 |
| Niporepte 190 La tardor a Relats en català |
Tardor, que daures
el sòl i els sentiments.
Doll de nostàlgia.
Grocs i torrats,
carbasses i vermells,
a la paleta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja li vaig dir a la Ninona, aquesta foto dóna per molt més que per uns haikus!
ResponEliminaSegur que sí, tot és posar-s’hi!
EliminaSembla com si haguessin posat el banc per a que hi descansin les fulles. Però el seu cansament és tan gran que la majoria s'estima més el terra.
ResponEliminaLes fulles van a la seva i mai no els hi ha fet res reposar per terra... cada tardor fan igual ;)
EliminaEls arbres nus
ResponEliminason silent testimoni
d'amors fugaços.
Moltes gràcies, Mari!
EliminaAquest "sòl", si treuen els discrítics, no s'entendria. És molt ben trobat al costat dels "sentiments".
ResponEliminaCreus que no? Potser ens faria dubtar, és cert. Gràcies, Helena.
Eliminadiacrítics
ResponEliminaLa tardor, aquesta gran artista, aquesta poeta...!
ResponEliminaSempre porta en ella la màgia...
EliminaTardor dolça, melangia i nostàlgia als ulls i al cor.
ResponEliminaSón els sentiments més habituals de la tardor...
Elimina