Un post dedicar a Galionar.Tal com pensàvem, un blauet també és una flor, a més a més de ser un ocell.
I la muntanya n'està plena de blauets.
I pot créixer dins dels camps de cereals o a la muntanya fins a més de 2000 metres d'altitud.
També a les vores dels camins.
Si vols que et vegin
en mig dels camps de blat
gronxa't, blauet
Acompanyant-nos les passes
entre tots els verds
ens mira el blauet.
................................................................................Fanal Blau
de tant blau,
de tant groc,
és verd
el cel, blauet
.........................................................................lolita
Del blau no dit,
s'enfila la vida
entre blats immensa,
fornal del sol.
..................................................................Jordi Dorca
Entre el blau i el verd
s'hi groxa la flor
i el ocell també.
....................................................................maijo
Mar i cel, blaus,
es besen al capvespre
i envermelleixen.
....................................................................Montse
Els blauets! Una debilitat més! Jo l'he vist eh? L'he vist volar!
ResponEliminaEscolta, saps que hem fet un cop més el ridícul tu i jo? No sabem llegir!
Ves a casa en Rafel... senyor, com sóm! Unes distretes...
Acompanyant-nos les passes
ResponEliminaentre tots els verds
ens mira el blauet.
Anna, el Rafel de la Cerdanya des de can fanga, vols dir? Distreta, en sóc i molt... i si a més a més no sé llegir... ja puc plegar!
ResponEliminafanalet, gràcies maca!
El que no es trobe a aquest blog, no es troba a cap lloc! Gràcies per la informació! Una abraçada
ResponElimina(Ah! i pels correus!!)
:)
No es mereixen, Olguen, una abraçada! :)
ResponEliminaCom el blau és el meu color preferit, m'agraden tots els blauets
ResponEliminaTots aquests blauets són prou bonics, oi? Bona nit Khalina!
ResponEliminaJo, que només conec les llambordes, em quedo mirant -i admirant- els diferents tipus de blavets :-))
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaJo provinc del món rural però no sóc gens rural. Quedo meravellada de com coneixes les plantes i els ocells que, malgrat sentir-me urbana, m'agraden d'allò més. Encara que visqui a ciutat sempre un o altra em canta les intencions que té la primavera de venir i beneïrnos amb el miracle anual de la vida.
Un petó!
es la bellessa de la sencillessa
ResponEliminapetons
Llir entre cards, com un safir entre els sembrats.
ResponEliminaBon dia Carme.
Salut i Terra
de tant blau,
ResponEliminade tant groc,
és verd
el cel, blauet
bon dia! bon dia?
petonarros!
Del blau no dit,
ResponEliminas'enfila la vida
entre blats immensa,
fornal del sol.
Entre el blau i el verd
ResponEliminas'hi groxa la flor
i el ocell també.
Fins i tot informació, bon recull de poemes teus i d'altres poetes, bons dibuixos, com altres t'han dit, de tot trobes aquest gran racó. Felicitats.
ResponEliminaMar i cel, blaus,
ResponEliminaes besen al capvespre
i envermelleixen.
Gràcies, Carme! Ara sí que em lliga la cançó. Com un safir entre els sembrats. A més, la recordo, aquesta flor, d'haver-la vista al camp. És molt bonica, i el teu dibuix li fa justícia.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Òndia, doncs ja m'hi fixaré més en les meves sortides de muntanyeta. La veritat és que em perdo meravellat en els paisatges però hauria de centrar-me una mica més en el detall d'aquests.
ResponEliminaGràcies per el descobriment!
Assumpta... doncs ara JA CONEIXES DOS BLAUETS!
ResponEliminaGlòria, no t'ho pensis no conec pas tant... mica en mica, per curiositat, busco els noms, tinc llibres d'arbres de flors, d'arbusts i aquí a internet...
Sargantana, Francesc, Lolita, Jordi, maijo, gràcies a tots!
Mª Antònia, Montse, gràcies, a vosaltres també!
Galionar, veus? ja l'hem trobat! Una abraçada.
porquet, cadascú gaudeix amb el que vol :) a mi també m'agraden els paisatges, però no em puc estar de mirar les flors, els arbres, i fins i tot les herbes. Jo sempre dic que fins als 50 i tants anys no vaig adonar-me de la bellesa de moltes herbes.