D'una fotografia de Fanal Blau
El pixallits té una altra llegenda, molt més bonica que aquella de l'altre dia. Quan maduren les flors, surten els fruits, secs i petits, que fan com una bola amb uns fils molt prims que volen amb el vent.
Us en recordeu dels angelets? Si agafaves un pixallits amb els seus fruits encara enganxats i bufaves i aconseguies fer-los volar tots, tots, podies demanar un desig i el desig es complia.
Ho havíeu provat mai? Oi, que es complia? I si no es complia tampoc ens en recordàvem més i així estalviàvem decepcions. Érem savis, de petits, no trobeu?
17 que col·leccionen amb mi:
I més savis encara els pixallits, que amb l'excusa aquesta dels desitjos ens feien servir per estendre la seva llavor per tot arreu!
nosaltres en dèiem "agüelets" i m'ha vingut al cap una anècdota de la infantesa en un passeig amb el meu avi...
Un plaer poder tornar a contemplar els teus dibuixos i llegir els teus escrit.
Açò és més ràpid del que semblava.
La tecnologia és una canya!!!
B7s
Joana
Venia a dir el mateix que Josep Manel. Ací en déiem "auelos".
Jo jugava amb mon germà a fer-los volar imaginant que eren paracaigudistes... excessives pel·lícules!!!
¨Sí Carme a Castellolí m'en havía fet farts de fer volar angelets, son
molt bonics i el què es mes difícil,
és seguir-los. Son màgics !
Quin dibuix tan bonic!!! t'ha quedat realment preciós. I m'has fet recordar aquells moments màgics d'infància on els desitjos que demanava des del cor i la inocència convertien els meus dies en moments més lleugers...
Recordo els dies de sol, els camps de blat, el bosc i el meu pare que ens passejava pels camins de terra...
Gràcies
Bell record.
PS: ep! Que aquí també s'hi aprèn.
No recordo com els anomenàvem,però si recordo el fet de bufar-los.....
preciós dibuix per una flor que té un nom que ens fa riure.
Un petó, Carme!
Gràcies, carme!
pels angelets, agüelos, auelos, i l'espai de guariment.
Per molts desitjos!
:)
i tant que ho havia provat! bufar i au a volar els angelets i demanaves un desig
I tant que es complien...I continuen complint-se, quan tenim la sort que algú s'escoli per la finestra a l'estiu.
Ah! XeXu, han estat ells mateixos, els que s'ho han muntat així? :) per quan no fa vent, oi? Quan fa vent ja no ens necessiten, ja volen sols
Josep manel, agüelets, no ho havia sentit a dir mai :) però també demanàveu un desig?
Iris, guapa, que ve de veure't per aquí, això vol dir que et recuperes molt ràpid. Me n'alegro molt, bonica! Cuida't molt i no vulguis córrer massa. Una abraçada.
Noves flors, ja sabeu que m'agrada molt saber les diferents maneres de dir: auelos
Porquet i no demanàveu desitjos? :)
Carles, seguir-los... si fa vent és impossible!
Gràcies a tu Mònica, per aprofitar tant i tant bé el meu post. Una abraçada, nina!
Gràcies, Jordi!
Bufar-los és un plaer, fins i tot de gran, Garbí!
Gràcies, Glòria, un petó!
Gràcies a tu fanalet i a les teves fotos boniques. Per molts desitjos, doncs!
Elfree, doncs segur que es complia!
Pilar, si encara es compleixen, encara hi ha esperança doncs...
Un dia vam arribar a casa després d'haver estat fora 15 dies i ens havíem oblidat una finestreta oberta (petita, petita) doncs ens vam trobat una gran invasió d'angelets. No pots imaginar com són difícils d'escombrar i recollir. Aquell dia en treure'ls de casa vam perdre l'ocasió de demanar milers de desitjos... potser. Ens havíem fer massa grans... :)
No em diguis que els "angelets" sortien dels pixallits!! Però si d'angelets n'havia fet volar moltíssims al poble del meu avi quan era petita!! :-))
No tinc ni idea de si els desigs s'acomplien o no, però el fet d'intentar-ho ja feia molta il·lusió!! :-))
Saps què m'has fet pensar? Que aquests angelets van volar a altres llocs on algú altre va formular el desig. Igual i un dia us plouen a sobre i us adoneu que eren els que hauríeu demanat...Lavors tornareu a sentir-vos petits i sabis.
Gràcies per la propina.
Un petó, maca!
I tant que sí, Assumpta, l'important era demanar-los el desitjos...
Gràcies a tu per tornar i per la teva resposta dolça, Pilar, Un petó de bona nit!
Publica un comentari