que despullades la ment i la tija, hivernin ambdues,
amb un son profund i plàcid, un repòs inevitable i volgut.
Qui recordarà allò que va ser, quan ja no hi sigui?
Hom pensaria que una malva reial hauria de ser... malva... No deixis caure els pètals, que són precioses.
ResponEliminaUn dia o altre han de caure, XeXu, per preciosos que siguin...
EliminaQui l'hagi conegut!
ResponEliminaAbraçada Carme!
Optimista i guapíssima.
EliminaUna abraçada, Gerònima. Et trobo a faltar!
Quan ja haguem perdut tots els pètals prevaldrà el record entre els que ens estimen.
ResponEliminaAl menys així ho esperem, oi?
EliminaQualsevol dia sortiran de la hibernació i ens regalaran bells pètals i bells pensaments.
ResponEliminaTant de bo que sigui així, Mari, és una bona sortida. Gràcies!
EliminaCal acollir-la amb afecte, la hivernació, ja que immediatament després començarà novament el cicle del renaixement per als pensaments, els pètals, la vida, i quina joia, la certesa que serà així novament!
ResponEliminaEl darrer vers m'ha fet dubtar: qui no hi serà, allò que va ser o tu...? La resposta a la pregunta del poema seria diferent, segons la interpretació.
Una abraçada, bonica!
Cal acollir-la sí. Posar-s'hi bé, prestar-s'hi amb profunditat i renèixer després.
EliminaTens raó que aquesta frase confon. Jo volia dir quan ja no hi serà allò que va ser, en aquest cas, flors i pensaments...
Una abraçada, Montse!
Elegància de la malva reial quan es gronxa amb el vent i reparteix els seus colors a l'aire.
ResponEliminaElegància, Olga és una paraula que li escau molt bé a la malva reial!
EliminaEl repòs inevitable, el record de qui no hi és ... fer malves.
ResponEliminaBona nit Carme.
El repòs inevitable, sí, però posaré una condició si he de fer malves, que siguin reials!!!
EliminaBona nit, Pere.
Amb aquest color i aquesta bellesa segur que serà recordada.
ResponEliminaJo la recordo, sé on creix i la busco cada any per admirar-la!
EliminaJo
ResponElimina;)
Que bé!!! Gràcies preciosa!
EliminaUn poema bell. I amb un punt de malenconia?
ResponEliminaA Àreu, de les malves de color rosa en diuen roses marines.
Sí, Xavier, un bon punt de malenconia.
EliminaNo havia sentir mai aquesta manera d'anomenar-les. Ja he après una cosa, avui!
QUI LA RECORDERA?...AQUELLS QUI DEL RECORD AN FEM BALSAM DE VIDA.
ResponEliminaÉs tot un art, això de fer bàlsams de vida dels records, no tothom ho sap fer.
Eliminahan de gaudir del moment i no pensar en el futur, és la única manera de treure profit de la seva bellesa.
ResponEliminaPotser ja ho fan... si no, n'hauran d'aprendre!
EliminaPreciosa aquesta malva, quan li hagin caigut tots els pètals seran com nosaltres quan ens hagin caigut tots els dies...Farem malves, però no seran boniques com aquesta!!!
ResponEliminaPetonets.
Potser sí, que farem malves bellíssimes, per què, no?
EliminaBona nit, M Roser!
Quina preciositat!!
ResponEliminaAcció-reflexió, acció-reflexió... així sempre perquè alguna cosa quedi.
ResponElimina