dimecres, 26 de gener de 2011

L'altre blauet. Com un safiiiir entre els sembraaats, gentil creix el blaueeeeet....


 Un post dedicar  a Galionar.

Tal com pensàvem,  un blauet  també és  una flor, a més  a més  de ser un ocell.

I la  muntanya  n'està  plena de blauets.

I pot créixer  dins  dels camps  de cereals  o  a  la muntanya  fins  a  més  de 2000  metres  d'altitud.
També a les  vores  dels camins.





Si vols que et vegin
en mig  dels  camps de blat
gronxa't,  blauet






Acompanyant-nos les passes
entre tots els verds
ens mira el blauet.

................................................................................Fanal Blau


de tant blau,
de tant groc,
és verd
el cel, blauet

.........................................................................lolita


Del blau no dit,
s'enfila la vida
entre blats immensa,
fornal del sol.

..................................................................Jordi Dorca


Entre el blau i el verd
s'hi groxa la flor
i el ocell també.

....................................................................maijo


Mar i cel, blaus,
es besen al capvespre
i envermelleixen.

....................................................................Montse

19 comentaris:

  1. Els blauets! Una debilitat més! Jo l'he vist eh? L'he vist volar!

    Escolta, saps que hem fet un cop més el ridícul tu i jo? No sabem llegir!
    Ves a casa en Rafel... senyor, com sóm! Unes distretes...

    ResponElimina
  2. Acompanyant-nos les passes
    entre tots els verds
    ens mira el blauet.

    ResponElimina
  3. Anna, el Rafel de la Cerdanya des de can fanga, vols dir? Distreta, en sóc i molt... i si a més a més no sé llegir... ja puc plegar!

    fanalet, gràcies maca!

    ResponElimina
  4. El que no es trobe a aquest blog, no es troba a cap lloc! Gràcies per la informació! Una abraçada
    (Ah! i pels correus!!)
    :)

    ResponElimina
  5. No es mereixen, Olguen, una abraçada! :)

    ResponElimina
  6. Com el blau és el meu color preferit, m'agraden tots els blauets

    ResponElimina
  7. Tots aquests blauets són prou bonics, oi? Bona nit Khalina!

    ResponElimina
  8. Jo, que només conec les llambordes, em quedo mirant -i admirant- els diferents tipus de blavets :-))

    ResponElimina
  9. Carme,
    Jo provinc del món rural però no sóc gens rural. Quedo meravellada de com coneixes les plantes i els ocells que, malgrat sentir-me urbana, m'agraden d'allò més. Encara que visqui a ciutat sempre un o altra em canta les intencions que té la primavera de venir i beneïrnos amb el miracle anual de la vida.
    Un petó!

    ResponElimina
  10. es la bellessa de la sencillessa

    petons

    ResponElimina
  11. Llir entre cards, com un safir entre els sembrats.
    Bon dia Carme.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  12. de tant blau,
    de tant groc,
    és verd
    el cel, blauet

    bon dia! bon dia?
    petonarros!

    ResponElimina
  13. Del blau no dit,
    s'enfila la vida
    entre blats immensa,
    fornal del sol.

    ResponElimina
  14. Entre el blau i el verd
    s'hi groxa la flor
    i el ocell també.

    ResponElimina
  15. Fins i tot informació, bon recull de poemes teus i d'altres poetes, bons dibuixos, com altres t'han dit, de tot trobes aquest gran racó. Felicitats.

    ResponElimina
  16. Mar i cel, blaus,
    es besen al capvespre
    i envermelleixen.

    ResponElimina
  17. Gràcies, Carme! Ara sí que em lliga la cançó. Com un safir entre els sembrats. A més, la recordo, aquesta flor, d'haver-la vista al camp. És molt bonica, i el teu dibuix li fa justícia.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  18. Òndia, doncs ja m'hi fixaré més en les meves sortides de muntanyeta. La veritat és que em perdo meravellat en els paisatges però hauria de centrar-me una mica més en el detall d'aquests.

    Gràcies per el descobriment!

    ResponElimina
  19. Assumpta... doncs ara JA CONEIXES DOS BLAUETS!

    Glòria, no t'ho pensis no conec pas tant... mica en mica, per curiositat, busco els noms, tinc llibres d'arbres de flors, d'arbusts i aquí a internet...

    Sargantana, Francesc, Lolita, Jordi, maijo, gràcies a tots!

    Mª Antònia, Montse, gràcies, a vosaltres també!

    Galionar, veus? ja l'hem trobat! Una abraçada.

    porquet, cadascú gaudeix amb el que vol :) a mi també m'agraden els paisatges, però no em puc estar de mirar les flors, els arbres, i fins i tot les herbes. Jo sempre dic que fins als 50 i tants anys no vaig adonar-me de la bellesa de moltes herbes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari