D'una foto de Fanal Blau
Pixallits, en dèiem, perquè si les collies, ni que fos només una, aquella nit, et pixaves al llit.
Algun cop ho vaig provar. Va resultar no ser veritat. Però malgrat la comprovació, el dubte persistia. Millor no tocar-les.
(Doncs sí, ja he trobat que té propietats medicinals i una d'elles és que és diurètica, je, je, je... però no pas en collir-la, clar! suposo que te les has de prendre)
Em sorprendria que fos veritat, però d'on deu haver sortit aquesta llegenda?
ResponEliminaEl nom i la llegenda de pixallits, fa referència les propietats diürètiques d'aquesta planta
Eliminajajaja m'agrada aquesta llegenda...pixallits...mira que si agafes un cama-sec es soluciona el problema, l'antídot!
ResponEliminaPotser l'excepció va crear la dita.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm faig la mateixa pregunta que es fa Xexu. Alguna remeiera ens ho sabrà dir? I n'hi haurà prou amb l'antídot de Elfreelang.
ResponEliminaDe moment no hi ha boira, per ací.
Però també pot tenir raó la Pilar: alguns noms (especialment els de lloc) es posen per algun accident excepcional.
Bon dia!
Hehehehe no ho havia sentit a dir mai! ;-)
ResponEliminaQuins nervis, el dia que un fa la comprovació... hehehe
Jo em pensava que els pixallits eren unes aranyes de cos petit i potes molt llargues.
ResponEliminaBona tarda Carme.
i no vares tornar a fer la comprovació? potser amb una vegada no n'hi ha prou....
ResponEliminaper mi hauria sigut cert...jo m'hi pixava gairebé cada dia fins als 14 o 15, o sigui que, imagina't!
ResponEliminaAl meu poble n'hi ha molts i també de petita n'havia agafat però amb el nom i la dita procurava passar de llarg :)
ResponEliminaXexu, jo crec que venia del fet que si les culls treuen una llet blanca un pèl fastigosa i alguna mare s'ho devia inventar...
ResponEliminaElfri, m'hagués agradat conèixer l'antídot, en aquell temps! je, je, je...
Pilar, és una altra idea, millor que la meva. Un dia passa una cosa i... en fem una dita.
Jordi, la veritat no ho sé pas, ho haurem d'investigar... M'alegro que no tingueu boira, encara que faci fred. Això ja anima, oi? Un bon solet!
Assumpta, jo creia que molta gent ho sabria i veig que no, devia ser cosa de la família o del poble!
Pere, potser també ho són. A vegades hi ha paraules polisèmiques... Bona nit, Pere.
Garbí, segur que sí, un munt de vegades! :)
Zel, segur que era una actitud de protesta per alguna cosa... ;)
Joana! Vols dir que al teu poble també en diuen pixallits? Em sembla que ets la primera que sap de què parlo! Que bé! :) Petites complicitats, que venen de lluny.
sempre va be tenir alguna excusa per un moment de fluixera
ResponEliminajajajajjaaj
petonets
Aqui també ens ho deien^-^.Per si de cas no els tocaves.I ara de gran he sabut que és una planta medicinal.
ResponEliminaHa, ha, no ho provarem, per si de cas...
ResponEliminaHehe, fa un moment he passat per Cal Fanalet... i l'hi he deixat, precisament, aquesta recomanació!
ResponEliminaA casa meva també en déiem així, d'aquesta flor, de la família de la banda de Tarragona. Ara fa molt temps que no n'havia sentit a parlar.
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana!
Em meravellen les teves flors. Tot un art!
ResponEliminasargantana, això, potser sí que era una excusa! :)
ResponEliminaMaria, si no és preguntar massa, on és per aquí? :) I posats a preguntar, saps per a què serveix la planta com a medicinal? Potser sí que és diurètica! :)
Noves Flors, pots provar-ho tranquil·lament... :)
porquet! tu també ho sabies això?
Galionar, doncs està prou estès això del pixallits.
Gràcies, Mònica!
Jo n'he tocat un munt i...
ResponEliminaGràcies, Carme!
Fanalet, no era pas l'única cosa en la que ens enganyaven...
ResponEliminaBona nit, maca!
O sigui que res de prendre-la abans d'anar a dormir...jejeje...:)
ResponEliminaBona nit tinguis!
Ara s'explica tot!! Hehehe... Té propietats diürètiques!! Si és que la saviesa popular sempre té les seves arrels en quelcom de cert :-))
ResponEliminaNo havia escoltat mai res d'aquesta flor i tot i que potser no siga cert, si en veig alguna a partir d'ara no la tocaré, tot siga el cas que tinga un accident nocturn :P
ResponEliminaSegur que és una llegenda?
ResponEliminaJo me la creia! Com que sempre m'ho crec tot! Però sabeu si és veritat o mentida? I si és una mentida, per què aquest nom?
Millor que no, Fanalet, però sembla que no hi ha problema per tocar-les...
ResponEliminaAssumpta, ja ho veus... tot té un motiu, al final.
Si no te la prens, senyoreta, no et passarà res...
Anna... és que se t'ha d'explicar tot! :) És mentida que et fas pipi si la culls només, però pot ser veritat si te la prens, je, je je... d'aquí li ve elnom!
No havia sentit mai aquest nom, però sens dubte, el millor diurètic és la cervessa, que a més dóna alguna que altra alegria i que ara ja està recomanada a les millors dietes i no fa panxa!!!
ResponEliminaAh!
ResponEliminaVale...
:)
En un moment te m'has carregat una de les millors llegendes de quan era petita, bé! Una llegenda de 47 anys!
ResponEliminaSeràs burra! i la meva il.lusió?
A la porra? :)
Espero que et faci mal la conciència! ;9
Iris, :) m'has fet riure... de la cervesa no en pots fer un ram, només beure-te-la, que no és poc! :)
ResponEliminaAnniuska, a veure! Quina il·lusió? Pixar-te al llit? Imaginar que et pots pixar al llit si goses collir-la? :) M'he carregat la llegenda, sí, I què? ;) Això no és cap impediment perquè tu continuïs creient en ella. Tu saps la quantitat de coses que s'han demostrat científicament o empíricament durant molt de temps i sempre hi ha algú que continua creient en les llegendes que vol?
Tu tries, preciosa i si vols fins i tot em pots intentar convèncer-me a mi explicant-me que cada cop que la collies, doncs, això, et pixaves al llit... i si m'ho dius tu, jo m'ho creuré... i és que jo no m'ho crec tot, tot, com tu, pe`ro quasi tot. Je, je, je...
Carme,
ResponEliminaLa meva adreça electrònica és:
jordidorcadorca@hotmail.com
Gràcies per endavant.
Hehehehe a mi aquesta llegenda no m'agradaria gens que fos certa i, molt menys, comprovar-ho en persona!! Mortadel·la, dona, no veus que és millor així? :-DDD
ResponEliminaHi ha moltes d'aquestes dites respecte a les plantes, i funcionen sobretot quan ets petita. El mal és que després, de gran, no se t'acut pensar-hi, com a la Mortadel·la, que hem compartit 47 anys de llegenda :P
ResponEliminaGràcies Jordi, la invitació està enviada!
ResponEliminaJe, je, je, Assumpta, la veritat és que jo no m'ho vaig creure mai del tot, per això m'atrevia a comprovar-ho! Però el dubte, és el dubte...
Clídice, si tens raó... m'agrada compartir llegendes, aix! i també carregar-me-les? em penso que sí... i més me'n carregaria si en sabés!
ara entenc el que li passava al meu cosí...
ResponElimina*Sànset*
Hola Carmen,
ResponEliminaDe tota la vida, un pixallits havia sigut per a mi una planta, una especie d'aranya amb les cames molt llarges i també a casa li deien a un noi o noia molt prim i alt a què se sembla a un pixallits. Dit això, m´ha sorprés que no fos una aranya i m'agradaria saber quin nom té aquesta aranya.
Algú ho sap ??
Vicenç, jo la veritat no en tinc ni idea, però podria haver-hi coincidència de noms. Podria ser la flor i també l'aranya... a vegades passa.
ResponElimina