 |
| D'una fotografia de l'anna_lara trobada a l'instagram |
Dic transparències,
per fràgils i efímeres que siguin.
com fulles seques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Delicadesa.
ResponEliminaAl poema i a l'aquarel·la.
Gràcies, Xavier!
EliminaEm porten records de quan era petita... Al poble sempre hi havia un gerro amb fulles seques d'aquestes gairebé transparents :-))
ResponEliminaDoncs tu a mi m'has fet recordar la meva sogra, que sempre tenia uns rams de fulletes quasi transparents. No eren ben bé aquestes, perquè aquelles no tenien ni nervis. tenien uns reflexes platejats.
EliminaSí!! Crec que n'hi deien "fulla de plata" :-)
EliminaSí! No me'n recordava del nom! Gràcies! ;)
EliminaNomés som pols d'estrelles. Cal tenir-ho present.
ResponEliminaSí, cal tenir-ho present... efímers del tot.
EliminaFulles seques! Tan fràgils que fa por tocar-les, no siga que es trenquen.
ResponEliminaLa aquarel·la les fa imperibles.
Gràcies, Mari!!! Aquestes són especialment delicades...
EliminaEm permets?
ResponEliminaDuc transparències
Molt fràgils i efímeres seran
Com fulles seques cauran
I tant que et permeto... m'agrada!
EliminaGràcies, Joan!
Les teues transparències semblen una randa molt ben teixida.
ResponEliminaGràcies, Novesflors...
EliminaEls versos són fràgils i efímers, però no deixem de dir-los.
ResponEliminaNo, no deixem de dir-los... millor!
Elimina