Si tu ets terra vine a omplir-me.
Temps ha que ja no m'omple el vi.
Prendrem el sol ran del xiprer.
I dos geranis faran estada entre nosaltres.
Creixen boixacs. desmanegats.
Quan tinguin flors: carbassa i blanc
el sol i els núvols imitaran.
Fan bona parella, aquestes lletres amb el teu dibuix , un bon indret on inspirar-se, com feia en Joaquim Mir anys enrere també !
ResponEliminaBon dimecres !!
Gràcies, Artur!!! És un indret preciós. L'indret per ell mateix ja omple els sentits.
EliminaBon cap de setmana.
Trobo que està molt bé això de reutilitzar les coses com aquest bocoi convertit en un preciós test...Quan els geranis floreixin faran olor de de vi i les abelles que vagin a xuclar el seu nèctar, potser estrenaran un ball nou!!!
ResponEliminaBon vespre passat per aigua, Carme.
Això que dius és com un conte... qui sap quin gust tindrà la mel, d"aquestes abelles?
EliminaEndavant amb el conte, M Roser!
Bon cap de setmana!
Siguin quines siguin les flors que creixin seran benvingudes.
ResponEliminaExcel·lent aquarel·la
Les flors sempre són benvingudes... són amigues. Gràcies, Xavier!
Eliminaara els hi venen temps d'arronsar el nas amb el fred, però de ben segur que lluiran tant bon punt puguin
ResponEliminaEls geranis són capaços de tot... bé mentre no se'ls mengin per dins les eruguetes fastigoses...
EliminaDonar vida a estris en desús és una bona pensada. La primavera omplirà de vida i alegria aquest racó.
ResponEliminaI tant, reutilitzar les coses està molt bé. I aquesta queda bonica...
EliminaEstan més frondosos els teus geranis pintats que els de la foto!
ResponEliminaÉs que els cuido molt bé! He, he, he...
EliminaPrometo que no havia pas llegit el comentari del Xexu.
ResponEliminaAnava a escriure això quan l'he llegit:
millor els geranis de l'aquarel·la que els de la fotografia.
He, he, he... crec que secsenten més estimats... ;)
EliminaAmb olor de vi, floriran els geranis quan siga temps de florir. Bonica aquarel·la.
ResponEliminaGeranis amb olor de vi, especials i màgics... gràcies, Mari!
EliminaEl primer vers és estremidor.
ResponEliminaPerfecta la conjunció de poema i dibuix. Reconforta l'ànima.
EliminaTornant a l'ànima, en els judicis musulmans atribueixen a la dona la meitat de l'ànima, de manera que la pregunta no és sobrera. Un pot creure o no detrminades coses i propostes, jo hi he reflexionat i no em veig amb capacitat de negar ni afirmar. Solament pregunto i, amb el tema, escric.
Una abraçada.
Sí? Potser segons com el llegeixes, sí. M'agrada que en sigui, novesflors...
EliminaOlga, gràcies per reconfortar-te per aquests verals.
I tant, que crec que la pregunta no era pas sobrera, però des del nostre lloc i cultura, jo reivindicava solament que no ens preguntéssim una cosa sense l'altra. Tenen ànima els homes? I si fossin ells que només en tenen mitja! ;)
Jo tampoc em veig capaç de negar i afirmar. Intento reflexionar les teves propostes, des d'un escepticisme bastant innocent. M'agrada reflexionar i seguir fils de temes com aquest. Gràcies, Olga, per la proposta.
Una abraçada
La terra com allò en què es transforma l'amor, el vi, amb els anys.
ResponElimina