dimarts, 8 de desembre del 2015

Forat a la roca



Ulls i boques de pedra udolen silencis.
Regalims de pluja eixuta  pinten els colors, 
esculpeixen les formes.

Com si fos innocent, l'aigua flueix, per la vall
com una sola unitat de transparències màgiques.

Jo i la pedra,  l'aigua i l'existència.





24 comentaris:

  1. Aquests relleus i forats deuen estar plens d'insectes, de petits mamifers, rèptils... petites vides que van a la seva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, però tot plegat era una mica massa amunt per anar-ho a veure...

      Elimina
  2. Sembla mentida com amb el pas del temps l'aigua, de mica en mica, pot anar transformant el paisatge...Seria guai, ficar-se en aquesta espècie de cova!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era ben bé una cova, només relleus i forats... era amunt, podia ser més gran del que em sembla a mi, la distància a vegades enganya.

      Elimina
  3. Molt filosòfic aquest poema, parlaria de l'essència, tu, i l'accident, l'existència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ben bé així, Helena! L'existència és ben bé una mena d'accident continuat... ;)

      Elimina
  4. L'aigua font de vida, que amb la seva tenacitat ho pot transformar tot, inclús una roca. Un exemple, o una reflexió.

    ResponElimina
  5. M'has fet pensar en l'enigma visual d'en MAC... el que s'ha de trobar un home enmig de pedres i arbres... i jo no veig res :-)

    Què originals aquestes pedres! Sembla que hagin estat pintades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... jo he aconseguit veure els tres que no eren, però l'autèntic no hi ha manera, per ami que el LLIBRE ens enreda. ;)

      Si que semblen pintades, sí!!!

      Elimina
  6. La roca mostra part del que amaga per dir-nos alguna cosa.
    Tu l'has escoltat i ens ho expliques. La vida té aquests relleus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquests forats, es veu l'interior de la roca. Amb colors diferents.

      Jo ho explico, a la meva manera, o potser en realitat m'explico...

      Elimina
  7. La vida deixa rastres a totes les superfícies; tant és que siguin dures com una roca com fràgils com la pell de l'ànima...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En una sola frase has resumit moltes coses: el pas del temps, la vida, l'existència... gràcies, bonica!

      Elimina
  8. Res és innocent… i a la vegada tot ho pot ser. Sovint busquem sentits, voluntats, decisions… on només hi ha atzars. L'aigua s'escola pedra avall seguint només les lleis de la fisica. Però ens agrada pensar que hi ha una raó…
    La raó som nosaltres, sovint donant pals de cec com si sabéssim cap on anem.
    Ho sento, Carme, si avui el teu escrit m'ha portat a camins poc alegres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'agrada molt com ho expliques. Em sembla que la llavor del camí poc alegre és en el meu post. Però quan dius: ”sovint busquem sentits, voluntats, decisions... On només hi ha atzar. I trobo que tens molta raó. Si parlem de persones i no de pedres, els sentits boluntats i decisions, gairebé mai són les que pensem egocentricament. Tothom té les seves pròpies raons.

      El teu comentari completa rl post. Gràcies.

      Elimina
  9. Inconfusibles roques de Montserrat on espero tornar a passar el cap d'any.
    Si no ho son son germanes.
    Amb unes poques paraules ens expliques el sentit de la vida...Poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, no ho són. Són dels Ports. Dels estrets d’Arnes.

      Però s'assemblen molt, el tipus de roca és el mayeix, és cert i ho vam comentar en ser-hi.

      Moltes gràcies, per les teves paraules, Francesc!

      Elimina
  10. Simbiosis total !!
    Encertades paraules per un lloc , que vol ser màgic!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari