dissabte, 29 de gener de 2011

La flor del safrà de Noves Flors


Treta de la  foto  del  perfil de Noves  Flors 


Jo, tota  la vida,  havia sentit parlar  del safrà.  Des  del  Patufet  que anava  a comprar  safrà,  fins  a les  receptes  de cuina,  però  potser  per  ser  massa  de ciutat,  no  m'havia plantejat  mai  d'on sortia  aquella  polseta  ataronjada.   Va  ser  gràcies  a una pana  del cotxe,  ja  fa més  de  10  o 12   anys,  que vaig  descobrir  la  bonica  flor del safrà.  Se'm va  aturar  el   Panda  atrotinat  que portava   i  jo encara  no duia  mòbil.  Vaig  trucar  a una casa  al peu de la carretera  per  si em deixaven  fer  una  trucada  de telèfon. No només  em va deixar  trucar,  sinó  que la senyora  absolutament  desconeguda  em va  fer un cafè  amb llet  i  em va ensenyar  el seu  minúscul pati  ple  de flors.   No  coneixia  aquesta flor i  li vaig  preguntar.  "La  flor del safrà",  em va  contestar. "El safrà és a dins,  els  filaments  ataronjats." 

No em va explicar,  però,  que temps  a venir  aquesta  flor  seria  l'Alter  ego  de  Noves  Flors.  Ni que jo  tindria  el desig  de  dibuixar-la.   Segurament  això ella tampoc  no ho sabia.

21 comentaris:

  1. Com ho havia de saber ella, si no ho sabia ni jo? I aquella dona... tenia plantat safrà al seu pati? En un cossiol o a terra?, perquè si es pot tenir en un cossiol ja m'agradaria plantar-ne a mi també...
    Una anècdota molt curiosa i un dibuix preciós, que t'agafe i me'l guarde.
    Moltes gràcies, Carme.

    ResponElimina
  2. Sí, Noves Flors, el tenia al pati, un pati petitó i encimentat, per tant el tenia en cossiols. Recordo que tenia uns cossiols penjats de la paret, tota una renglera de dalt a baix eren de safrà. Altres rengleres eren de geranis

    ResponElimina
  3. A mi també em va inspirar http://jmtibau.blogspot.com/2011/01/inutil-petal.html

    ResponElimina
  4. Sí, Jesús, vaig llegir-te i vas donar-me l'empenteta per dibuixar la flor del safrà! :)

    ResponElimina
  5. Quin dibuix tan bonic!
    M'ha agradat la història d'aquesta amable senyora ensenyant-te el seu jardí. En el món està ple de bona gent!

    ResponElimina
  6. És una flor preciosa i molt delicada. A mi no m'agrada gens ni l'olor ni el gust del safrà, però la flor és preciosa.
    Ara t'he imaginat amb el Panda i m'he sentit molt propera a tu. Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  7. I tant que sí! Ens hem creuat les visites, Khalina i els comentaris. :)

    ResponElimina
  8. Vida, :) sentir-te propera m'agrada doncs. Vaig tenir un Panda més de 10 anys. De color blanc, al final de la seva vida, pobret, feia figa per tots costats.

    ResponElimina
  9. Una preciosa flor que dura només uns dies. No és difícil de cultivar ja que és una planta bulbosa.
    Se t'havia d'avariar el panda en una època en què ens comunicàvem de manera diferent, per poder fer el descobriment!

    ResponElimina
  10. Pilar, de totes les situacions s'aprèn alguna cosa, oi? i a vegades la cosa més inesperada... com ara d'on surt el safrà.

    ResponElimina
  11. Jo sóc també així de curiosa, segur que ho hauria preguntat! Ara vaig a casa seva a veure-la, com no m'hi he fixat?

    ResponElimina
  12. A casa la mare n'hi ha. Son unes fulles primes llargues i verdes i hi surt la flor. Els filaments s'han de deixar assecar i després molrar-los o posar-los a la cassola així mateix. Duren molt de temps un cop assecats i fan una bona olor :)

    ResponElimina
  13. Zel, ara resulta que tinc fama de saber de flors i d'arbres i de natura... i de fet no en tenia ni idea, ha estat amb la curiositat per davant que mica en mica he anat aprenent petites coses, però de mica en mica s'omple la pica. Fem bé de preguntar, nina, i tant que sí!

    Joana, doncs a veure si m'animo a plantar-ne. Ja me n'esteu fent venir ganes! :)

    ResponElimina
  14. Quina història tan bonica... De fet és com un conte :-)

    On es pot trobar una senyora desconeguda que, a més de deixar-te passar i fer la trucada, et va fer un cafè amb llet i et va ensenyar el pati ple de flors? Era una fada, CARME!! Era una fada... ho tinc claríssim!! :-)

    I el dibuix, tan maco i tan senzill, tan aconseguit i tan ple de color...

    Jo havia vist que Noves Flors tenia una imatge molt maca, però si m'arribes a dir que era un tipus de rosa xinesa jo m'ho crec i em quedo tan feliç i és que jo no entenc gens de la natura, les meves especialitats són aquestes dues...

    http://www.directe.cat/imatges/vorera-carrer.jpg

    http://www.tallerdenpich.es/data/02_01_04_01.jpg

    què hi farem ;-)

    ResponElimina
  15. El safrà sempre em fa pensar en l'avi, valencià d'Elx, i dels arrossos.
    És una flor tant preciosa, com ho són sempre les paraules poètiques de la novesflors.
    El dibuix, carme, l'has brodat amb fils de safrà.
    Un petó!

    ResponElimina
  16. És un conte ben autèntic, Assumpta, i si m'ho penso bé, podia ser perfectament una fada... ja que quan vaig deixar de necessitar-la va desaparèixer de la meva vida i no l'he vist mai més :)
    Doncs les trobo maques les teves llambordes!

    ResponElimina
  17. Gràcies, fanalet per passar per aquí a aquestes hores a deixar-me un record i paraules boniques. Bona nit, bonica!

    ResponElimina
  18. Ni idea de com era aquesta flor!
    No me la imaginava tan maca...

    ResponElimina
  19. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. T'ha quedat un dibuix maco, maco, maco, Carme. Sóc feliç d'haver arribat aquí i poder gaudir-ne!
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  21. la història és preciosa!!!!!
    i el dibuix fantàstic!!!

    la flor del safrà tb em té el cor robat. Però no n'he vist mai cap!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari