dimarts, 26 de novembre del 2013

Fulla

D'una foto de la Montse



Jeu en silenci,
desdoblada la fulla
parella  d'ombra.
..........................................Carme

Ambdues juntes
fulla i ombra en silenci.
Discreta estima.

...................................................Noves Flors

La fulla i l'ombra
es miren cara a cara.
Caminen juntes.

..............................................Maria Roser

34 comentaris:

  1. Tens un dia molt inspirat, Carme! Sembla que la fulla hagi de sortir volant

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si vola... fliparia!!! he, he, he.. gràcies Sílvia, bonica!

      Elimina
  2. Molt maca l'ombra! M'agrada tan o més que la fulla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em costava de trobar-li el punt del color fosc, fins que vaig decidir fer-la ben negra... ;) gràcies, Alba!

      Elimina
  3. Ambdues juntes
    fulla i ombra en silenci.
    Discreta estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Discreta estima... és genial, com ho dius. Et pujo els versos amunt, noieta, gràcies...

      Elimina
  4. Senzillament, QUINA MERAVELLA!!!
    L'aparent senzillesa i la perfecció del dibuix li donen a la teva aquarel·la vida pròpia. No cal dir que m'ha encantat.
    Un autèntic plaer poder seguir una "artista" com tu.
    Bona i fresqueta setmana. Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, em fa bé el teu entusiasme, és una "aquarel·la" virtual, vull dir que no és feta amb paper i pintura, sinó amb l'iPad, cosa que no és ni millor ni pitjor, ni més fàcil ni més difícil, sinó simplement diferent. El gran avantatge és que la "tècnica" per la seva pròpia naturalesa ja li dóna la llum.

      Elimina
  5. Tot i que no és massa aconsellable està sól amb la teva ombra, val a dir que és una imatge molt maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no massa aconsellable, és cert, però curiosament jo no pensava en estar sol amb la teva ombra sinó, d'acompanyants que són com una ombra...

      Elimina
  6. M'agrada molt com t'ha quedat el teu dibuix!!... Quina força li has sabut donar amb aquesta ombra!!
    Em fa molta il.lusió la teva complicitat!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt poder compartir aquestes complicitats i veure com les gaudim dels dos costats. Una abraçada Montse!!!

      Elimina
  7. M'encanta aquesta senzillesa, Carme.

    ResponElimina
  8. T'ha quedat molt bé! Tot i que no m'agradaria tenir una ombra meva de parella, quina poca varietat :)

    ResponElimina
  9. Guapíssim el dibuix! Un resultat espectacular. La foto era bona, però tu has sabut reproduir-la de conya.

    ResponElimina
  10. és d'aquells dibuixos que quan el veus aparèixer
    fa una gran impressió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs fa dies que el tinc fet i no m'acabava de decidir a posar-lo i mira tu, que us agrada a tots!!! he, he, he...

      Elimina
  11. Senzilla, preciosa, viva... a punt de ser enlairada pel vent

    ResponElimina
  12. quina meravella tot plegat!
    poesia, pintura, ocres... realitats i ombres... la vida!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida, que aquí es viu també en una altra dimensió... :) Gràcies, Joana, per venir...

      Elimina
  13. A mi em sembla que més que jeure el que vol és escapar-se de l'ombra.

    Preciosos, dibuix i foto!

    Molt bon dia, preciosa :)

    ResponElimina
  14. Ai, les ombres, com m'agraden! La parella perfecta de la fulla, com la poesia ho és de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bravo, bravo, Helena, una interpretació perfecta... :DDD

      La poesia com una part de nosaltres, sovint a l'ombra, amb qui podem fer parella, una parella que no falla mai.

      Elimina
  15. :) Saber ballar amb la pròpia ombra... és potser la cosa més difícil que hi ha, però és tan necessari aprendre a fer-ho...

    Carme, acabo de veure els teus comentaris a "La rialla...", gràcies de nou i... és clar que sí!! m'encantaria veure la il·lustració amb els teus versos ací!! pots fer-ho quan vulgues :)

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenia un post preparat ja per avui... doncs demà... demà mateix... gràcies Ximo!!!

      Una abraçada.

      Elimina
  16. I la fulla acaba fent parella amb l'ombra, esdevenint també ombra... M'encanta! El dibuix una passada amb les diferentes tonalitats! Molt ben aconseguit, m'agrada :)

    ResponElimina
  17. La fulla i l'ombra
    es miren cara a cara.
    Caminen juntes.

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, pel teu poema, que acompanya al meu i al de Noves Flors...

      Bona nit, M Roser

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari