dissabte, 1 de març de 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 10è - Pilar

D'una foto de la Pilar
Els carrers nien camins on les petjades arrelen. A voltes em descobreixo amagada en un replec oblidat i em rescato. El ranci olor d’un nàufrag es converteix en dolç almívar que m’engata i m’empeny a seguir, tot sentint-me mestressa dels passos que arrossego.
Escric en veu alta els nous paisatges, que niaran en les branques d’altres carrers on tornaré a amagar-me, en el cicle vital de descobrir-me. Ànima de crisàlide, nimbus imprecís; cuc i papallona entreteixint la quimèrica tasca de desplegar les ales, ansiosos de cel, assedegats de nous confins.
...............................................Pilar

No arrelen les meves petjades i els camins em fugen, potser per ajudar-me a volar. Em rescataria si sabés on guardar-me, protegida del buit… però és el buit que em crida i barrejo passes i batecs per arribar fins a mi mateixa. M’hi acosto força, però encara no hi sóc. Sóc en un lloc indefinit, on les arrels que duia ja no serveixen. L’aire les esfilagarsa en un no res. I el vent se m'emporta passats i futurs.
Com si hagués deixat un llast, com si pogués  anar  més  lluny. Com si desarrelada no tingués  on anar. Recomenço ran de terra i  no arrelen, encara no, les meves petjades.
...........................................Carme

Et percebo ocell entre lletres de fum, entre rostolls que cremen, entre prismes penjants que m’emmirallen. Per a mi, ets la nitidesa en un tot molt complexe del present. I quan tu dius buit, jo dic compromís; quan dius indefinit jo veig cadenes que intentes trencar.
Dona entregada, arrelada a molts cors, durant el vol lliure que fa invisible la petjada, no exempta de profunditat. Atura’t sobre la branca en què t’admiro i et trobaràs.

...............................................Pilar

Invisible  la petjada i invisible  el moviment que s'atura damunt la branca.  Et trobo  i em trobo en el mots infreqüents i esparsos, que són l'estela dels altres,  dels que vam sembrar en bona terra i van donar fruit en nosaltres, arrelant  un cor en un cor més. Complexitat atractiva dels teus mots i de la teva  mirada, trenquem cadenes,  sí. I aturem-nos a la branca  més  alta. Des  d'allà  la  terra,  des  d'allà  el buit,  des d'allà l'horitzó  de nosaltres mateixes.

..................................................Carme

33 comentaris:

  1. Diàlegs profunds, carregats de lents moviments, gairebé filosòfics.
    Quanta pau a l'aquarel·la... Hi endevino Montserrat i el Llobregat?
    Fita

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Has endevinat Montserat... El Llobregat en principi no hi surt... És un camí... :D. Gracies, Xavier!!

      Suprimeix
    2. Montserrat és l'escenari on van a parar molts camins penedesencs. A la plana de Vilafranca, envoltada de vinyes, garrofers, ametllers i oliveres, és difícil triar-ne un. :-)

      Suprimeix
  2. Amb paraules d'aquest nivell, a veure qui gosa entrar en la conversa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per conversar amb la Pilar, ja se sap... Ens hem de posar les piles d'alt rendiment...

      Suprimeix
  3. bufa! i jo em capbusso, amb reverencia, entre els racons i les cantonades verges d'un espai de bellesa infinita entre branca i branca i capçada , caminant de puntetes i a ulls clucs, a les palpentes ,per tocar amb el capciró dels dits , ni que sigui una mica , el nus tebi del diàleg

    ResponSuprimeix
  4. És preciós el que heu escrit.
    Preciós.
    M'he quedat sense paraules.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo habitualment sócmolt concreta i molt directa escrivint... No em complico massa. Però la Pilar és inspiradora sempre... Gràcies.

      Suprimeix
  5. Com m'agrada escoltar-vos, amagada en algun revolt del paisatge, tot contemplant Montserrat al fons...! Una abraçada a totes dues!

    ResponSuprimeix
  6. Us heu ben trobat! Ha quedat un conjunt preciós

    ResponSuprimeix
  7. D'aquestes petjades arrelades al camí, en naixeran belles paraules que els ocells convertiran en poemes...
    Petonets, a les dues.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens farem amigues dels ocells, docs, per saber dels seus poemes...

      Bona nit M Roser!

      Suprimeix
  8. Chapeau, mesdames!!

    Aferradetes, a totes dues ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Merci beaucoup, mademoisellle sa lune!!! :D

      Aferradetes i bisous...

      Suprimeix
  9. D'això se'n diu un DIÀLEG, sí senyores.

    ResponSuprimeix
  10. Avui no goso passar, em quedo fora tafanejant la vostra conversa.
    Felicitats!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Montse. Per la felicitació, per tafanejar, per passar sempre per casa.

      Suprimeix
  11. Em poso seriós:
    els diàlegs atenyen ací un nivell de reflexió
    i d'aprofundiment que només les dones -les millors-
    poden atènyer.
    Per admirar.
    I m'adono que no en sé copsar tots els matisos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi, a mi també em costa copsar tots el matisos de la Pilar... els seus escrits són d'una riquesa immensa, per això hi dialogo, perquè se m'encomani.

      Suprimeix
  12. Resto muda davant de les vostres paraules.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Glòria, doncs muda i tot, t'agraeixo molt la teva visita i vull que sàpigues que m'acompanyes moltíssim.

      Suprimeix
  13. No puc passar de llarg. M'aturo a les puntes de seda que has teixit, dins l'invisible, tot unint branques. En aquest cas, imagino les dels ametllers que ja verdegen i que aviat ens permetran gaudir de fruits preuats, que si els agafem ens alimentaran i si cauen al terra germinaran. Converses...Aquestes dies n'he sentides moltes. Les garses i els estornells, golafres, eren els protagonistes. M'he deixat embolcallar, com ara faig amb el gest de mantenir-les, tot i que apavaigades, vives...,des d'allà l'horitzó de nosaltres mateixes.

    Una abraçada, preciosa, sempre present en els meus dies des que et vaig conèixer. GRÀCIES!!!

    Gràcies també als que us heu acostat a aquesta conversa. Potser algun dia podré gaudir de les vostres lletres.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre present, tu també, Pilar, en els meus dies i també en els meus horitzons de nosaltres mateixes.

      Una abraçada gegant que ens recordi sempre que no podem perdre els nostres diàlegs, de tota mena...

      Suprimeix
  14. no marxeu enllà del temps on el record no arriba... Pareu la petjada i atureu junt al cep vostre delit, feu conca de la ma i el gatim suarà l'elixir que endolceix l'ànima. Conca fent de barca de destins...Anton.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens quedarem en aquest temps, en el que ens pot lligar a tots pel fil dels records. Farem conca en la mà per encabir-hi dolceses de l'ànima. Compartim bocins de barca... gràcies Anton!!!

      Suprimeix
  15. Carai! Unes paraules que en deixen bocabadada. Un dibuix amb colors de terra, quasi es poden sentir els olors, molt bonic.
    Petons

    ResponSuprimeix
  16. Quin tàndem!, felicitats per la profunditat de les paraules i de fons la pau d'una bonica imatge.

    Bon vespre!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Audrey. Una abraçada i bona setmana!!!

      Suprimeix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari