Entre la sorra,
perdudes i diverses,
romanen pedres.
............................................................Carme
............................................................Carme
Cada paraula
si la dius tu mateixa
et fa persona.
...........................................................Xavier
Entre les pedres,
llumetes i ombres,
destil·len records.
.........................................................sa lluna
Pedres i sorra
van retroalimentant-se.
Fresca o calor.
......................................................Noves Flors
Si sorra és prosa,
els còdols singulars
són poesia.
..................................................Helena Bonals
Sorra i pedretes,
flueixen en calma.
Present i vida.
................................................................Audrey
Aigua i sorra
A mà fent art efímer
moments lluents.
............................................................Rafel
Sobre la sorra
petits còdols immòbils.
Rastres de vida.
..........
..........
Petites pedres
deixen a la sorra
un rastre brillant.
Com van fer els meus llavis,
humits, sobre el teu cos.
.......................................................Barbollaire
deixen a la sorra
un rastre brillant.
Com van fer els meus llavis,
humits, sobre el teu cos.
.......................................................Barbollaire
Tot caminant per la sorra,
les boniques pedres veu,
però quan en xafa una
es fa gran ferida al peu...
Oh, pedra, tu tan bonica,
per què m'has fet aquest mal?
Escolta ma veu lacònica
doncs s'acosta el meu final.
.............................................................Assumpta
Granets de sorra
gronxen les pedres.
Joies de platja.
............................................................Fanal Blau
Els ulls negats
llavis de sorra
el cor ... de pedra.
Com una onada!
........................................................................Pere
L'ull destaca els còdols
però refon en una pedra
les que fan la sorra.
.....................................................................Eduard
entre els dits del mar,
collaret desendreçat,
còdols i sorra
....................................................................Hypatia
cova l'estora
dunes de sorra fina
l'esguard en calma
............................................................Matilde Nuri
Pedres polides per l'afany de l'aigua. Perles d'un collaret que la terra ens regala. Secrets amagats sota la sorra que una allau minúscula ens deixa al descobert…
ResponEliminaCom perles, com tresors... elles diferents de tot l'entorn, diferents entre elles mateixes, però segueixen tossudament la seva manera de ser.
EliminaBonic el haiku, molt bonic. Tu sí que treus la inspiració de sota les pedres. O d'entre les pedres!
ResponEliminaNo et pensis, XeXu, a vegades hi ha una imatge que trobo molt suggeridora i no me'n surto d'expressar el que volia... gràcies!
EliminaCada paraula
ResponEliminasi la dius tu mateixa
et fa persona.
Cada paraula et fa persona, i cada paraula et pot fer més tu mateixa (o tu mateix) o no, o pot allunyar-te... gràcies pel poema engrescador.
Eliminapedres que amb el temps es tornaran sorra...
ResponEliminabona nit, estimada
Aix... i jo que les volia, sempre diferents, sempre diverses, sempre pedres... estimada, sempre acabo deixant de tocar de peus a terra... ja veus.
EliminaBon vespre, bonica!
Entre les pedres,
ResponEliminallumetes i ombres,
destil·len records.
Bessets, nina.
Són tant boniques! Cadascuna podria ser un record bonic!!!
EliminaUna abraçadeta dolça, bonica!
Lluneta, esperem amb il·lusió la teva participació al FLI :-)))
Eliminahttp://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
Gràcies!!
maco! potser cal mirar de ben a la vora aquestes pedres;
ResponEliminaque tinguis un bon dia, Carme
.
M'agrada! De ben a la vora, per aprendre, per ser...
Eliminabon dia, Carme, només volia posar-me al dia dels blogs i saludar. Em sap greu que no tinc tant temps com abans per comentar-vos, però us vaig llegint !
ResponEliminaRecords!
joan
Gràcies per passar, Joan!!! Jo també et vaig llegint, quan hi ets...
EliminaAbraçades
Com estels al cel.
ResponEliminaEspurnetes de llum.
EliminaSi sorra és prosa,
Eliminaels còdols singulars
són poesia.
Ui! Si faltes tu... Quin despiste...
EliminaM'agraden molt les pedretes de la platja. Abans en feia col·lecció però ara ja no, són més boniques en el seu espai.
ResponEliminaÉs veritat, són tan boniques allà! però la temptació, a vegades, és forta. Un dels meus néts, sempre recull pedres boniques, encara que no siguin de platja, sinó de muntanya... li encanten... no és pot resistir.
EliminaÉs curiós com en són de fines i rodones les pedretes que trobem a la platja... Sempre podem fer dibuixos sobre l'arena, i així en gaudim , sense haver d'agafar-les...
ResponEliminaPetonets.
El proper dia, faré un dibuix, com dius.... ;)
EliminaPedres i sorra
ResponEliminavan retroalimentant-se.
Fresca o calor.
Les unes sense l'altra no podrien ser...
EliminaEi, Noves, per què no participes al FLI? :-))
Eliminahttp://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
Gràcies!!
Estimada Carme, después de varios años, veo que sigues en la lucha de la palabra hecha imagen,
ResponEliminaun gran abrazo.
Una lucha suave y inevitable para mi. Como suelo decir, ésta es mi hora de recreo. Ya llevo 8 años en este patio jugando. Me alegro de verte, guapa, espero que estés bién.
EliminaSorra i pedretes,
ResponEliminaflueixen en calma.
Present i vida.
Preciós Carme!, la imatge i el haiku.
Gràcies, Audrey, t'ajunto al post.
EliminaAigua i sorra
ResponEliminaA mà fent art efímer
moments lluents
Preciós, Rafel!!!
EliminaEstic enamorada de tanta bellesa. Sou admirables, amics.
ResponEliminaA mi també m'admireu, tots plegats... gràcies, noieta!!!
EliminaSobre la sorra
ResponEliminapetits còdols immòbils.
Rastres de vida.
;)*
Gràcies poeta, m'agraden aquests rastres de vida... la vida sempre deixa rastre.
EliminaUna abraçada. ;)*
Barbollaire, per què no participes al FLI? :-))
Eliminahttp://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
Gràcies!!
Petites pedres
ResponEliminadeixen a la sorra
un rastre brillant.
Com van fer els meus llavis,
humits, sobre el teu cos.
(vaja... ara no sé si podia repetir...)
petonet dolç nineta...
Com vols que no es pugui repetir amb aquests poemes tan dolços i bonics?
EliminaUn petó, moltes gràcies de nou, Barbo.
Com que jo no puc estar a l'alçada d'aquests poemes petitons però tan bonics, he fet aquesta gamberrada :-))
ResponEliminaCamina per la sorra
i boniques pedres veu
però en xafar-ne una
es fa ferida al peu.
Oh, pedra tan bonica
per què tu m'has fet mal?
ara sóc ben agònica,
oh, pedra quasi rúnica,
el meu destí és fatal!!
Ei, això no ho posis al post, eh? :-DDD
Eliminaha, ha, ha... doncs té gràcia la gamberrada... m'has fet riure.
EliminaI tant que va al post... si és divertidíssim... algú ha dit que la poesia no podia ser divertida?
Donaaaaaaaaaaaa... que la gent es pensarà que ho he fet "en seriu" i creuran que penso que això és poesia "de veritat" :-DDD
Eliminaes fa ferida al peu... no té el ritme adequat:
Elimina"es fa una ferida al peu" ha de ser :-DDD
ui... i més errades... si el vols pujar me l'has de deixar arreglar :-P
A veure... no sé si has comptat síl·labes o no, però tots els versos tenen una mètrica de sis síl·labes comptant fins l'última tònica. Tots, menys el segon, que te l'he arreglat jo mateixa en un atac d'impulsivitat que he tingut. En canvi el de la ferida no te l'he tocat. Es- fa - fe- ri- da al - peu. Peu és l'última tònica i es la sisena... hi queda perfecta, no?
EliminaPerò si el vols arreglar... jo després quan tu diguis te'l torno a pujar... cap problema...
No, no he comptat síl·labes, sempre ho faig "a ull"... perquè se'm dóna bé això del ritme... però ara, en llegir-ho, m'ha semblat que estava fet un desastre...
Eliminai ara he fet aquest:
Tot caminant per la sorra,
les boniques pedres veu,
però quan en xafa una
es fa gran ferida al peu...
Oh, pedra, tu tan bonica,
per què m'has fet aquest mal?
Escolta ma veu lacònica
doncs s'acosta el meu final.
Que té una gran categoria lírica i un missatge molt profund :-DD
Posa el que et sembli MILLOR, si és que MILLOR es adjectiu que pot anar unit a un d'aquests dos desastres :-DDDDDDDDDDDD
Per cert... això de "l'atac d'impulsivitat" que has tingut per arreglar el segon vers, fa que m'estigui retorçant de riure aquí davant la pantalla :-DDDD
EliminaA vegades penso que els blogaires, vistos des de fora, devem semblar moooolt tocats de l'ala :-DDDDD
Ja he posat aquest segon, té un missatge profundíssim, Assumpta i qui no el sàpiga veure és el seu problema... ;) I tant que sí!!!
EliminaUna mica tocats de l'ala si que estem, però ni més ni menys que la gent que no són blocaires, que també n'estan. Mig món es riu de l'altre mig, deia sempre ma mare. O sigui que pensin el que vulguin des de fora i nosaltres al nostre rotllo.
I encara que el meu atac d'impulsivitat, ja està esborrat... aquí queda el teu riure com un regal.
hahahahaha... doncs segueixo rient... que és MOLT BO!! :-DD
EliminaDe fet, no tothom sap veure els missatges dels poemes... i aquest, com està molt amagat, potser costa. S'ha de saber llegir. (i ara faré veure que això darrer ho he dit seriosament)
Granets de sorra
ResponEliminagronxen les pedres.
Joies de platja.
Bona nit, fanalet... gràcies per les teves joies.
EliminaUna abraçada, bonica...
Fanaleta, per què no participes al FLI? :-))
Eliminahttp://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/el-fli.html
Gràcies!!
I tant que ho faré!
Elimina:)
Iupiiiiiiiiiiiii :-)))
EliminaTot caminant per la sorra,
ResponEliminales boniques pedres veu,
però quan en xafa una
es fa gran ferida al peu...
Oh, pedra, tu tan bonica,
per què m'has fet aquest mal?
Escolta ma veu lacònica
doncs s'acosta el meu final.
Els ulls negats
ResponEliminallavis de sorra
el cor ... de pedra.
Com una onada!
Bona nit Carme.
Pere, hi veig un cor de pedra que l'onada pot bellugar...
EliminaGràcies, Pere. Bon dia!
L'ull destaca els còdols
ResponEliminaperò refon en una pedra
les que fan la sorra.
l'ull sempre al seu aire... i amb el seu punt de vista particular de cadascú... gràcies, Eduard!!!
Eliminapreciós, uau!!
ResponEliminatambé vull provar-ho, 5-7-5,
entre els dits del mar,
collaret desendreçat,
còdols i sorra
M'agrada el collaret desendreçat... també m'agrada que ho provis!
Eliminaencara hi sóc a temps?
ResponEliminaa veure...
cova l'estora
dunes de sorra fina
l'esguard en calma
Això ha estat una d'aquelles coses espontànies, no convocades ni programades, que no té cap termini... Hi ets a temps, sempre.
EliminaEm fa feliç que s'organitzin, sense més, aquestes participacions d'un simple haikú no gaire encertat. Volia transmetre un missatge, massa complex per un haikú i em vaig quedar a mig camí, però ha valgut la pena... Tots l'heu completat sobradament...