Un bon matí de diumenge, sense estar preparada per una escena semblant. Em vaig llevar i el vaig veure: el dibuix llençat, a punt de cremar. No no era meu, era seu.
Volia reinventar-se, començar de zero, cremar totes les referències anteriors...
Us demano de participar d'una de les dues maneres.
1.- Proposeu un títol per la imatge
2.- Proposeu un microcontre
Han participat des del seu blog:
En XeXu amb el seu relat: Gentelman
La bruixeta amb el seu relat: Atrapada
Sa lluna amb el seu relat: Lladre refinat
En Garbí amb el seu relat: Cremada
L'Assumpta amb el seu relat: Mala sort, Camargo
La cantireta amb el seu poema: gu(ant)
El McAbeu amb el seu relat: Significant vs. Significat
La Montse-Arare amb el seu: Microconte (o no)
L'Elfreelang amb el seu: Home dibuixat
Els que ho heu deixat als comentaris, els trobareu als posts següents...
Us demano de participar d'una de les dues maneres.
1.- Proposeu un títol per la imatge
2.- Proposeu un microcontre
Han participat des del seu blog:
En XeXu amb el seu relat: Gentelman
La bruixeta amb el seu relat: Atrapada
Sa lluna amb el seu relat: Lladre refinat
En Garbí amb el seu relat: Cremada
L'Assumpta amb el seu relat: Mala sort, Camargo
La cantireta amb el seu poema: gu(ant)
El McAbeu amb el seu relat: Significant vs. Significat
La Montse-Arare amb el seu: Microconte (o no)
L'Elfreelang amb el seu: Home dibuixat
Els que ho heu deixat als comentaris, els trobareu als posts següents...
Escriure, escriure! I de retruc també inventarem un títol, no?
ResponEliminaDoncs, sí, fantàstic!!! Les dues coses... ara vaig cap al Bona nit, que ja l'he vist a punt!!!
EliminaIntentaren el microconte, a veure que en surt :)
ResponEliminaPerfecte bruixeta, passarem a llegir-lo. Gràcies!
EliminaJo opte per la fàcil.
ResponEliminaLa torrada
En acabar el dibuix, molt satisfeta de com li havia quedat, l'havia deixat damunt el seu escriptori, per donar-li una sorpresa.
—Marieta, vols portar-me la capsa de mistos? He d'anar encenent la llenya per torrar la carn, que si no, es farà tard! I aquestos estan a punt d'arribar.
—Sí, Pep! Ara te'ls porte. Escolta! Que no has vist res al despatx?
—Si he vist? Què havia de veure
he, he, he... homes!!!
EliminaÉs engrescador, a veure si aquest vespre m'ho poso...
ResponEliminaPassarem a llegir-lo també!!!
EliminaA partir de la lectura d'en Xexu i la imatge m'ha sortit això:
ResponEliminaAmor en flames
L'havia desitjat tota la vida en secret i, per fi, aquella nit inesperada el va tenir entre els seus braços. Va ser una nit plena de besos, abraçades, paraules de foc a cau d'orella, gemecs, crits de plaer i desig. L'endemà, quan es va despertar, només va trobar els seus guants de pell i el barret amb el llaç damunt la tauleta de la cambra. Ni rastre d'ell. No volia que aquella imatge buida fos l'últim record de l'home que havia estimat i va calar foc a la cambra.
Impactant, Sílvia!!! Gràcies!!!
Elimina
ResponEliminaEl títol de la imatge:
"Les mans toves surten del cap."
(Idea per a un retrat surrealista)
El microconte:
Fa molta fred, és final de mes, el repartidor de publicitat tenia pressa per tornar a casa i ens ha omplert la bústia amb un munt de fulletons de propaganda d'en "Massallera de Vic, barrets i complements".
Ara ja tenim paper ... per encendre la llar de foc uns quants dies.
Bona tarda Carme :)
De quan la publicitat serveix per alguna cosa... bon relat, gràcies!
EliminaM'agraden aquests posts!!! :-DDD
ResponElimina:DDD M'agrada que t'agradi!!!
EliminaTítol: "Despullant-se de dandi".
ResponEliminaGràcies! Un títol ben adequat.
EliminaAlguna cosa farem..... :-)
ResponEliminaEt vindrem a llegir si el poses al teu blog.
EliminaTítol:- Complements a la brasa.
ResponEliminaMicroconte:
La llar de foc havia quedat somorta i calia revifar-la. La Berta no s'ho va pensar dues vegades, i va decidir que un dibuix amb un barret i uns guants, farien més caliu que el paper blanc. Al vespre, l' Antoni, anava desesperat buscant la foto que havia de presentar al concurs. Mentre, la Berta atiava el foc i s'escalfava les mans...
Bona nit, Carme.
Simètric al del Pere... ara per ser justa, hauria de dir: dones!!!
EliminaBona nit, M Roser.
HI HAVIA UNA VEGADA...
ResponEliminaUn artista amoïnat per què feia dies que no tenia cap idea, rondava neguitós per tota la casa, de sobte davant d'aquella taula, tot mirant la xemeneia, visualitza el poema:
Som quelcom
en tant que existim,
demà serem pols
Les idees vénen als llocs més impensats... gràcies, Montse!
EliminaEt deixo el meu al BLOG
ResponEliminaAferradetes de bona nit!! :)
Gràcies, preciosa!!!
EliminaUi, ara m'hi poso, a veure si surt alguna idea!
ResponEliminaL'espero, Glòria!!!
EliminaPots comptar amb mi. Si m'arriba la inspiració, dissabte publico alguna cosa al meu blog. (i si no m'arriba també)
ResponEliminaPassaré dissabte pel teu xarel-10. La inspiració a tu no et falta mai...
EliminaEL MILLOR DIBUIX DE LA MEUA VIDA.
ResponEliminaEstic content, cansat però content pel resultat, he posat tota la meua energia en ell, durant anys no he fet altra cosa més que dibuixar-lo, però ha valgut la pena...
Sí, han segut anys durs, ho he invertit tot i m'he quedat sense res per veure'l per fi acabat... Vaig deixar el treball, vaig aviar de casa a la dona i els fills per a què no em molestaren... I en el tram final vaig haver de vendre tot el que tenia per a no morir-me de gana i cremar a poc a poc la casa per a no morir-me de fred...
Però sí, no hi ha dubte, ha valgut la pena...
Esta és la meua aportació, Carme. No sé si t'agradarà, ho he fet ara mateix, en uns minuts, però és que no volia estar-me tota la vida per a escriure'l... ;)
Ximo, em sembla fantàstica la teva aportació, des del punt d e vista d'un dibuixant... ;) espero que mai no arribis fins a aquest punt per cap dibuix... he, he he...
EliminaEl poso a continuació dels altres...
Aquí tens el meu:
ResponEliminaA la foguera!
Aquell era l'últim. I així, l'única prova cal·ligràfica inqüestionable que el podia vincular a la seva autèntica identitat va quedar reduïda a cendres.
Canvi d'identitat!!! Un relat ben original, el poso també a continuació dels altres, Gerònima
ResponEliminaVolia destruir aquell dibuix, l'únic record d'aquell pare inexistent, que no era tot un senyor, com la mare li deia, ni havia marxat a Austràlia per mirar de prosperar, ni havia mort heroicament per salvar els seus companys.
ResponEliminaMorta la mare ho havia descobert: va marxar cames ajudeu-me en saber que aviat seria pare. No era tot un senyor. Ni tan sols tot un home. I tampoc dibuixava gaire bé.
Glòria, t'ho poso en un post, a continuació dels altres... Gràcies...
ResponEliminaAquest dibuix és una passada, jo crec que al menys se li ha de reconèixer que això sí que ho feia bé... he, he, he, bé, faig broma, Glòria, el dibuix està molt bé, és c ert, però el teu final està perfecte per tancar el conte.
Hola Carme,
ResponEliminaArribo després d'una setmana out blogaire per raons diverses de feina i reunions. Ara mateix (que no vol dir que no pugui inspirar-me en el futur) em veig incapaç de fer un microconte però havia pensat un títol, tal i com proposes: Què no pot ser cendra?
Qui sap si a partir d'aquí poden sortir bons escrits!!! Segur que moltíssims!!! aviam si en puc llegir uns quants
petons!!
No t'amoïnis ni gens ni mica... el teu títol dóna per a reflexionar-hi molt i treure'n com tu dius molts escrits!!!
EliminaGràcies!!!
ui Carme vaig tard.....a veure si em surt quan ho tingui t'ho poso aquí o ho publico al meu blog? , bé ho publico al blog i ara torno i et poso l'enllaç
ResponEliminaacabat de fer
ResponEliminahttp://sidubtosoc.blogspot.com/2014/02/lhome-dibuixat-cisant-una-canco-post.html