Salto per les ones, guarneixo d'escumes braços i cabells, la mar m'amanyaga d'esclats i gronxades, la mar m'amanyaga amb les teves mans............................................................CarmeEscumes blaves, esclats, gronxades, manyacs.A les teves mans.
........................................................Fanal blauLes seves mans
-enyorades de tu-
amb buides mirades,
es tornaven onada
i s’endinsaven mar endins. ...........................................................MaijoUn mar d'aquareles
és gronxat pel vent,
s'arrissa l'escuma,
riu el pensament.........................................................Pilar
Escuma en vers,
camino per ports no aturats
com deslliurança arran de cel...........................................................Jordi Dorca"Salto per les ones", batejo la platja,jugo amb les petxines,
sóc testimoni
de promeses amoroses...,
les gavines són
companyia de viatge.
Reposo quan ho fa el vent................................................................onatge
21 que col·leccionen amb mi:
Una molt bonica manera de saltar per les ones...
Escumes blaves,
esclats,gronxades, manyacs.
A les teves mans.
Les seves mans
-enyorades de tu-
amb buides mirades,
es tornaven onada
i s’endinsaven mar endins.
Escumes blaves,
esclats,gronxades,manyacs.
A les teves mans.
Prova ara. Potser és un espai buit entre una coma.
:)
Ja està provat... jo continuo veient els versos bé, tal com tu els has posat. I tu com ho veus, ara?
Els astres compositors deuen estar a la contra.
Ara les mans queden separades de les "teves".
No t'hi amoïnis més.
Ja el reescriure en alguna entrada.
Un petonet, carme!
Jo no ho sé fer! No em surten els haikús...
I no facis trampa, això no està pintat amb aquarel.la... ;)
És per dir alguna cosa!
No se'm dónen bé els haikús Carme...
Un mar d'aquareles
és gronxat pel vent,
s'arrissa l'escuma,
riu el pensament.
Escuma en vers,
camino per ports no aturats
com deslliurança arran de cel.
Gràcies, poetes... escalfant motors per les Itineràncies, ho veieu, oi? Una abraçada a tots.
un mar d'aquarel·la la mar de preciós! óndia les itineràncies! potser participaré poquet però ho faré...
Elfri, això vol dir que ja no hi pensaves... hauré de fer un avís. Aquí i allà! ja saps que pots participar poquet o molt segons et convingui.
Uns versos i un dibuix que a mi que sóc de terra endins, m'ha fet enyorar el mar.
Que gris deu veure's avui el mar, amb els núvols que s'hi emmirallen...! Jo el tinc una mica lluny i l'enyoro!
Una forta abraçada.
Podria passar-me hores i hores mirant el mar
M'encanta aquest dibuix, Carme.
no sé pas com us ho feu...us surten els poemes amb una facilitat.M'encanta!
... escuma a punt de neu fonent-se amb el cel.
el teu dibuix i el poema fa venir ganes que sigui estiu!! (sols per poder saltar les onades!!!!)
"Salto per les ones",
batejo la platja,
jugo amb les petxines,
sóc testimoni
de promeses amoroses...,
les gavines són
companyia de viatge.
Reposo quan ho fa el vent...
Des del far.
onatge
Em deixa impactat la vostra facilitat per escriure bons poemes! Sempre és un plaer llegir-vos.
M'agraden molt les aquarel.les de la M. Antònia, i la dona M. Antònia també, bien sûr. Has fet un bon dibuix, enhorabona!!!
Profund com el mar...
Publica un comentari