On són les flors?
Superfície verda,
d'orfes nenúfars.
..............................................Carme
Les flors esperen
la llum del teu esguard
per tornar a néixer.
la llum del teu esguard
per tornar a néixer.
.................................................Galionar
Dins del verd intens
hi ha nenúfars que dormen
esperant pacients
hi ha nenúfars que dormen
esperant pacients
.............................................Glòria Bosch
Les flors esperen
ResponEliminala llum del teu esguard
per tornar a néixer.
Una abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Montse, és preciós.
EliminaQuan arribi a casa i a l'ordinador, el posaré al post.
Una abraçada, Montse
Sense flors, però amb bellesa.
ResponEliminaVicent
Sí, la bellesa no se'ls pot pas negar, Vicent!
EliminaBell igualment en la seua verdor exuberant. Has vistcom s'ha animat Galionar? He,he
ResponEliminaSi, que ho era, bell el nenúfar, bella aquesta fulla rebel que s'alçava mentre les altres s'aquietaven en la superfície de l'aigua!
EliminaHi ha flors per tot arreu, rams de versos i nenúfars ... veig aquest post ple de flors.
ResponEliminaFins i tot recordo allò d'en Lorca:
"Verde que te quiero verde,
verde viento, verdes ramas..."
Bona nit Carme :)
Quina sort que ho vegis així, si tu els veus és que hi són. M'ho crec.
EliminaMoltes gràcies i bon vespre, Pere!
Les flors les duc al pensament. Així mentre no tornen a créixer, imagino la seva llum.
ResponEliminaNo les perdis, doncs, Xavier. Els poetes acostumen a dur flors al pensament, i reben la seva llum... serveix de molt, mentre esperem que surtin les dels nenúfars sobre les fulles.
Eliminasempre m'han agradat els nenúfars són com tapissos flotants que omplen de verd .....mentre h hagin fulles ...les flors ja vindran
ResponEliminaSegur que vindran... les esperarem.
EliminaEls nenúfars i l'aigua estancada, amor etern. Ja s'afegiran les flors. Tot al seu temps.
ResponEliminaS'afegiran, segur... aquest amor etern és ben bonic!!!
EliminaDarrerament em desapareixen alguns comentaris dels que faig...
ResponEliminaAmb aquesta bassa tan plena d'algues, els nenúfars no gosen sortir, sobretot els blancs que els veuríem verdosos...Les fulles els avisaran quan l'aigua sigui més transparent!
Petonets, Carme.
Ja me'n recordo que ho vas dir fa poc... em sap greu, perquè fa molta ràbia. A mi em passava fa temps en alguns blogs, sense saber per què. I igualment sense saber perquè va deixar de passar. Espero que no duri gaire, aquest inconvenient.
EliminaA veure, si l'aigua s'aclareix... però no sé pas si són algues, crec que són herbes de fulles diminutes.
Les flors, com les metàfores en la superfície d'un poema.
ResponEliminaA veure si surten doncs!
EliminaDins del verd intens
ResponEliminahi ha nenúfars que dormen
esperant pacients
Pacients, esperen...
Elimina