dissabte, 2 de maig de 2015

Sorra i pedres


Entre la sorra,
perdudes i  diverses,
romanen pedres.
............................................................Carme

Cada paraula 
si la dius tu mateixa 
et fa persona. 
...........................................................Xavier

 Entre les pedres, 
llumetes i ombres, 
destil·len records. 
.........................................................sa lluna

 Pedres i sorra 
van retroalimentant-se. 
Fresca o calor.
......................................................Noves Flors

Si sorra és prosa, 
els còdols singulars 
són poesia.
..................................................Helena Bonals

Sorra i pedretes, 
flueixen en calma. 
Present i vida. 
................................................................Audrey

 Aigua i sorra 
A mà fent art efímer 
moments lluents.
............................................................Rafel

Sobre la sorra 
petits còdols immòbils. 
Rastres de vida.
..........

Petites pedres 
deixen a la sorra 
un rastre brillant. 
Com van fer els meus llavis, 
humits, sobre el teu cos.
.......................................................Barbollaire

Tot caminant per la sorra, 
les boniques pedres veu, 
però quan en xafa una 
es fa gran ferida al peu... 

 Oh, pedra, tu tan bonica, 
per què m'has fet aquest mal?
 Escolta ma veu lacònica
 doncs s'acosta el meu final.
.............................................................Assumpta

 Granets de sorra 
gronxen les pedres. 
Joies de platja.
............................................................Fanal Blau

Els ulls negats 
llavis de sorra 
el cor ... de pedra. 
Com una onada! 
........................................................................Pere

 L'ull destaca els còdols 
però refon en una pedra 
les que fan la sorra.
.....................................................................Eduard

 entre els dits del mar, 
collaret desendreçat, 
còdols i sorra
....................................................................Hypatia

cova l'estora 
dunes de sorra fina 
l'esguard en calma
............................................................Matilde Nuri

64 comentaris:

  1. Pedres polides per l'afany de l'aigua. Perles d'un collaret que la terra ens regala. Secrets amagats sota la sorra que una allau minúscula ens deixa al descobert…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com perles, com tresors... elles diferents de tot l'entorn, diferents entre elles mateixes, però segueixen tossudament la seva manera de ser.

      Elimina
  2. Bonic el haiku, molt bonic. Tu sí que treus la inspiració de sota les pedres. O d'entre les pedres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, XeXu, a vegades hi ha una imatge que trobo molt suggeridora i no me'n surto d'expressar el que volia... gràcies!

      Elimina
  3. Cada paraula
    si la dius tu mateixa
    et fa persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada paraula et fa persona, i cada paraula et pot fer més tu mateixa (o tu mateix) o no, o pot allunyar-te... gràcies pel poema engrescador.

      Elimina
  4. pedres que amb el temps es tornaran sorra...

    bona nit, estimada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... i jo que les volia, sempre diferents, sempre diverses, sempre pedres... estimada, sempre acabo deixant de tocar de peus a terra... ja veus.

      Bon vespre, bonica!

      Elimina
  5. Entre les pedres,
    llumetes i ombres,
    destil·len records.

    Bessets, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tant boniques! Cadascuna podria ser un record bonic!!!

      Una abraçadeta dolça, bonica!

      Elimina
    2. Lluneta, esperem amb il·lusió la teva participació al FLI :-)))

      http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
      Gràcies!!

      Elimina
  6. maco! potser cal mirar de ben a la vora aquestes pedres;
    que tinguis un bon dia, Carme
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada! De ben a la vora, per aprendre, per ser...

      Elimina
  7. bon dia, Carme, només volia posar-me al dia dels blogs i saludar. Em sap greu que no tinc tant temps com abans per comentar-vos, però us vaig llegint !
    Records!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per passar, Joan!!! Jo també et vaig llegint, quan hi ets...

      Abraçades

      Elimina
  8. Respostes
    1. Si sorra és prosa,
      els còdols singulars
      són poesia.

      Elimina
    2. Ui! Si faltes tu... Quin despiste...

      Elimina
  9. M'agraden molt les pedretes de la platja. Abans en feia col·lecció però ara ja no, són més boniques en el seu espai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, són tan boniques allà! però la temptació, a vegades, és forta. Un dels meus néts, sempre recull pedres boniques, encara que no siguin de platja, sinó de muntanya... li encanten... no és pot resistir.

      Elimina
  10. És curiós com en són de fines i rodones les pedretes que trobem a la platja... Sempre podem fer dibuixos sobre l'arena, i així en gaudim , sense haver d'agafar-les...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El proper dia, faré un dibuix, com dius.... ;)

      Elimina
  11. Pedres i sorra
    van retroalimentant-se.
    Fresca o calor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les unes sense l'altra no podrien ser...

      Elimina
    2. Ei, Noves, per què no participes al FLI? :-))
      http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
      Gràcies!!

      Elimina
  12. Estimada Carme, después de varios años, veo que sigues en la lucha de la palabra hecha imagen,
    un gran abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una lucha suave y inevitable para mi. Como suelo decir, ésta es mi hora de recreo. Ya llevo 8 años en este patio jugando. Me alegro de verte, guapa, espero que estés bién.

      Elimina
  13. Sorra i pedretes,
    flueixen en calma.
    Present i vida.

    Preciós Carme!, la imatge i el haiku.

    ResponElimina
  14. Aigua i sorra
    A mà fent art efímer
    moments lluents

    ResponElimina
  15. Estic enamorada de tanta bellesa. Sou admirables, amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'admireu, tots plegats... gràcies, noieta!!!

      Elimina
  16. Sobre la sorra
    petits còdols immòbils.
    Rastres de vida.


    ;)*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies poeta, m'agraden aquests rastres de vida... la vida sempre deixa rastre.

      Una abraçada. ;)*

      Elimina
    2. Barbollaire, per què no participes al FLI? :-))
      http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
      Gràcies!!

      Elimina
  17. Petites pedres
    deixen a la sorra
    un rastre brillant.
    Com van fer els meus llavis,
    humits, sobre el teu cos.

    (vaja... ara no sé si podia repetir...)
    petonet dolç nineta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com vols que no es pugui repetir amb aquests poemes tan dolços i bonics?

      Un petó, moltes gràcies de nou, Barbo.

      Elimina
  18. Com que jo no puc estar a l'alçada d'aquests poemes petitons però tan bonics, he fet aquesta gamberrada :-))

    Camina per la sorra
    i boniques pedres veu
    però en xafar-ne una
    es fa ferida al peu.

    Oh, pedra tan bonica
    per què tu m'has fet mal?
    ara sóc ben agònica,
    oh, pedra quasi rúnica,
    el meu destí és fatal!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, això no ho posis al post, eh? :-DDD

      Elimina
    2. ha, ha, ha... doncs té gràcia la gamberrada... m'has fet riure.

      I tant que va al post... si és divertidíssim... algú ha dit que la poesia no podia ser divertida?

      Elimina
    3. Donaaaaaaaaaaaa... que la gent es pensarà que ho he fet "en seriu" i creuran que penso que això és poesia "de veritat" :-DDD

      Elimina
    4. es fa ferida al peu... no té el ritme adequat:
      "es fa una ferida al peu" ha de ser :-DDD

      ui... i més errades... si el vols pujar me l'has de deixar arreglar :-P

      Elimina
    5. A veure... no sé si has comptat síl·labes o no, però tots els versos tenen una mètrica de sis síl·labes comptant fins l'última tònica. Tots, menys el segon, que te l'he arreglat jo mateixa en un atac d'impulsivitat que he tingut. En canvi el de la ferida no te l'he tocat. Es- fa - fe- ri- da al - peu. Peu és l'última tònica i es la sisena... hi queda perfecta, no?

      Però si el vols arreglar... jo després quan tu diguis te'l torno a pujar... cap problema...

      Elimina
    6. No, no he comptat síl·labes, sempre ho faig "a ull"... perquè se'm dóna bé això del ritme... però ara, en llegir-ho, m'ha semblat que estava fet un desastre...
      i ara he fet aquest:

      Tot caminant per la sorra,
      les boniques pedres veu,
      però quan en xafa una
      es fa gran ferida al peu...

      Oh, pedra, tu tan bonica,
      per què m'has fet aquest mal?
      Escolta ma veu lacònica
      doncs s'acosta el meu final.

      Que té una gran categoria lírica i un missatge molt profund :-DD
      Posa el que et sembli MILLOR, si és que MILLOR es adjectiu que pot anar unit a un d'aquests dos desastres :-DDDDDDDDDDDD

      Elimina
    7. Per cert... això de "l'atac d'impulsivitat" que has tingut per arreglar el segon vers, fa que m'estigui retorçant de riure aquí davant la pantalla :-DDDD
      A vegades penso que els blogaires, vistos des de fora, devem semblar moooolt tocats de l'ala :-DDDDD

      Elimina
    8. Ja he posat aquest segon, té un missatge profundíssim, Assumpta i qui no el sàpiga veure és el seu problema... ;) I tant que sí!!!

      Una mica tocats de l'ala si que estem, però ni més ni menys que la gent que no són blocaires, que també n'estan. Mig món es riu de l'altre mig, deia sempre ma mare. O sigui que pensin el que vulguin des de fora i nosaltres al nostre rotllo.

      I encara que el meu atac d'impulsivitat, ja està esborrat... aquí queda el teu riure com un regal.

      Elimina
    9. hahahahaha... doncs segueixo rient... que és MOLT BO!! :-DD

      De fet, no tothom sap veure els missatges dels poemes... i aquest, com està molt amagat, potser costa. S'ha de saber llegir. (i ara faré veure que això darrer ho he dit seriosament)

      Elimina
  19. Granets de sorra
    gronxen les pedres.
    Joies de platja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, fanalet... gràcies per les teves joies.

      Una abraçada, bonica...

      Elimina
    2. Fanaleta, per què no participes al FLI? :-))
      http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
      Gràcies!!

      Elimina
  20. Tot caminant per la sorra,
    les boniques pedres veu,
    però quan en xafa una
    es fa gran ferida al peu...

    Oh, pedra, tu tan bonica,
    per què m'has fet aquest mal?
    Escolta ma veu lacònica
    doncs s'acosta el meu final.

    ResponElimina
  21. Els ulls negats
    llavis de sorra
    el cor ... de pedra.
    Com una onada!

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, hi veig un cor de pedra que l'onada pot bellugar...

      Gràcies, Pere. Bon dia!

      Elimina
  22. L'ull destaca els còdols
    però refon en una pedra
    les que fan la sorra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'ull sempre al seu aire... i amb el seu punt de vista particular de cadascú... gràcies, Eduard!!!

      Elimina
  23. preciós, uau!!
    també vull provar-ho, 5-7-5,
    entre els dits del mar,
    collaret desendreçat,
    còdols i sorra

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el collaret desendreçat... també m'agrada que ho provis!

      Elimina
  24. encara hi sóc a temps?
    a veure...

    cova l'estora
    dunes de sorra fina
    l'esguard en calma


    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ha estat una d'aquelles coses espontànies, no convocades ni programades, que no té cap termini... Hi ets a temps, sempre.

      Em fa feliç que s'organitzin, sense més, aquestes participacions d'un simple haikú no gaire encertat. Volia transmetre un missatge, massa complex per un haikú i em vaig quedar a mig camí, però ha valgut la pena... Tots l'heu completat sobradament...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari