Per fi va entendre que el silenci era la seva millor arma i el seu millor escut.
Deixava brollar la seva vida lliurement, en el no res.
Com la font que deixa rajar la seva aigua, sense aturar-se.
De tant en tant s'acosta algú per sadollar la seva set.
Ostres.... saps, avui porto tot el dia matxacant-me xq diumenge tinc la sensació que vaig xerrar massa, que hauria d'haver estat més en silenci, escoltant i coneixent la gent que m'envoltava. I que a mi, el que m'agrada és escoltar.
ResponEliminaN'és ben important, saber estar en silenci. Tota una virtut.
L'última cosa que voldria és afegir-me al teu "auto-matxaque" . Són només reflexions en forma de microconte. No te més.
EliminaPensa que hi ha d'haver moments per a tot. I que segur que sls altres també els agrada escoltar-te.
A mi prou que m'agradaria...
diuen que més val el que es calla que el que es diu....però jo sóc més de xerrar, però mai massa
ResponEliminaTots els extrems són dolents, a vegades callar massa tampoc és bo...
EliminaLes fonts naturals no tenen aixeta.
ResponEliminaA vegades les paraules brollen imparables, sorolloses.
Quina delícia una font on només brolli silenci.
La veu de les fonts sempre és agradable. Les persones som més complicades... Penso, seguint la metàfora... Potser a vegades la font s'entristeix si ningú hi va a beure... però segueix al peu del canó.
EliminaJo no dic res.
ResponEliminaNo t'ho prenguis tant al peu de la lletra, home!!!
EliminaEl teu blog és aquesta font.
ResponEliminaAixò és un immens afalac...
EliminaUna bonica comparació de la font amb l'ésser humà...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M Roser!!!
EliminaUna abraçada.
micro conte macro pensaments!
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaÉs tan difícil mantenir el silenci interior sempre i a cada moment! És tan difícil lliurar-se a la vida!... Ara, és tan fàcil tenir set!
ResponEliminaI tant que és difícil, les dues coses ho són... tens molta raó, en canvi la set ve sola, sense cridar-la.
EliminaLes paraules, de vegades, s'acaben, però el silenci és una font que sempre brolla i a la qual sempre podem acudir a beure si estem assedegats.
ResponEliminaSegurament que assadollats de silenci estarem bé... encara que de moment trobem a faltar els mots.
Eliminaa vegades el silenci és el millor dels companys...
ResponEliminaA vegades, però només a vegades...
Elimina