Arribàvem al coll amb els cotxes, ens reuníem allà, tota la colla per fer una passejada d'un parell d'hores. El tomb de les Neres, un camí circular que dóna vistes a les dues valls, sobre Encamp per un costat i sobre Ordino per l'altre. Un camí que fins i tot té una font per parar a esmorzar.
Mentre buscava la motxilla amb l'esmorzar, el cap gairebé ficat a la maleta del cotxe, sento una veu que diu:
- Bon dia tingueu!
No coneixia la veu, i les paraules eren molt neutres, però ho vaig saber, ho vaig saber de seguida, era ella. Vaig aixecar el cap, ràpidament, vaig mirar enrere i sí, era ella! Aquest cop sí, la vaig reconèixer (o ella a mi i per això ens va saludar... jo què sé!) La vaig cridar i vam poder parlar una miqueta. Des que l'any passat ens vam saludar sense haver-nos reconegut, ens havíem parlat per mail i vam saber que sovint per l'agost anàvem per Andorra. Aquest any sabia fins i tot que coincidíem els dos dies que jo hi era, però no havíem quedat. La tenia al cap, això sí!
Em va fer molta il·lusió saludar-la, saber on s'estan habitualment, parlar una mica, tot i que m'hagués quedat de bona gana a fer-la petar una bona estona... jo no anava sola, m'esperaven i ella tampoc anava sola. Ens vam acomiadar en pocs minuts... cadascuna va seguir el seu dia, com estava previst
Somriure ample tota la caminada. M'encanten les trobades inesperades! Les casualitats i les causalitats, les bones intencions, les ganes de provar sort... llàstima que jo tenia tant poc temps i que marxàvem l'endemà mateix!
Post dedicat a Galionar, amb tot l'afecte.
Les violetes si que m'encanten.Anton.
ResponEliminaEl nou aspecte del teu bloc m'agrada. La teva història també.
ResponEliminaJa és el segon que veig avui amb rentat de cara. Al final m'hi fareu posar a mi també!
El món és petit i de vegades ens fa uns regals preciosos! :)
ResponEliminaLes flors de la Fanal Blau, vols dir? :) Precioses.
ResponEliminaLaura, m'hi vaig posar sense haver-ho pensat ni previst massa, fent proves, proves, vaig perdre la meva plantilla anterior que era antiga i ja no existeix, aleshores no em va quedar més remei que buscar-ne una altra. Diguem que no està malament... Gràcies!
Preciosos, de veritat, Fanal Blau.
Doncs jo, de llegir-te, també he somrigut... sí que és maca una trobada casual!! A mi em va passar amb la Kweilan, al Viena de Reus, i en tinc un record molt maco ;-))
ResponEliminaI, si em permets, vaig a remullar-me en aquesta aigua fresca de la font :-)
Aquesta pot ser una casualitat agradable, però res a veure amb l'any passat, allò sí que va ser la bomba. En llegir-ho ho he recordat, i he anat a mirar el post. Encara me'n faig creus, però mira, sempre us unirà una història tan curiosa que és impossible no tenir afecte per aquesta coneixença.
ResponEliminaOstres, paraula de verificació: quiste
quin mal rotllo...
Eiiiiiiiiii Quina enveja més gran!!! A veure quan coincidim!!!
ResponEliminaB7s
Ostres, Carme, moltíssimes gràcies per la dedicatòria al post. Encara no he retornat al món dels blocs, primer ha de finalitzar la festa major de Vilafranca, que és absorvent de mala manera, però també jo penso parlar d'aquesta trobada, entre molts altres aspectes d'aquestes vacances (amb fotos i tot del lloc i l'indicador amb els noms dels indrets).
ResponEliminaVa ser maco, molt maco i sorprenent. I el cor ja m'ho deia, que ens tornaríem a trobar. No podia ser d'una altra manera. Alguna cosa màgica em va dur cap a vosaltres; jo sóc tímida de mena i no acostumo a apropar-me a un grup de gent i saludar amb tant d'aplom..., però despreníeu alguna cosa molt especial, Carme. Sí, va ser màgic i increïble.
Jo hi acostumo a pujar-hi molts matins, al Pla de les Neres, quan encara no hi ha gaire gent, i bé, què et puc explicar del que representa per a l'esperit que no coneguis...
Poder-te abraçar, gaudir del teu somriure, del teu optimisme..., va ser una gran dosi de felicitat que també em va acompanya durant la resta del temps. M'he sentit tremendament feliç i afortunada, recoi! Segur que tanta casualitat no pot quedar aquí, que el futur ens en prepara alguna de més trascendent, bonica i important.
(Per cert, ja ens havíem saludat a Vilafranca en la presentació el llibre dels poetes blocaires fa més d'un any; ens va presentar onatge, recordes?)
Gràcies per haver contribuït a la felicitat en aquesta estada al teu país, Carme. Una abraçada molt, molt gran!
M'encanta que siguis caminaire i facis aquestes excursions per Andorra.
ResponEliminaM'encanta que t'agradi perdre't per alguns racons dels pirineus andorrans, són preciosos.
M'encanta aquest post que has fet i la història que hi has explicat i com l'has explicada.
M'encanta haver llegit la resposta de la Galionar, a qui no tinc el plaer d'haver passat per casa seva i que ara mateix vaig a resoldre aquesta mancança.
M'encanta (i ja per acabar) la foto de capçalera del blog... preciosa!
Em sembla que avui ens has fet somriure a tots! Felicitats a les dues!
ResponEliminaFresca i bona, aquesta aigua, Assumpta!
ResponEliminaXeXu... es cert, la bomba va ser l'any passat, però casualitats i coincidències a part, el fet de poder parlar compta molt per la sensació final que et queda.
Joana, ja m'agradaria, també. Molt!
ResponEliminaGalionar, clar que me'n recordo del dia de Vilafranca! Només faltaria!
Però era diferent. En aquell moment jo t'havia llegit poc i et coneixia bàsicament de coincidir al blog d'onatges. És precisament des d'aquell dia que et llegeixo sempre. :) I segur que el futur ens té preparada alguna cosa especial. Tenim la conversa pendent... la que no va poder ser l'altre dia. :)
Una abraçada ben forta, bonica!
Porquet, a mi m'agrada que t'agradi tant tot! :) Ets un entusiasta que sempre encomana bon rotllo! Gràcies per ser aquí, sempre! (podria dir que com a porquerola teva ;) em sento molt orgullosa de tu?)
ResponEliminaGràcies filadora! Una abraçada.
Gran trobada blogaire, bona confluència, com la que ens porta la deu del dibuix.
ResponEliminaPS: tot esperant el racó de setembre.
Hola, vinc a saludar. Encara no he aterrat totalment després de les vacances, a poc a poc aniré passant a visitar tots els blogs tot i que estic tenint problemes per deixar comentaris, no sé si és culpa de l'internet explorer o què passa.
ResponElimina