divendres, 20 de gener del 2012

Bultra: arbres vora el riu


Serà  com un joc  i m'amagaré darrere  els arbres
però no  aniré pas gaire  lluny.
Seré entre les  ombres o  rere les  branques,
però  se sentirà ben a prop el meu pas.


Mentrestant, miraré  el riu des  de la finestra.
I aprofitaré  el fluir de l'aigua,  i els ànecs que s'empaiten,
i el sol  i  les  branques  nues  de colors  inesperats
i també  cada  somriure.  Ho colliré tot,  per  viure. 




PD 1:  gràcies  per  la paraula  nova Miquel Àngel!

PD 2: bultra 

f. [BOC] [AGF]  bosc de ribera Bosc que es fa a la ribera dels rius i dels estanys, en sòls humits. 
f. [AGF] Conjunt d’arbres o d’altres plantes que forma aparentment una sola massa.

19 comentaris:

  1. La primera estrofa m'ha fet pensar en aquestes persones que de vegades són a la nostra vida, sense fer massa soroll, però sense deixar de ser-hi ni un sol moment...

    ResponElimina
  2. Saps què m'han portat al cap, aquests arbres palplantats davant la casa? les colònies industrials, com les del Bages, el Berguedà, ... No sé, m'hi has fet pensar. Bona nit :-)

    ResponElimina
  3. Caram... doncs estaré molt fúnebre, però a mi m'ha fet pensar en un cementiri...

    Per cert, estava responent un mail d'una amiga, que m'ha dit que s'ha comprat unes aquarel·les "en barra"!! i jo no tenia ni la menor idea que això existia... ho he buscat, i existeix :-) A tot això, he anat a parar a una web d'un pintor d'aquarel·les i m'he recordat de les teves... Jo les trobo precioses!! :-)

    ResponElimina
  4. Bultra , al meu poble hi ha una paraula per anomenar els arbres de la bora del riu , son "La Bultra"....

    ResponElimina
  5. Llegint aquests teus versos vora el riu, m'has fet pensar i... volia dir-te:

    "Darrera els pollancres
    a l'estiu vas nua
    i a l'hivern et vesteixes
    perquè no et vegi el sol.

    Jo espero al vent
    que mogui les fulles
    i em mostri tan sols
    un xic... dels teus ulls."

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  6. Carme, és preciós, i amb la teva mà, fas que el nostre cor bategui amb el record de gent que estimem. Heràclit deia: "panta rei", tot flueix, tot canvia; mai podràs tocar dos cops la mateixa aigua d'un riu. Avui aquest riu, ens l'has fet tocar tu!!!

    ResponElimina
  7. La llum s'apaga,
    ho colliré tot, per viure
    l'instant d'il·lusió.

    ResponElimina
  8. Carme, a mi m'has fet pensar e tot el que rere les finestres amaguen els xiquets a l'escola.

    Bonic poema ple de matissos i lectures múltiples!!!

    ResponElimina
  9. Doncs a mi em fa pensar en tardes de tardor, dissabtes juganers, quan el dia encara no és curt, curt.

    ResponElimina
  10. Yáiza, és una molt bona interpretació. Ser-hi, sense fer soroll. Fantàstica! Gràcies.

    Ferran, doncs si... és Sant Joan de les Abadesses, però crec que els edificis són industrials. Un altre encert!

    Assumpta, gràcies guapa!

    Miquel Àngel, mira que em vénen temptacions de posar la paraula apresa de nou, al títol, eh? me la deixes? :)

    Ooooh, Pere, que bonic! Gràcies per portar-me fins a casa un poema tan dolç. Bon cap de setmana, Pere.

    Dafne, gràcies, estic contenta que t'agradi.

    Montse, moltes gràcies, bonica. Fantàstic lligam d'un poema a l'altre.

    Joana, doncs moltes gràcies també per la teva lectura, nova i acabada d'estrenar. Bon dia, nina!

    rits, las fotografia que em va servir de model era realment de tardor-hivern, tot i que a mi sense saber perquè se'm va escapar la mà i vaig posar un verd de primavera a la punta de les branques... serà que la necessitava. Petonets, bonica.

    ResponElimina
  11. M'agrada molt l'aquarel·la amb les seves ratlles imperfectes......li dona una pau molt agradable.
    Sense fer cap crítica al incombustible paint i a les lletres

    ResponElimina
  12. I que rica seràs, Carme, amb tot aquest tresor d'experiències boniques dintre teu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. I els arbres s'alegraran de la teua collita i ells també floriran.

    ResponElimina
  14. hi ha una càrrega important de melangia i tristor en les teves paraules...

    o, potser, m'ho sembla i no és del tot cert...

    sembla que es parli de mantenir-se allunyadament proper a algú, a alguna cosa...

    son unes paraules belles...
    que commouen...

    i una aquarel·la genial...

    petonet dolç, nina estimada...

    :¬)**

    ResponElimina
  15. M'emocionen els teus jocs. Els de paraules i els dels colors. ls de l'aquarel-la tenen vida.

    ResponElimina
  16. Garbí, m'alegro que t'agradi l'aquarel·la. Gràcies!

    Oi que sí, Galionar? cada experiència viscuda és un moment col·leccionat... tot un tresor.

    Els arbres per còmplices, Noves flors, quina sort! M'encanta.

    Barbo, la teva interpretació també, m'agrada molt! :) Si commouen les paraules, potser és que ja han fet la seva feina. Gràcies, poeta!

    Pilar, gràcies a tu també per compartir-los.

    ResponElimina
  17. Una mica d'olor de colònia si que fan aquestes cases amb els arbres al davant i si a més hi posem un riu a la vora...
    Tu jugaràs a fet i amagar , com els ànecs que s'empaiten. M'agraden els rius i el seu entorn, hi ha molta vida.
    Bona nit.

    ResponElimina
  18. Bravo, cresi plan d'aver tot comprès aqueste còp... Doncas un plaser de comprendre la teuna poesia , de s'agradar .(o d'o creire).
    Amistosament a vos

    ResponElimina
  19. M Roser, el joc és un gran aliat, a vegades! I em sembla que com més gran em faig, més enjogassada em torno.

    Manjacostel, bravo, doncs! Aprens molt ràpid! Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari