"Allò que no s'expressa no existeix." Manuel de Pedrolo
 |
La cara (o la creu)
La boira, com una negació
d'allò que és i que no volem veure.
Un desig: la màgia d'una desaparició
que ens oferiria un déu o un univers
domesticat, només a favor nostre.
La creu (o la cara)
Si no m'ho dius, no ho sabré.
Si no ho sé, per a mi no existirà.
Si no ho diu mai ningú,
mai no existirà, en plenitud.
mai no existirà, en plenitud.
El que amaga la boira: existeix.
ResponEliminaUna aquarel·la que reprodueix, amb la força dels colors, un panorama boirós.
A cara o creu, per aquí ens movem.
Sí, per més que ho amagui la boira meteorològica o bé ho negui qui no ho vol veure. La realitat és tossuda i existeix igualment.
EliminaPerò per altra part, si no diem les coses, com pot saber l'altre que no les veu o que no les viu, que hi són?
Entre la cara i la creu infinites escletxes per perdre'ns.
El que penses o el que sents, encara que no ho expresses, només de pensar-ho o sentir-ho existeix, però la seua existència serà més completa si és expressat. Així ho veig jo.
ResponEliminaDes del punt de vista propi, de qui pensa o de qui sent, estic totalment d'acord amb tu.
EliminaPerò des d'un punt de vista extern, és diferent: si no m'ho dius, no ho sé i si no ho sé no existeix, com dic a dalt.
Molt ben retrobada, Carme.
EliminaAquesta pintura teva m'ha fet recordar "Els sots feréstecs, de Raimon Casellas. ¿L'has llegida? És una de les tràgiques novel·les rurals del modernisme.
Espero que la teva tardor sigui tan bella com la voldria per a mi.
Continue la reflexió filosòfica. Hem parlat del punt de vista del possible "emissor" de pensaments o sentiments i del possible "receptor". Em pregunte, podríem considerar un punt de vista del pensament o sentiment en si mateix?
EliminaOlga, gràcies, ben retrobada tu també! La meva pintura està enfosquida perquè volia represebtar un dia fosc i de boira. En realitat és Tregurà de dalt, a la Vall de Camprodon. Em sembla genial, però que suggereixi alguna cosa com "Els sots ferèstecs". Gràcies! Si que l'he llegida. Em sembla recordar que mentre llegia, no deixava de veure el paisatge dels Cingles de Bertí i els sots, de tant presents que s'hi fan.
EliminaBona tardor, Olga. Una abraçada.
Novesflors, seguim doncs, ja que això ens diverteix a les dues.
EliminaSi considerem el punt de vista del pensament o el sentiment, com a tal, aleshores crec que existeix. Com a tal existeix, ja que algú l'ha creat, encara que no el comuniqui. Existeix amagat en l'interior d una persona. Existeix sense que ningú més conegui la seva existència.
Si jo penso en fer-te una proposta de diàleg poètic i no te la dic, el pensament existeix, però no pas el diàleg poètic. Si el diàleg poètic es fa efectiu i real, aquell primer pensament que ja existia, només com a pensament, pot crear una realitat a un altre nivell.
Crec que jo penso des d'un punt de vista potser més pràctic que no pas filosòfic, noieta...
Després de pensar i repensar crec que no hi ha un punt de vista propi d'un pensament o sentiment perquè són inherents a una ment que pensa o sent, no tenen existència independent. Una cosa diferent són els objectes físics. Una taula, per exemple, pot existir independentment del fuster que la va fer, fins i tot després de la mort del fuster. Però un pensament o sentiment, no.
EliminaJo també ho penso, però malgrat tot es podia jugar a fer "com si". Ha estat bé.
EliminaDe vegades la boira amaga el que estem contemplant amb goig, i hem d'esperar que escampe per continuar contemplant-ho. Qui sap si en escampar, tot seguirà com abans. Potser mai més es repetirà el que teníem davant dels ulls.
ResponEliminaSi ho mirem com tu dius, els moments o allò que veiem sempre és únic i efïmer. Ahir mateix mirava un capvespre, amb uns núvols espessos però que no cobrien tot el cel i la claror del sol, es repartia desigual pel paisatge, sobre la Badia de Roses. Vaig pensar que aquell paisatge tal com el veia amb calitxeta i una claror tan especial era irrepetible. Segurament que mai més el veuré d'aquella manera precisa. Em fa gràcia que avui mateix em diguis una cosa molt semblant. Gràcies, Mari!
EliminaAbans de llegir els comentaris he pensat que era una frase molt filosòfica i ara veig que no sóc l'única...Potser no existeix d'una manera tangible, però si en el nostre pensament, perquè nosaltres li donem forma!!!
ResponEliminaPetonets.
Sí, d'això es tracta... té una existència molt limitada a l'i terior d'una sola persona. Per la "comunitat" en general, no existeix.
EliminaLa filosofia de La creu (o la cara) l'he repetit molts cops, i és que les coses que no es diuen és com si no existissin. Hi ha moltes maneres de dir-les, però cal que les transmetem, perquè si es queden al pap no serviran per millorar res, per revertir cap situació.
ResponEliminaGràcies, XeXu, aquesta era la meva idea. Vaig veure que la frase podia tenir aquests dos significats, gairebé oposats com a filosofia. El primer és desastrós, no era la idea de Pedrolo, ni la meva. El segon per a mi és important: guardar-se les coses importants, no serveix, les fa invisibles i no les millora en absolut.
EliminaJa es veu que faltava un capricorn, aquí a donar-me suport. ;) Gràcies de nou.
Quan escrius cal tenir el que vols dir, i dir-ho, deia Oscar Wilde.
ResponEliminaDe l'inconscient al poema hi va un tros, el de la forma.