Treta de la foto del perfil de Noves Flors
Jo, tota la vida, havia sentit parlar del safrà. Des del Patufet que anava a comprar safrà, fins a les receptes de cuina, però potser per ser massa de ciutat, no m'havia plantejat mai d'on sortia aquella polseta ataronjada. Va ser gràcies a una pana del cotxe, ja fa més de 10 o 12 anys, que vaig descobrir la bonica flor del safrà. Se'm va aturar el Panda atrotinat que portava i jo encara no duia mòbil. Vaig trucar a una casa al peu de la carretera per si em deixaven fer una trucada de telèfon. No només em va deixar trucar, sinó que la senyora absolutament desconeguda em va fer un cafè amb llet i em va ensenyar el seu minúscul pati ple de flors. No coneixia aquesta flor i li vaig preguntar. "La flor del safrà", em va contestar. "El safrà és a dins, els filaments ataronjats."
No em va explicar, però, que temps a venir aquesta flor seria l'Alter ego de Noves Flors. Ni que jo tindria el desig de dibuixar-la. Segurament això ella tampoc no ho sabia.
Com ho havia de saber ella, si no ho sabia ni jo? I aquella dona... tenia plantat safrà al seu pati? En un cossiol o a terra?, perquè si es pot tenir en un cossiol ja m'agradaria plantar-ne a mi també...
ResponEliminaUna anècdota molt curiosa i un dibuix preciós, que t'agafe i me'l guarde.
Moltes gràcies, Carme.
Sí, Noves Flors, el tenia al pati, un pati petitó i encimentat, per tant el tenia en cossiols. Recordo que tenia uns cossiols penjats de la paret, tota una renglera de dalt a baix eren de safrà. Altres rengleres eren de geranis
ResponEliminaA mi també em va inspirar http://jmtibau.blogspot.com/2011/01/inutil-petal.html
ResponEliminaSí, Jesús, vaig llegir-te i vas donar-me l'empenteta per dibuixar la flor del safrà! :)
ResponEliminaQuin dibuix tan bonic!
ResponEliminaM'ha agradat la història d'aquesta amable senyora ensenyant-te el seu jardí. En el món està ple de bona gent!
És una flor preciosa i molt delicada. A mi no m'agrada gens ni l'olor ni el gust del safrà, però la flor és preciosa.
ResponEliminaAra t'he imaginat amb el Panda i m'he sentit molt propera a tu. Bona nit, Carme.
I tant que sí! Ens hem creuat les visites, Khalina i els comentaris. :)
ResponEliminaVida, :) sentir-te propera m'agrada doncs. Vaig tenir un Panda més de 10 anys. De color blanc, al final de la seva vida, pobret, feia figa per tots costats.
ResponEliminaUna preciosa flor que dura només uns dies. No és difícil de cultivar ja que és una planta bulbosa.
ResponEliminaSe t'havia d'avariar el panda en una època en què ens comunicàvem de manera diferent, per poder fer el descobriment!
Pilar, de totes les situacions s'aprèn alguna cosa, oi? i a vegades la cosa més inesperada... com ara d'on surt el safrà.
ResponEliminaJo sóc també així de curiosa, segur que ho hauria preguntat! Ara vaig a casa seva a veure-la, com no m'hi he fixat?
ResponEliminaA casa la mare n'hi ha. Son unes fulles primes llargues i verdes i hi surt la flor. Els filaments s'han de deixar assecar i després molrar-los o posar-los a la cassola així mateix. Duren molt de temps un cop assecats i fan una bona olor :)
ResponEliminaZel, ara resulta que tinc fama de saber de flors i d'arbres i de natura... i de fet no en tenia ni idea, ha estat amb la curiositat per davant que mica en mica he anat aprenent petites coses, però de mica en mica s'omple la pica. Fem bé de preguntar, nina, i tant que sí!
ResponEliminaJoana, doncs a veure si m'animo a plantar-ne. Ja me n'esteu fent venir ganes! :)
Quina història tan bonica... De fet és com un conte :-)
ResponEliminaOn es pot trobar una senyora desconeguda que, a més de deixar-te passar i fer la trucada, et va fer un cafè amb llet i et va ensenyar el pati ple de flors? Era una fada, CARME!! Era una fada... ho tinc claríssim!! :-)
I el dibuix, tan maco i tan senzill, tan aconseguit i tan ple de color...
Jo havia vist que Noves Flors tenia una imatge molt maca, però si m'arribes a dir que era un tipus de rosa xinesa jo m'ho crec i em quedo tan feliç i és que jo no entenc gens de la natura, les meves especialitats són aquestes dues...
http://www.directe.cat/imatges/vorera-carrer.jpg
http://www.tallerdenpich.es/data/02_01_04_01.jpg
què hi farem ;-)
El safrà sempre em fa pensar en l'avi, valencià d'Elx, i dels arrossos.
ResponEliminaÉs una flor tant preciosa, com ho són sempre les paraules poètiques de la novesflors.
El dibuix, carme, l'has brodat amb fils de safrà.
Un petó!
És un conte ben autèntic, Assumpta, i si m'ho penso bé, podia ser perfectament una fada... ja que quan vaig deixar de necessitar-la va desaparèixer de la meva vida i no l'he vist mai més :)
ResponEliminaDoncs les trobo maques les teves llambordes!
Gràcies, fanalet per passar per aquí a aquestes hores a deixar-me un record i paraules boniques. Bona nit, bonica!
ResponEliminaNi idea de com era aquesta flor!
ResponEliminaNo me la imaginava tan maca...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaT'ha quedat un dibuix maco, maco, maco, Carme. Sóc feliç d'haver arribat aquí i poder gaudir-ne!
ResponEliminaUna forta abraçada.
la història és preciosa!!!!!
ResponEliminai el dibuix fantàstic!!!
la flor del safrà tb em té el cor robat. Però no n'he vist mai cap!!!