dissabte, 22 de gener de 2011

190è Joc literari de Jesús M Tibau

Sortia  del metro  amb  el llibre a la mà,  acabava  de llegir-ne el primer  poema:

"Buida la tarda,  
buit  és l'espai.
Trista  la mirada
que enyora demà.


Vindran noves veus
vindran uns nous crits.
La por a la mirada
que tem el demà."

I encara  el duia dins del cap,  no acabava  d'imaginar   quina mena de situació  podia  expressar.  Es  va aturar  davant  del gos  en aquest  aparador  i li va semblar  que el poema estava  escrit  per a ell.  El va mirar  i ell li va tornar  la mirada sense  bellugar-se  de  com estava,  estirat. Es va fixar  com  la  cua  escombrava  el terra  d'un costat  a l'altre.

Va agafar  el telèfon i   va trucar:

-Vull  comprar-lo -  va dir,  sense  preguntar  res.
- És  un local  preciós,   ben situat  i molt  espaiós,  val  280.000  euros
- No,  no,  el local no,  vull  comprar  el gos.
- El gos no està  en venda.
- No pot ser,  si jo  li  he agradat  a ell i ell a mi.
- Ho sento,  no està  en venda.

Quan marxava  amb el cap cot,  va  sentir  com  algú  li tocava  les  cames...  "però,  però,  com t'ho has  fet  per  sortir  d'aquí  dins?  No ho entenc..."   però  va  recordar  unes paraules  del Petit  Príncep:  "Quan el misteri  és  massa  impressionant,  no gosem  pas  desobeir"  i van marxar  tots  dos  contents,  amb  el somriure als  ulls  i la tristesa  abandonada  allà,   al local  preciós,  però  tan  buit.

26 comentaris:

  1. Felicitats, per aquest relat tan brillant i poètic.

    ResponElimina
  2. QUE XULO!!!!
    Ho té tot, ben escrit, ben lligat, ben començat i ben tancat i sobretot tan tendre...
    Et felicito i et dono les gràcies pq per a mi és com un regal.

    ResponElimina
  3. hi ha coses que no estan en venda, però el teu personatge ja s'ha emportat un bon grapat de tendresa, gratis

    ResponElimina
  4. Felicitats! Quin relat agradable!!

    Normalment la teva pàgina fa el meu Firefox tots bojos i es congela tot. Així sorgeixen moltes finestres emergents també. Aquest matí jo estava feliç de llegir, ha foncionat bé.

    L'apartament en venda és molt barat. A la meva ciutat tots els preus estan pels núvols. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Fantàstic! els francesos anomenen a això un "coup de foudre" .
    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. Carme, m'ha agradat molt! Tan tendre...
    Un bes!!

    ResponElimina
  7. Bon dia!
    El tema de la companyia ens acompanya. Com ahir. I la llibertat, és clar, sempre estimada.

    ResponElimina
  8. Eeeei, m'ha encantat el final!! Bé, m'ha agradat tot el relat... però vull dir que, quan ja pensava en que el gos es quedava allí, sol i trist, el final ha estat una sorpresa magnífica :-))

    Relat que comença amb poema i acaba amb cita del Petit Príncep... Absolutament rodó!! ;-))

    ResponElimina
  9. Quanta màgia Carme! esplèndid....deixar la tristesa abandonada dins el local ....i anar-se'n amb el gos ....tendre i màgic!

    ResponElimina
  10. L'enhorabona, Carme!: Rodó i preciós!!!

    ResponElimina
  11. Un conte original i molt ben escrit.
    Endavant, Carme!

    ResponElimina
  12. Feia temps que no llegia res que m'agradés tant! No paris de regalar-nos aquestes joies brillants de sensibilitat.

    Gràcies!!!

    ResponElimina
  13. Hi ha misteris que és millor no dexifrar. Molt tendre.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  14. Un relat amb un final que et deixa un bon regust. S'agraeix.

    ResponElimina
  15. IMPRESSIONANT!
    M'ha encantat!
    I la frase: "quan el misteri és massa impressionant, no gosem pas desobeir" crec que és una gran veritat.

    ResponElimina
  16. Genial, genial i genial! Res més.

    ResponElimina
  17. Quin conte tan tendret has inventat.
    Enhorabona.
    EL Petit Príncep és un llibre que de tard en tard torne a llegir. És magnífic.

    Besets.

    ResponElimina
  18. Barrejant tendresa, misteri i la saviesa del Petit Príncep!!! Molt xulo, Carme!

    ResponElimina
  19. Un conte ple de tendressa. Han estat tots dos molt afortunats.

    ResponElimina
  20. què tindran aquestes bestioles peludes que ens fan saltar totes les lleis de la raó? Mooolt bonic!

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots, m'alegro molt que us hagi agradat! El Petit Príncep és fon inesgotable de cites meravelloses. Com aquesta traduïda així una mica precipitadament del francès que és com l'he llegit mil cops i com el recordo.

    ResponElimina
  22. Arribo tard però es que m'ha fallat la connexió a internet tot el cap de setmana.

    Però no podia deixar de dir-te que has escrit un relat molt maco i molt ben escrit que també ens deixa "amb el somriure als ulls". M'ha agradat molt :-))

    ResponElimina
  23. Gràcies Mc! Mai no és tard, els posts són aquí i no tenen pressa.

    Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari