dimarts, 25 de gener de 2011

Blauet

Blauet de la  Isabel, de Poemes  al blog

Si vols confondre't
amb la mar  arrissada
vola, blauet!
..........................................................................Carme

Vés mar endins
i porta-li a la llum
el reflex d'ella.
.....................................................................Francesc  Mompó

Cel i platja, blauet.
I cap a més blau encara.
.................................................................Jordi Dorca

Vola Blauet
des del cel del Mareny
fins al Pouet.
..................................................................................................Iris

Mirar més enllà,
per enfilar el futur
amb esperança.
.......................................................................................Montse

A punt per volar amunt,
ales a batre.
Cel d'aires blauets. 
.......................................................................Fanal Blau

Voles, blauet voles
amb dues ales
i colors al vent.

I el mar i les roques
entre escumes i onades
són el teu aeroport.
Tot de pistes salades
sense torres de control.
..........................................................................................Isabel

enfarinat de mar,
confós entre els núvols...
dolç blauet! 
........................................................................................Cèlia

27 comentaris:

  1. Volar és un do meravellós. Alça't blauet alça't!

    ResponElimina
  2. I a mi m'agradaria confondre-m'hi nedant però, ara per ara, fa massa fred.

    Caldrà esperar. Al menys una mica.

    ResponElimina
  3. Es llençà a volar i posà unes ales al mar i al cel, convertint-los en un imaginari llibre blau que, ens convidà a llegir-lo.
    Quina imatge més lírica ens regales avui!

    ResponElimina
  4. Vés mar endins
    i porta-li a la llum
    el reflex d'ella.

    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Confondre. Una paraula nova. Com mesclat? Això és tan bo! El dibuix és excel.lent! Em fa infeliç.. Les dones finlandeses són molt envejoses:)

    ResponElimina
  6. Cel i platja, blauet.
    I cap a més blau encara.

    ResponElimina
  7. porquet, quina sort saber volar, oi? ni els porquets ni les persones sabem fer-ho... :) i doncs vola, blauet!

    Esper, espera, Óscar, que ara agafaries una pulmonia, que estem a sota zero, eh?

    Pilar, un imaginari llibre blau, que poètic, els somiadors de mena, som capaços, com dius, fins i tot de llegir-lo.

    Salut, Francesc! Gràies!

    Merike, confondre és no poder distingir o no poder diferenciar. Si vola per sobre el mar i és blau, gairebé no el veurem. Merike, no cal que envegis res, tu fas unes fotos precioses!

    Gràcies, Jordi!

    ResponElimina
  8. Ahir en vaig veure un parell de semblants enfilats dalt d'un bedoll, Carme. SEgur que el teu, vola cap allà! Eren tan bonics...
    Sé que vas justa de temps, però et recomano l'escrit d'avui, val la pena que ho facis...

    ResponElimina
  9. confondre'ns amb els colors per poder fugir de on no ens sentim bé, tant de bo podéssim

    ResponElimina
  10. Compartint color amb el cel i el mar, es pot ser més bonic??
    Una abraçada guapa.

    ResponElimina
  11. Agafat just al moment en que decideix emprendre el vol... Blauet afortunat ;-)

    ResponElimina
  12. Un cop me'n vapassar un per davant i és com si algú hagués disparat una velocíssima fletxa de color blau elèctric. Llàstima queels estem deixant sense hàbitats!

    ResponElimina
  13. Vola Blauet
    des del cel del Mareny
    fins al Pouet.

    ResponElimina
  14. i volar ben lluny i ben amunt, on l'aire és pur i clar!

    ResponElimina
  15. Avui no em surt res a dir així és que només salude.

    ResponElimina
  16. Mirar més enllà,
    per enfilar el futur
    amb esperança.

    ResponElimina
  17. El moixonet m'ha dut a l'època en què anava d'excursió amb les daines i cantàvem una canço sobre el Blauet. Quant de blau i quanta llum en aquesta entrada, Carme!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. A punt per volar amunt,
    ales a batre.
    Cel d'aires blauets.

    ResponElimina
  19. Gràcies, Anna, si que en són de bonics! I l'escrit que em recomanes també! :)

    Haurem d'aprendre a volar, Garbí! :)

    Una abraçada, Albanta!

    Blauet, afortunat, ja només pel lloc on es troba, Assumpta!

    Joan, són molt bonics!

    Gràcies, iris!

    rits, enveja que fan! oi?

    Bona nit, Noves Flors, gràcies per venir a saludar, doncs! :) Petonets!

    Gràcies, Montse...

    Galionar: Era així? :)

    "Com un safiiiiir entre els sembrats, gentil creix el blaueeeet"... Bressat pel veeeentijol manyac, s'amaga entre l'herbeeeei"

    Fanal Blau, gràcies per la col·laboració!

    ResponElimina
  20. Avui no vull volar, em miro tota aquesta colla d'aquí baix qeu només es miren el mèlic, els OCELLOTS els picotgen fins fer-los mal, se'ls fan la tifa al damunt, i ells continuen com si res..., potser sí qeu enlairi el vol, ja estic fart del mateix paissatge...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  21. onatge, sembla que estem malalts tots: els ocellots dolents i els que els aguantem...

    Per això intentem volar una mica, jugant jugant... per poder respirar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. Qui pogués volar, i volar... Genial aquest poema compartit i el dibuix de l'ocellet :)

    ResponElimina
  23. Voles, blauet voles
    amb dues ales
    i colors al vent.

    I el mar i les roques
    entre escumes i onades
    són el teu aeroport.
    Tot de pistes salades
    sense torres de control.


    (Moltes gràcies, Carme)

    ResponElimina
  24. Tot un art això!

    quina enveja els que teniu facilitat per aquestes coses.

    *Sànset*

    ResponElimina
  25. Carme, sí que era aquesta, sí! I acabava dient: "Pero els infaaants amb eels seus joocs, no el deeeixen viiiure quieeeet." Només, que, glub, jo em pensava que li cantàvem a alguna flor... (No en sabíem més, teníem 10 anys...)
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  26. enfarinat de mar,
    confós entre els núvols...
    dolç blauet!

    ResponElimina
  27. Caterina, no estaria malament poder volar!

    Isabel, gràcies a tu, pel préstec i pel poema!

    Sànset, gràcies, maco!

    Galionar, exactametn així! :) jo encara penso que li cantàvem a una flor... no podria haver-hi una coincidència de noms? Ja ho buscaré.

    Gràcies, Cèlia, continua el poema col·lectiu del blauet!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari