Barcelona, des del balcó de la cúpula de l'observatori Fabra, una nit de juliol. |
Teníem tanta llum,
que els nostres ulls
no podien encabir-la.
Ens vam fer petits,
jugàvem, amb la claror
a la punta dels dits.
Estels minúsculs
a les ninetes dels ulls.
Tot va ser de joguina.
Hi han participat:
En McAbeu amb el conte L'àvia padrina
La Glòria amb el conte Barcelona és bona
En Joan Gasull amb el conte Què ha canviat?
Elfreelang amb el conte Cuques de llum
XeXu amb el conte Visita llampec
pons amb el seu Cas típic 2434: Noi li agrada noia, noi li agrada l'astronomia
Laura T Marcel amb el seu conte El camí de les estrelles
L'Assumpta amb el seu conte Barcelona
Sabia que no faltaries a la cita estival! Ens hi haurem de posar amb aquesta proposta tan il·luminada. Gràcies per fer-nos jugar a l'estiu!
ResponEliminaQue bé que te'n recordis!!! Gràcies a tu per ser-hi!
EliminaJo també hi comptava amb els teus RC. I tant que ens hi posarem!! :-)
ResponEliminaAquesta companyia que ens fem és impagable!!! Gràcies Mc!
EliminaAquesta companyia que ens fem és la causa principal, almenys en el meu cas, de continuar fent el blog cada dia. :-))
EliminaJa he fet la feina. M'ha quedat un relat força llarg, espero que t'agradi. El trobaràs aquí:
http://xarel-10.blogspot.com/2016/07/relats-conjunts-de-la-carme-juliol.html
Feliç sant, CARME!!!
En el meu cas, exactament igual...
EliminaLa pobra padrina "cantussejant" Serrat, i la van interpretar ben malament.
Em cau molt bé la padrina del teu relat.
Gràcies Mc! Des de l'ordinador, ja col·leccionaré els enllaços.
Barcelona de nit? alguna cosa em sortirà...segur.
ResponEliminaEstic segura que la nit de Barcelona t'inspirarà, Joan!
EliminaEstels a l'Eixample i Montjuïc projectant la Via Làctia.
ResponEliminaI que bonic que es veia, Xavier!
EliminaSi no es l’oficial no se jo... També s’ha de pagar el mateix que quan participes en l’oficial?
ResponEliminaS'ha de pagar exactament el mateix, pons... ;)
EliminaAu, va llença't i sigues una mica més alternatiu i no tan oficialista, coi!
Ah! però quedes avisat, que molt probablement siguin uns RC inconstitucionals...
EliminaDivendres 22 es publica el meu relat
Eliminahttps://pons007.wordpress.com/2016/07/22/2434/
Ja ha arribat l'estiu!
ResponEliminaHas començat potent, veurem que surt. ;)
Aferradetes, nina.
L'estiu ja és aquí i els relats de la Carme, també.
EliminaUs espero amb il·lusió.
Aferradetes, bonica!
Suposo que la visió de nit deu tenir un encant especial, només que has de mirar avall i no amunt, per veure la llum dels "estels"...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Mirant avall i també amunt, malgrat la ciutat, alguns estels dels de veritat es podien veure...
EliminaBon dia, guspa!
MOLTES FELICITATS, CARME!!! :-)))
ResponEliminaMoltes gràcies, Assumpta, encara que sigui un dia tard!
EliminaPer cert... que jo també hi comptava amb els teus "RELATS D'ESTIU" ;-)) i tinc ganes de participar-hi! :-))
ResponEliminaOh! Que bé! Quina sort! Estic contenta que hi participis.
EliminaPrimer de tot felicitar-te: Per molts Sants, Carme!!!
ResponEliminaI segon dir-te que procuraré participar als relats d'estiu, malgrat tinc que ja m'he tancat el blog per vacances...
Ja està fet. :-)
Eliminahttp://elquempassapelcap.blogspot.com.es/2016/07/barcelona-es-bona.html
Moltes gràcies, Glòria, per les felicitacions i pels relats d'estiu. I encara més per obrir el blog que feia vacances...
EliminaJa saps com m'agraden les històries d'amor... Encara que siguin difícils de mesurar...
que xula la fotografia!!!! uipiii els relats estiuencs!!!! eeep i moltes felicitats Carme que avui és el teu dia!!!!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Elfree!
Eliminaah i felicitats també pels teus mots del relat propi
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
Eliminafa por imaginar quantes vides il·lumina cada llum..i les vides que hi han a les fosques !!
ResponEliminaLa multitud de vides a la ciutat, a vegades espanta ua mica.... Sí!
Elimina
ResponEliminaCom milers d'estels dibuixant una galàxia urbana, bell és el contrast entre el neó i la nit.
Abraçades, des de El Far.
La bellesa devla ciutat de nit, a vegades també commou...
EliminaAbraçades, Jordi.
Una ciutat vista de dalt i de lluny és una imatge del sublim. I més de nit, que sembla un cel estrellat.
ResponEliminaSí, i tant! milions de petites estrelles ran de terra que són la vida i l'escalfor de les persones que hi viuen,
EliminaJO ja he fet la meva.....;)
ResponEliminaAra vaig cap allà...
EliminaPreciós Carme!
ResponEliminaGràcies, roselles!!!
EliminaHola!!
ResponEliminaJa he fet el meu relat ;-)
http://blogdeassumpta.blogspot.com.es/2016/08/relats-estiuencs-de-la-carme-relats.html