Arran de mar,
cases tancades esperen,
el passeig acull
caminants alegres
i estels sobrevolen la sorra.
Somriures plàcids
d'una tarda clara.
.......................................................Carme
cases tancades esperen,
el passeig acull
caminants alegres
i estels sobrevolen la sorra.
Somriures plàcids
d'una tarda clara.
.......................................................Carme
Arran de mar
segueixo el teu camí,
l'eco dels teus passos
em guien a la tarda,
fins al vol de les gavines
i a les cases que res no esperen,
quan esperen.
.................................................................Pilar
Els caminants estan alegres perquè miren els estels que sobrevolen la sorra... I la tarda els somriu!
ResponEliminaUn petó i un somriure.
Va ser una tarda bonica, amb un contrast entre els cases buides i tancades i el passeig i la platja plena de visitants i passejadors. Un petó!
EliminaQue bonic, no m'estranya que estiguin alegres els caminants, com nosaltres quan caminem pel teu bloc. Les palmeres t'han quedat molt rebé, Carme. Bona nit!!
ResponEliminaGràcies, Silvia, bona nit, guapa!
EliminaMai havia pensat que les cases esperaven però sí, no els en queda altra...
ResponElimina:) A mi m'ho va semblar! :)
Eliminabona tarda de tardor a les platges de sur mer....
ResponEliminaSí, va ser prou bona i bonica! :)
EliminaArran de mar
ResponEliminasegueixo el teu camí,
l'eco dels teus passos
em guien a la tarda,
fins al vol de les gavines
i a les cases que res no esperen,
quan esperen.
Et pujo cap amunt, esborralleta bonica! Gràcies!
EliminaPer cert, que m'encanta aquest final de les cases que no esperen res, quan esperen. Em sembla que és una molt bona manera d'esperar, aquesta de les cases. I jo me la copio sempre que puc i en sé prou.
Elimina
ResponEliminaTé raó la Sílvia, sempre és molt agradable visitar el teu bloc, Carme.
Gràcies, Glòria!
EliminaDes que vaig llegir "La maternitat d'Elna" que Argelés el duc associat al llibre, tant de bo hi trobés "caminants alegres i somriures plàcids". No hi ha res com anar-hi i comprovar-ho, el dibuix hi convida.
ResponEliminaCarme, nosaltres veníem d'Elna, precisament. Havíem vist l'exposició de la maternitat. Crec que anàvem a Argelés esperant trobar fantasmes de les coses tant terribles que s'hi van viure. Amb el cor una mica encongit.
EliminaAra, Argelés és un lloc molt agradable. Té un passeig ample vora mar, preciós.
Haurem d'organitzar alguna sortida blogaire amb el teu llapis de guia. Un petó, bonica!
ResponEliminaTu sempre amb idees i propostes... per què no?
Eliminaque maca que ets!
EliminaSempre és un plaer passejar a la vora del mar, sobretot per als que ho tenim una mica lluny.
ResponEliminaEl fet de passejar plàcidament ja porta amb si un somriure i si, a més, pots fer-ho sota les estrelles i amb la mirada de la lluna, és per sentir-se molt feliç. Les cases esperen el retorn.
Aferradetes per aquest dia fresquet!
Aferradetes de matí, preciosa!
Eliminaquè bé passejar pel mar de la mà d'aquests colors i aquestes línees!
ResponEliminaostres, m'ha esquitxat una onada!!
A vegades és ben bonic que t'esquitxi una onada... :)
Elimina