Itineràncies poètiques

Us en recordeu  que avui  comencen les  Itineràncies?


Doncs  esperem  el tret  de sortida  de  Noves Flors.  Ella comença  aquest  cop  i  ens hi posem.  


Cadascú  al seu ritme.


Espero  que en gaudiu  molt.

Els angelets dels pixallits

D'una  fotografia de Fanal Blau

El pixallits  té  una altra llegenda,  molt  més  bonica  que  aquella de l'altre  dia.  Quan  maduren les  flors,  surten els fruits,  secs  i petits,   que  fan com una  bola  amb  uns  fils  molt  prims  que  volen  amb el vent.

Us  en recordeu dels angelets?   Si agafaves  un   pixallits  amb  els seus  fruits  encara  enganxats  i bufaves  i aconseguies  fer-los  volar  tots,  tots,  podies demanar  un desig  i  el desig es  complia.  

Ho  havíeu provat  mai?  Oi,  que es  complia?  I  si no es  complia  tampoc  ens  en recordàvem  més  i així  estalviàvem  decepcions.   Érem savis,  de  petits,  no trobeu?

Un mar d'aquarel·la

Un mar d'aquarel·la  de la Mª Antònia

Salto per les ones,  guarneixo d'escumes  braços  i cabells,  la mar  m'amanyaga  d'esclats  i gronxades,  la mar  m'amanyaga amb  les teves mans............................................................CarmeEscumes blaves, esclats, gronxades, manyacs.A les teves mans. 
........................................................Fanal blauLes seves mans
-enyorades de tu-
amb buides mirades,
es tornaven onada
i s’endinsaven mar endins. ...........................................................MaijoUn mar d'aquareles
és gronxat pel vent,
s'arrissa l'escuma,
riu el pensament.........................................................Pilar
Escuma en vers,
camino per ports no aturats
com deslliurança arran de cel...........................................................Jordi Dorca"Salto per les ones", batejo la platja,jugo amb les petxines,
sóc testimoni
de promeses amoroses...,
les gavines són
companyia de viatge.
Reposo quan ho fa el vent................................................................onatge

La flor del safrà de Noves Flors

Treta de la  foto  del  perfil de Noves  Flors 

Jo, tota  la vida,  havia sentit parlar  del safrà.  Des  del  Patufet  que anava  a comprar  safrà,  fins  a les  receptes  de cuina,  però  potser  per  ser  massa  de ciutat,  no  m'havia plantejat  mai  d'on sortia  aquella  polseta  ataronjada.   Va  ser  gràcies  a una pana  del cotxe,  ja  fa més  de  10  o 12   anys,  que vaig  descobrir  la  bonica  flor del safrà.  Se'm va  aturar  el   Panda  atrotinat  que portava   i  jo encara  no duia  mòbil.  Vaig  trucar  a una casa  al peu de la carretera  per  si em deixaven  fer  una  trucada  de telèfon. No només  em va deixar  trucar,  sinó  que la senyora  absolutament  desconeguda  em va  fer un cafè  amb llet  i  em va ensenyar  el seu  minúscul pati  ple  de flors.   No  coneixia  aquesta flor i  li vaig  preguntar.  "La  flor del safrà",  em va  contestar. "El safrà és a dins,  els  filaments  ataronjats." 

No em va explicar,  però,  que temps  a venir  aquesta  flor  seria  l'Alter  ego  de  Noves  Flors.  Ni que jo  tindria  el desig  de  dibuixar-la.   Segurament  això ella tampoc  no ho sabia.

Proposta de xim xim d'historietes

Nova proposta: QUÈ  DIUEN? del  Xim-xim


Amb  aquest  fred,  aquesta  gossa està ben boja,  i jo com un calçasses  aquí  seguint-la  sense dir  res.  Però  és que jo no vull anar el riu,  qui sap si el trobarem gelat  i tot.  No em podria  deixar  tranquil?  A la nostra  caseta,  fent  la migdiada...  doncs  no!  Ara  s'ha d'anar  a nedar!  perquè  ella ho diu!
-  Va  afanyat,  amor  meu,  que  se'ns farà  fosc!
- Però que no veus que no puc més? QUE JA TREC UN PAM DE LLENGUA?
- Sempre seràs un exagerat... jo vaig tirant,  que tinc unes ganes de nedar al riu...


No,  no,  no ho hagués  hagut  de fer, això  d'ajuntar-me amb  una joveneta!

Relats conjunts - Desembarcament de Normandia

Una altra iniciativa de Relats Conjunts

No escriuré cap història,  aquesta  imatge  m'esgarrifa i no puc  escriure'n  cap història.  

Les  històries  de guerra  sempre  són tristes,  i no vull escriure cap història trista.Fins i tot l'amor  és  trist,  quan hi ha guerra. Mai no hauria de ser trist,  l'amor.Famílies  destrossades. Ciutats  enderrocades. Tanta  sang  i tanta  mort.El món s'hauria  d'aturar,  el temps  s'hauria de revoltar.Res no hauria  de bategar...Com pot ser que, malgrat  la  guerra,  la vida  continuï?

L'altre blauet. Com un safiiiir entre els sembraaats, gentil creix el blaueeeeet....

 Un post dedicar  a Galionar.

Tal com pensàvem,  un blauet  també és  una flor, a més  a més  de ser un ocell.

I la  muntanya  n'està  plena de blauets.

I pot créixer  dins  dels camps  de cereals  o  a  la muntanya  fins  a  més  de 2000  metres  d'altitud.
També a les  vores  dels camins.





Si vols que et vegin
en mig  dels  camps de blat
gronxa't,  blauet






Acompanyant-nos les passes
entre tots els verds
ens mira el blauet.
................................................................................Fanal Blau


de tant blau,
de tant groc,
és verd
el cel, blauet
.........................................................................lolita


Del blau no dit,
s'enfila la vida
entre blats immensa,
fornal del sol.
..................................................................Jordi Dorca


Entre el blau i el verd
s'hi groxa la flor
i el ocell també.
....................................................................maijo


Mar i cel, blaus,
es besen al capvespre
i envermelleixen.
....................................................................Montse

Blauet

Blauet de la  Isabel, de Poemes  al blog

Si vols confondre't

amb la mar  arrissada

vola, blauet!

..........................................................................Carme

Vés mar endins
i porta-li a la llum
el reflex d'ella.

.....................................................................Francesc  Mompó

Cel i platja, blauet.
I cap a més blau encara.

.................................................................Jordi Dorca

Vola Blauet
des del cel del Mareny
fins al Pouet.

..................................................................................................Iris

Mirar més enllà,
per enfilar el futur
amb esperança.

.......................................................................................Montse

A punt per volar amunt,
ales a batre.
Cel d'aires blauets. 

.......................................................................Fanal Blau

Voles, blauet voles
amb dues ales
i colors al vent.

I el mar i les roques
entre escumes i onades
són el teu aeroport.
Tot de pistes salades
sense torres de control.

..........................................................................................Isabel

enfarinat de mar,
confós entre els núvols...
dolç blauet! 

........................................................................................Cèlia

Pixallits

D'una foto de Fanal Blau

Pixallits,  en dèiem,  perquè  si les collies,   ni que fos  només una,  aquella nit,  et  pixaves  al llit.

Algun cop  ho vaig  provar.  Va resultar   no  ser  veritat. Però  malgrat la comprovació, el dubte persistia. Millor  no tocar-les.

(Doncs  sí,  ja  he trobat que té   propietats  medicinals  i una d'elles  és  que  és  diurètica,   je, je, je...  però no pas  en collir-la,  clar! suposo  que  te les has  de prendre)

190è Joc literari de Jesús M Tibau

Sortia  del metro  amb  el llibre a la mà,  acabava  de llegir-ne el primer  poema:

"Buida la tarda,  
buit  és l'espai.
Trista  la mirada
que enyora demà.


Vindran noves veus
vindran uns nous crits.
La por a la mirada
que tem el demà."

I encara  el duia dins del cap,  no acabava  d'imaginar   quina mena de situació  podia  expressar.  Es  va aturar  davant  del gos  en aquest  aparador  i li va semblar  que el poema estava  escrit  per a ell.  El va mirar  i ell li va tornar  la mirada sense  bellugar-se  de  com estava,  estirat. Es va fixar  com  la  cua  escombrava  el terra  d'un costat  a l'altre.

Va agafar  el telèfon i   va trucar:

-Vull  comprar-lo -  va dir,  sense  preguntar  res.
- És  un local  preciós,   ben situat  i molt  espaiós,  val  280.000  euros
- No,  no,  el local no,  vull  comprar  el gos.
- El gos no està  en venda.
- No pot ser,  si jo  li  he agradat  a ell i ell a mi.
- Ho sento,  no està  en venda.

Quan marxava  amb el cap cot,  va  sentir  com  algú  li tocava  les  cames...  "però,  però,  com t'ho has  fet  per  sortir  d'aquí  dins?  No ho entenc..."   però  va  recordar  unes paraules  del Petit  Príncep:  "Quan el misteri  és  massa  impressionant,  no gosem  pas  desobeir"  i van marxar  tots  dos  contents,  amb  el somriure als  ulls  i la tristesa  abandonada  allà,   al local  preciós,  però  tan  buit.