Cerco bellesa,
a cops desprevinguda,
en la desfeta.
................................................Carme
En l'agonia
de les flors que es marceixen,
quanta bellesa!
de les flors que es marceixen,
quanta bellesa!
.........................................................Miquel
Quin desgavell de flor, però quan s'assequi farà olor.
ResponEliminaJa en parlava l'Aute: " Ese viaje hacia la nada que consiste en la certeza de encontrar en tu mirada...la belleza.
Bona tarda Carme.
Que bonica la frase de l'Aute!!!
EliminaBona tarda, Pere, procurarem guardar l'olor de la bellesa i també la de la mirada...
Sense els pètals he trobat més a prop el cor de la tardor.
ResponEliminaSí, una petita tardor, desfullada...
EliminaA nosaltres ens cauen els fulls del calendari i a les flors els pètals, però no per això es perd la bellesa, és llei de vida, però les plantes tenen la sort que tornaran a gaudir de pètals!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Serà una altra flor, no pas la mateixa!
EliminaPetnets, maca!
En l'agonia
ResponEliminade les flors que es marceixen,
quanta bellesa!
M'encanta la imatge i les dues interpretacions.
A mi m'agrada la teva, Miquel! Ja me l'he endut cap amunt! Gràcies!!!
EliminaFins i tot així és bonica... però el misteri de la foto és què és això multicolor de la part inferior dreta? :-DD
ResponEliminaFins i tot així!!!
Eliminaha, ha, ha... és el meu genoll amb pantaló estampat...
Hahahaha... preciós estampat!! :-DD
Elimina