dijous, 4 de desembre del 2014

Caminada vora casa - 2 El camí desbrossat

Camí que ressegueix la riera de Vallvidrera

No és fàcil desbrossar camins després de les tempestes. Calen hores, eines, voluntat i feina.
No tothom vol ni sap fer-ho.
Però només després de treure les noses es pot anar més lluny.

24 comentaris:

  1. Segurament és una feina tan dolorosa com necessària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi bé que m'ho sembla, de necessària, molt, i a tots nivells.

      Elimina
  2. encara que ens coste és convenient aplanar-nos el camí de tot el que ens faça entropessar

    ResponElimina
  3. oh!
    estic d'acord, no és agradable ni feina d'un dia, i potser cal fer-ho per tenir els camins transitables, el bosc net, malgrat la dificultat i la pena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal fer-ho, cal fer-ho, m'agrada veure que tots sembleu estar-hi d'acord.

      Elimina
  4. Per seguir caminant, sempre queda algun obstacle. La voluntat de tots els que volem seguir endavant, el tombarà.

    ResponElimina
  5. Dona, amb l'espasa de làser que duus qualsevol desbrossa el camí, encara que hi hagen troncs gruixuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets màgic, Jp, has transformat un bastó de caminar de color vermell en un làser... quina sort!

      Elimina
  6. Ja veig que no parlem de les recents tempestes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlo de moltes coses a la vegada... tres nivells, tots importants. M'agrada fer aquesta mena de paral·lelismes amb els poemes

      Elimina
  7. està clar que si volem anar endavant ens hem d'obrir pas, per més costós que sigui, tirar endavant sempre val la pena

    ResponElimina
  8. s'ha d'anar per feina, voler-ho fer, i saber dir "m'he equivocat", "em sap greu",
    saber fer net és tot això,
    i tant que sí


    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament, això, Jordi, no costa tant. Esborrar els obstacles, els personals s'esborren així. Però com que hi ha gent que creu que no s'equivoca mai, a vegades és complicat. Gràcies per aquesta interpretació, era la que faltava.

      Elimina
  9. Quina gran veritat! Només després de treure les noses es pot anar més lluny. Què faríem sense les noses, Carme? Lliscar sense temps d'aturar-no a valorar res?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que ens fan falta i ens són útils, oi? Encara que a vegades no ho sembli... segur que tens raó, però, amb menys també passaríem... ;)

      Elimina
  10. Sobretot si les tempestes són interiors, es necessita molta força de voluntat per refer els camins...En les exteriors, els camins es desbrossen més fàcilment...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És necessita una força diferent, però per aquí, després d'una ventada immensa de fa uns anys i una nevada immensa al cap d'un any o dos, ha costat molt i molt que els camins i els boscos estiguessin una mica recuperats. Tot costa, això costa diners i feina de molta gent i les interiors, necessiten voluntat. Cert.

      Elimina
  11. Cal netejar el camí per seguir avançant. Cap tempesta ens pot barrar el pas.

    ResponElimina
  12. M'hi he vist molt reflectida, en aquesta entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro, Helena, ja m'adono que tu sempre vas més lluny, vol dir que has fet tota la feina prèvia.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari