dimarts, 1 de setembre de 2015

Font de Llandrius - microconte 2



Per fi va entendre que el silenci era la seva millor arma i el seu millor escut. 
Deixava brollar la seva vida lliurement, en el no res. 
Com la font que deixa rajar la seva aigua, sense aturar-se.
De tant en tant s'acosta algú per sadollar la seva set.

20 comentaris:

  1. Ostres.... saps, avui porto tot el dia matxacant-me xq diumenge tinc la sensació que vaig xerrar massa, que hauria d'haver estat més en silenci, escoltant i coneixent la gent que m'envoltava. I que a mi, el que m'agrada és escoltar.
    N'és ben important, saber estar en silenci. Tota una virtut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'última cosa que voldria és afegir-me al teu "auto-matxaque" . Són només reflexions en forma de microconte. No te més.

      Pensa que hi ha d'haver moments per a tot. I que segur que sls altres també els agrada escoltar-te.
      A mi prou que m'agradaria...

      Elimina
  2. diuen que més val el que es calla que el que es diu....però jo sóc més de xerrar, però mai massa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els extrems són dolents, a vegades callar massa tampoc és bo...

      Elimina
  3. Les fonts naturals no tenen aixeta.
    A vegades les paraules brollen imparables, sorolloses.
    Quina delícia una font on només brolli silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veu de les fonts sempre és agradable. Les persones som més complicades... Penso, seguint la metàfora... Potser a vegades la font s'entristeix si ningú hi va a beure... però segueix al peu del canó.

      Elimina
  4. Respostes
    1. No t'ho prenguis tant al peu de la lletra, home!!!

      Elimina
  5. Una bonica comparació de la font amb l'ésser humà...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. És tan difícil mantenir el silenci interior sempre i a cada moment! És tan difícil lliurar-se a la vida!... Ara, és tan fàcil tenir set!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és difícil, les dues coses ho són... tens molta raó, en canvi la set ve sola, sense cridar-la.

      Elimina
  7. Les paraules, de vegades, s'acaben, però el silenci és una font que sempre brolla i a la qual sempre podem acudir a beure si estem assedegats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que assadollats de silenci estarem bé... encara que de moment trobem a faltar els mots.

      Elimina
  8. a vegades el silenci és el millor dels companys...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari