Xarel-10.
Només li he manllevat la imatge per jugar amb ell, avui.
Sempre que posa refranys per endevinar, a mi em fa gràcia, a més a més de buscar-lo, evidentment, inventar-me'n algun.
Aneu allà, al blog d'en McAbeu, al Xarel-10, per trobar la parèmia de veritat.
Aquí, als comentaris, per inventar-ne tants com vulgueu.
Que consti que només és per jugar i no pas per donar-li més feina al Víctor!
Qui arbres al foc tira,
el seu jardí capgira.
Si tu cremes un avet
el bosc aviat serà net.
Si el foc cremava lent,
tira-hi un arbre, valent!!
Per fer una bona foguera
l'home hi llença una figuera
................................................Assumpta
Per arribar viu a sant Joan
fes una foguera gran.
A la vora d'un gran foc
no hi facis mai cap joc.
Afegint llenya petita el foc creix de mica en mica.
Afegint-hi un arbre gran, el foc creix com un gegant.
...........................................................................................Carme
"Qui el foc massa atia
ben aviat se li acaba el dia."
........................................................Jordi Dorca
Si un bon foc vols fer,
crema llenya de cirerer.
Si un bon foc vols fer cremar,
no l'has mai de deixar apagar.
...................................................McAbeu
Només amb branquillons
no encendràs pas els fogons.
................................................Fanal Blau
Foc de borumballes, foc de rialles.
A prop dels foc, no hi facis cap joc.
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.
Val més foc i fum que fred tot sol.
Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.
.......................................................................Montse
No llances més llenya
que no podrem fer la pallenya.
Foguera sense bullit,
algú es pixarà al llit.
..................................................Jpmerch
Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
El foc, a l’hivern, és mig aliment.
De cendres ardents,
renaixent sentiments.
Fogueres llunyanes,
esborren les llàgrimes.
.............................................................Papallona blava
Si vols acabar cremada,
atia la flamarada!
...........................llum
Contes a la vora del foc
per sempre més un record.
Dona freda, llenya verda
molt de fum i poca flama.
Cremant sarments i fent brasa
parents i amics ... cap a casa.
...............................................Pere
A primers de novembre,
el foc ja pots encendre
...............................................Marta
A la vora del caliu
que el fred del hivern és viu.
Si el son la fredor et turmenta,
al llit bossa d'aigua calenta
...................................................Glòria
A la vora del camí
sempre hi trobes romaní.
Si bufa la tramuntana,
no et treguis l'americana.
Quan arribi el vespre,
treu el gat a la finestra.
Si trepitges un cargol,
és perquè plou i fa sol.
Si la lluna és riallera,
ves a dormir a la pallera.
Abans de ficar-te al llit,
fes petons de bona nit!
..........................M Roser
"Pluges de novembre,
omplen els barrals i curen tots els mals."
............................Joana
Per arribar tard
no tens res per a cremar
si vols fer llenya i foc
has d'arribar d'hora al bloc
.....................................Elfreelang
Ostres! Doncs sí: em pensava que m'havia ben equivocat.
ResponEliminaPerò ara ja estic disposat a anar escoltant refranys.
Som-hi, doncs:
ResponElimina"Qui el foc massa atia
ben aviat se li acaba el dia."
No saps com m'agrada trobar els meus Refranyers Jeroglífics al teu blog. :-))
ResponEliminaÉs molt divertit això d'inventar refranys i jo també hi vull jugar!
Si un bon foc vols fer,
crema llenya de cirerer.
Si un bon foc vols fer cremar,
no l'has mai de deixar apagar.
Només amb branquillons
ResponEliminano encendràs pas els fogons.
si vols mantenir calent el niu
ResponEliminatingues sempre un bon caliu
Mira que en aquests jocs de jeroglífics no solc participar perquè no em surten mai, i ara no només s'han d'encertar, sinó inventar-ne de nous? Quina feinada que em poseu! Si tinc molt poca imaginació, jo!
ResponEliminaOooooh!! si ja esteu jugant!! No ho havia vist (bé, es que no estic tota l'estona davant l'ordinador hehehe)
ResponEliminaM'agrada aquest joc!!
Va XEXU, home!! fes-ne algun ;-))
Uaaaaaaau... aquest de la CARME és BONÍSSIM:
ResponElimina"Afegint llenya petita el foc creix de mica en mica.
Afegint-hi un arbre gran, el foc creix com un gegant.
Aviseu a en PÀMIES, que aquest triomfarà!! :-DD
Un altre!!
ResponEliminaSi el foc cremava lent,
tira-hi un arbre, valent!!
Per fer una bona foguera
ResponEliminal'home hi llença una figuera
:-))
foc de borumballes, foc de rialles.
ResponEliminaA prop dels foc, no hi facis cap joc.
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.
Val més foc i fum que fred tot sol.
Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.
Aquests són inventats, Montse?
ResponEliminaO són de veritat?
En qualsevol cas t'han quedat tan autèntics!
Carme, un de veritat:
ResponEliminaNo llances més llenya
que no podrem fer la pallenya.
Carme, jo també m’apunto al refranyer. Aquests dos els vaig sentir de petita varies vegades, en mig de molts altres:
ResponEliminaQui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
El foc, a l’hivern, és mig aliment.
Una abraçada refranyera.
Jordi, el teu refrany és molt filosòfic... té un fons interessant... ens hem de mesurar una mica, oi? :) Gràcies!
ResponEliminaMc, els teus són refranys pedagògics, per ensenyar a fer foc al qui no en sap, com una benaurança!
fanalet, molt bo... s'hi ha de posar una mica d'esforç perquè les coses surtin, oi? Educatiu, el teu!
Garbí, el teu doncs al més pur estil garbí, sempre amb un punt trapella. :)
XeXu, que no home, que no és cap obligació... però... de debò no te'n surt cap? ;) Petonasso!
Assumpta, els teus s'assemblen una mica però per a mi tenen sentits ben diferents. Filosòfics també... El primer, (bé volia dir el tercer) és com de donar empenta i dir que s'ha de posar tot l'esforç per aconseguir fer funcionar una cosa. I en canvi l'altre és com per dir que tampoc no cal passar-se i que el fi no justifica tots els mitjans... que no cal cremar una figuera, potser hi ha altres coses menys útil per cremar.
Montse, Jp, Papallona, del que es tractava era d'inventar-ne de nous, però bé us els poso igual... eh?
Gràcies pel regalet de paraula nova, Jp! "pallenya", ens l'expliques?
Jo he trobat això:
Pallenya: garbell, porgador de fil de ferro (diu que ho diuen a Vilaseca)
Com pot ser que no tingués controlat aquest magnífic bloc teu? Estava segura que et tenia... haure de subsanar l'error
ResponEliminaBenvinguda als Moments, carina... si sabessis quants cops m'ha passat això, pensar que ja tenia un bloc enllaçat després adonar-me que no! Ara passaré per casa teva! Ens llegim!
ResponEliminaCarme. realment creus que el meu no és inventat?;-)
ResponEliminaJp, home, a aquests alçades ja hauries de saber que jo m'ho crec tot. Si tu em dius que es de veritat, jo crec que és de veritat. Clar que si l'has inventat tu, també existeix de veritat, no? Sí, sí, d'acord... tens raó! És de veritat i l'has inventat tu!
ResponEliminaPerò què vols que hi faci? M'ho crec tot al peu de la lletra!
Ai! Jp,,Jp, Jp! però ens expliques la pallenya o no?
ResponEliminaJo, tot i ser de Vila-seca, tampoc havia sentit mai això de "pallenya" o "pellenya" però el DCVB també ho defineix com un porgador específic dels terrissers i diu que és una paraula usada al Camp de Tarragona. No sé si en JPMERCH en té una altra accepció d'aquest mot que s'adigui més amb el sentit del refrany però, ni que no fos així, m'ha agradat descobrir aquesta nova paraula (nova per mi, és clar) :-))
ResponEliminaÉs, com diuen els que entenen, una "licència poètica", si no, no rima. De paella a pallella i d'ací a pallenya. Tot és qüestió de voluntat. Si vols pots.
ResponEliminaNo sabia que aquesta paraula ja estiguera ocupada. Quina llàstima.
Si vols acabar cremada,
ResponEliminaatia la flamarada!
(queda una mica masclista, però...)
Ostres! I nosaltres fent tot un estudi filològic. (Hauries d'haver posat cometes. home) :-DDD
ResponElimina:D he, he, he, he, he..... :D
ResponEliminaJp, ets únic! Estic rient i no puc parar!
I a més et topes de front amb en Mc que és de Vila-seca!
Bé no escric més que em torno a mirar el teu refrany i la pallenya i no puc parar de riure!
Volia dir "llicència" no és que m'haja inventat una altra paraula.
ResponEliminaQuan fem una paella amb llenya sempre hi ha algú que no para de ficar llenya al foc i no es pot començar si no tens el foc controlat. Doncs, la imatge d'en MAC m'ha recordat aquesta situació.
llum, masclista potser sí, però ... que són coses que passen també! :)
ResponEliminaTe'l pujo amunt!
MAC, és que jo sóc de ciències. La propera vegada cometes.
ResponEliminaDe totes maneres, JP, s'ha de reconèixer que la teva accepció de la parauleta en qüestió s'adiu perfectament amb el sentit del refrany. :-DD
ResponEliminaUn cop ho hem aclarit tot i he parat de riure... Jp, classificaré el teu a l'apartat "pedagògics" és tan pedagògic com els del Mc, ell ensenya a fer foc i tu a fer paelles... fantàstic!
ResponEliminaSi n'aprenc de coses!
Sí, Mc, diem que finalment hem aconseguit entendre el refrany de Jp, en lloc de dedicar-nos a buscar pels diccionaris...
ResponEliminaQuina bona estona, he passat amb els refranys i amb vosaltres!
Un de nou, més facilet:
ResponEliminaFoguera sense bullit,
algú es pixarà al llit.
La idea ha estat excel·lent. I podria tenir moltes aplicacions. Per a en Víctor, i per gaudir-ne tots plegats.
ResponEliminaJp, Uau! la paraula llit no cal que la busqui al diccionari, ja sé què vol dir! ;)
ResponEliminaJordi, si se t'acudeixen aplicacions divertides, vinga, endavant! :)
Contes a la vora del foc
ResponEliminaper sempre més un record.
Dona freda, llenya verda
molt de fum i poca flama.
Cremant sarments i fent brasa
parents i amics ... cap a casa.
Bona tarda Carme:)
Carme, aquí t’envio dos refranys acabats d’inventar, doncs abans m’he despistat:
ResponEliminaDe cendres ardents, renaixent sentiments.
Fogueres llunyanes, esborren les llàgrimes.
Sou uns craks!
ResponEliminaPere, ja els tinc endreçats al seu lloc, gràcies!
ResponEliminaPapallona, gràcies, els guardo tots!
Pilar, moltes gràcies!
A primers de novembre, el foc ja pots encendre
ResponEliminaNo se si he fet tard, però ho provo.
ResponEliminaA la vora del caliu
que el fred del hivern és viu.
Si el son la fredor et turmenta,
al llit bossa d'aigua calenta
Marta, ja el tenim a dalt!
ResponEliminaGlòria, mai no és tard per participar!
A la vora del camí
ResponEliminasempre hi trobes romaní.
Si bufa la tramuntana,
no et treguis l'americana.
Quan arribi el vespre,
treu el gat a la finestra.
Si trepitges un cargol,
és perquè plou i fa sol.
Si la lluna és riallera,
ves a dormir a la pallera.
Abans de ficar-te al llit,
fes petons de bona nit!
M. Roser
Carme,
ResponEliminaAixò són neorefranys (neoparèmies), creatius i activadors, ideals per a les persones de més edat, per temes.
Podries muntar-ne una activitat com aquesta d'ahir per a L'any de la paraula viva. En forma de concurs, per exemple. I inscriure-la com a activitat (tal com jo vaig fer amb les vocals tardorenques de Castellar). El logotip el pots trobar a la mateixa pàgina de l'IEC. O al blog d'en Víctor. O al meu.
Insisteixo: la idea de produir neorefranys és excel·lent, perquè demostra, en gran mesura, la vitalitat de la llengua i dels qui la parlen. Enhorabona.
M Roser... quin rengle de neorefranys! (ara ja sé que es diuen així, gràcies Jordi)
ResponEliminaTots cap amunt!
Jordi, doncs m'ho miraré amb ganes, que ja saps que jugar m'agrada molt i amb les paraules encara més. Gràcies. Enhorabona a tu que tens idees maques... :)
Una altra idea subversiva: una diada blogaire en què diferents blogs proposin, amb dibuixos adients, la creació de neorefranys en temes diferents per a cada blog.
ResponEliminaI ja no dic res més, que em faig molt pesat.
La meva aportació a l'any de la paraula viva, ja me la miraré i si m'hi veig amb cor, també ho faré... que de moment no sé massa ni com ni què.
ResponEliminaPerò aquesta ja la tens assegurada. "Diada blocaire de neoparèmies" (Idea original de Jordi Dorca amb la col·laboració desorganitzada de la Carme Rosanas) ;)
Gràcies, una abraçada, Jordi!
No sé si ja surt, ni ha tants!
ResponEliminaPer si de cas:
"Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals."
No, si us plau. La idea ha estat teva, jo només miro d'escampar-ho.
ResponEliminaJoana, segur que no hi és que són tots inventats! ;) El teu no?
ResponEliminaJordi, ho escamparem, en plural... :)
Per arribar tard
ResponEliminano tens res per a cremar
si vols fer llenya i foc
has d'arribar d'hora al bloc
upssssss, idò ja pots esborrar-lo, jo no en sé pas d'inventar.
ResponEliminaAquest el diem a les illes.
Si que ha donat de si aquest petit joc, Carme!
ResponEliminaEt felicito i felicito els teus lectors perquè teniu una creativitat i imaginació inacabables.
D'això, que en Jordi Dorca en diu neoparèmies oneorefranys, jo sempre n'he dit refranys estrafets.
I històricament s¡'ha fet tot sovint. Albert Llanas, Caterina Albert... molts autors han fet els seus refranys.
Però aquests, a més, ho semblen de debò!
Això que et comenta el Jordi Dorca de participar en l'any de la paraula viva de l'Institut d'Estudis Catalans és una opció boníssima, Carme. Ja et farem un cop de mà si et cal.
Me'ls emporto capa les meves llistes de refranys estrafets!
Iper cert... algú ha endevinat ja el refrany de debò, a cal McAbeu?
Arribis a l'hora que arribis, Elfree, sempre pots portar un refrany nou acabat de sortir del forn!
ResponEliminaJoana... res d'esborrar-lo, a mi m'agrada!
Víctor, refranys estrafets, me l'apunto aquesta! Tinc uns lectors tan enjogassats com jo i molt més creatius, ja ho veus! Un privilegi tenir-vos a tots per aquí.
Ja em miraré això de L'any de la paraula viva, contesto abans de clicar l'enllaç... ara hi vaig!
Gràcies per l'oferiment d'ajuda, inestimable, les teves ajudes ja les conec molt: tu t'acabes emportant tota la feina, no sóc ni seré prou ràpida per atrapar-te! :)
Si els llençpls no vols mullar,
ResponEliminaamb el foc millor no jugar.