No escriuré cap història, aquesta imatge m'esgarrifa i no puc escriure'n cap història.
Les històries de guerra sempre són tristes, i no vull escriure cap història trista.Fins i tot l'amor és trist, quan hi ha guerra. Mai no hauria de ser trist, l'amor.Famílies destrossades. Ciutats enderrocades. Tanta sang i tanta mort.El món s'hauria d'aturar, el temps s'hauria de revoltar.Res no hauria de bategar...Com pot ser que, malgrat la guerra, la vida continuï?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La vida continua però no és viure, només és sobreviure.
ResponEliminaNo has fet un relat trist però aquesta imatge porta la tristor incorporada de sèrie i el teu escrit ens fa pensar en les conseqüències de qualsevol guerra, per això m'ha agradat.
Aquesta deu ser la única cosa bona de la guerra: que malgrat la guerra, la vida continua. Una abraçada, guapa!
ResponEliminaPensa que també hi ha una cosa bona; que la guerra ens aporta història. I la història cal conèixer-la per no repetir-la.
ResponEliminaNo n'aprendrem mai a viure sense guerres?
ResponEliminaCrec que valdria més que la història ens l'aportara la pau, sincerament.
ResponEliminaNo sé si haveu vist la pel·lícula "Joyeux Noël". Us la recomane.
Perquè malgrat nosaltres mateixos acabem aniquilant-nos... la vida continuarà.
ResponEliminaEs diu que va ser Einstein que va afirmar que no sabia amb quines armes es faria la 3a Guerra Mundial, però que la 4a es faria amb pals i pedres. O això, o no hi haurà 4a guerra mundial perquè no quedarà ningú per fer-la. Com pot ser que hi hagi gent incapaç de veure la bellesa del món i de l'ésser humà? Una abraçada!
ResponEliminaPerquè la vida és més poderosa que la guerra....bona proposta diferent....
ResponEliminaLes guerres, senzillament, no haurien d'existir. Amb quin dret lluitem pel territori, per la riquesa, pels recursos? No recordem allò que ens ensenyaven de petits, allò de compartir. Sembla ser que no.
ResponEliminaFelicitats, el teu relat es un crit de no a la guerra.
ResponEliminaLes conseqüències sempre duríssimes , i tot i així , quan es troba bona gent en temps de mal es treuen forces per viure.
ResponEliminala vida continua després de la guerra perquè com tot en aquest planeta no és 100% eficient....Per sort nostre
ResponEliminaLa vida no té res a veure amb la guerra. Aquesta la va inventar l'home. L'home mor en la guerra i sacrifica la vida que res no té a veure....Seria molt llarg explicar-ho d'una altra manera.
ResponEliminaSí senyora!! Una participació amb rebel·lia!!
ResponEliminaA mi m'ha passat el mateix... No vull escriure cap història de guerra, no vull escriure sobre morts innocents, i sobre tantes coses que tu ja has citat...
Et felicito! :-) M'uneixo al teu relat i el faig una mica meu. Jo no participaré aquesta vegada... però, en canvi, la teva participació m'ha semblat excel·lent :-))
Sí, malgrat la guerra continua... però com continua? quin preu s’ha de pagar?
ResponEliminaNo m’agraden aquests temes, i menys les guerres. T’entenc perfectament quan dius que no pots escriure res sobre la imatge.
*Sànset*
Mc, sobreviure... tens raó.
ResponEliminaÉs que els que tenim la immensa sort de no haver viscut cap guerra en directe, al menys ami em passa, se'm fa molt difícil imaginar les quotidianitats malgrat tot... el menjar, si n'hi ha o no n'hi ha les immenses dificultats per a aconseguir-lo, el creixement dels infants. Jo a vegades penso que no seria capaç ni de sobreviure.
Una abraçada, Vida, però deixa'm que no estigui d'acord amb tal com ho dius, tot i que ja t'entenc la intenció, no me'n puc estar de dir-ho... la vida continuaria molt millor sens ella...
Olguen també estic amb desacord amb tu... la guerra no té res de bo, res. Tampoc la història. Aprendre dels errors... per no repetir-los... però aprenem?
kweila, sembla una cosa impossible, aquesta! No hauria de ser-ho.
Estic amb tu Noves Flors, totalment amb tu i m'apunto la pel·lícula.
Porquet la vida és potent, però la posem a prova constantment... un dia potser dirà prou!
Una abraçada Laura, espero no ser a temps a veure-ho :)
Elfri, d'acord! La vida és immensament potent!
XeXu, no en tenim ni idea, ni idea...
Gràcies, Montse!
Rafel, doncs potser aquest seria un bon motiu per a mi, per aprendre a sobreviure... gràcies!
Per sort, per sort, garbí!
Pilar, totalment d'acord! Jo deia "la vida continua" en un sentit mol quotidià, no en un sentit de vida en majúscules.
ResponEliminaGràcies Assumpta, participar sense participar... era una mica la meva idea. :) un petó.
Totalment d'acord, Sànset!
No a la guerra!! No a totes les guerres: les que passen lluny, les de més a prop, les que no hem viscut, les que no viurem i les petites guerres del nostre dia a dia encara que no facin sang. Salutacions, Carme.
ResponEliminaJosep Lluís, gràcies pel comentari pacifista, que m'agrada especialment quan fas esment al dia a dia... les petites i insignificants guerres també són guerres. Bona nit, Josep Lluís!
ResponEliminai és més, perquè repetim? xq no aprenem?
ResponEliminamolt bona aportació!!