divendres, 11 de novembre de 2011

Inventant refranys del segle XXI - 11/11/11

No us penseu  que us  heu  equivocat  i  que  sou  al 
Xarel-10.


Només  li he  manllevat  la imatge  per  jugar  amb  ell,  avui.


Sempre que posa  refranys  per  endevinar,  a  mi  em fa  gràcia,   a més  a més  de  buscar-lo, evidentment,   inventar-me'n algun.


Aneu allà,   al  blog  d'en McAbeu, al Xarel-10, per  trobar  la  parèmia de  veritat.


Aquí,   als  comentaris,  per  inventar-ne  tants com vulgueu.


Que  consti  que només  és  per  jugar  i  no pas  per  donar-li  més  feina  al  Víctor!

Qui arbres al foc tira, 
el seu jardí capgira.


Si tu cremes un avet 
el bosc aviat serà net.


Si el foc cremava lent, 
tira-hi un arbre, valent!! 


Per fer una bona foguera 
l'home hi llença una figuera 
................................................Assumpta

Per arribar viu a sant Joan 
fes una foguera gran. 


A la vora d'un gran foc 
no hi facis mai cap joc. 


Afegint llenya petita el foc creix de mica en mica.
Afegint-hi un arbre  gran, el foc creix  com un gegant.
...........................................................................................Carme


"Qui el foc massa atia
ben aviat se li acaba el dia."
........................................................Jordi Dorca

Si un bon foc vols fer, 
crema llenya de cirerer. 


 Si un bon foc vols fer cremar, 
no l'has mai de deixar apagar.
...................................................McAbeu

 Només amb branquillons 
no encendràs pas els fogons.
................................................Fanal Blau

Foc de borumballes, foc de rialles. 
A prop dels foc, no hi facis cap joc.
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots. 
Val més foc i fum que fred tot sol. 
Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.
 .......................................................................Montse

 No llances més llenya 
que no podrem fer la pallenya.

Foguera sense bullit, 
algú es pixarà al llit.  
..................................................Jpmerch

Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya. 
 El foc, a l’hivern, és mig aliment.


De cendres ardents, 
renaixent sentiments. 


 Fogueres llunyanes, 
esborren les llàgrimes.  
.............................................................Papallona blava


Si vols acabar cremada, 
atia la flamarada!
 ...........................llum

Contes a la vora del foc
per sempre més un record. 


Dona freda, llenya verda 
molt de fum i poca flama. 


Cremant sarments i fent brasa 
parents i amics ... cap a casa.
...............................................Pere

A primers de novembre, 
el foc ja pots encendre
...............................................Marta

 A la vora del caliu 
que el fred del hivern és viu. 


Si el son la fredor et turmenta, 
al llit bossa d'aigua calenta 
 ...................................................Glòria

A la vora del camí 
sempre hi trobes romaní. 


 Si bufa la tramuntana, 
no et treguis l'americana. 


 Quan arribi el vespre, 
treu el gat a la finestra. 


 Si trepitges un cargol, 
és perquè plou i fa sol. 


 Si la lluna és riallera, 
ves a dormir a la pallera. 


 Abans de ficar-te al llit, 
fes petons de bona nit! 
..........................M Roser

 "Pluges de novembre, 
 omplen els barrals i curen tots els mals." 
............................Joana

 Per arribar tard 
no tens res per a cremar 
si vols fer llenya i foc 
has d'arribar d'hora al bloc 
.....................................Elfreelang

54 comentaris:

  1. Ostres! Doncs sí: em pensava que m'havia ben equivocat.
    Però ara ja estic disposat a anar escoltant refranys.

    ResponElimina
  2. Som-hi, doncs:
    "Qui el foc massa atia
    ben aviat se li acaba el dia."

    ResponElimina
  3. No saps com m'agrada trobar els meus Refranyers Jeroglífics al teu blog. :-))
    És molt divertit això d'inventar refranys i jo també hi vull jugar!

    Si un bon foc vols fer,
    crema llenya de cirerer.

    Si un bon foc vols fer cremar,
    no l'has mai de deixar apagar.

    ResponElimina
  4. Només amb branquillons
    no encendràs pas els fogons.

    ResponElimina
  5. si vols mantenir calent el niu
    tingues sempre un bon caliu

    ResponElimina
  6. Mira que en aquests jocs de jeroglífics no solc participar perquè no em surten mai, i ara no només s'han d'encertar, sinó inventar-ne de nous? Quina feinada que em poseu! Si tinc molt poca imaginació, jo!

    ResponElimina
  7. Oooooh!! si ja esteu jugant!! No ho havia vist (bé, es que no estic tota l'estona davant l'ordinador hehehe)

    M'agrada aquest joc!!

    Va XEXU, home!! fes-ne algun ;-))

    ResponElimina
  8. Uaaaaaaau... aquest de la CARME és BONÍSSIM:

    "Afegint llenya petita el foc creix de mica en mica.
    Afegint-hi un arbre gran, el foc creix com un gegant.


    Aviseu a en PÀMIES, que aquest triomfarà!! :-DD

    ResponElimina
  9. Un altre!!

    Si el foc cremava lent,
    tira-hi un arbre, valent!!

    ResponElimina
  10. Per fer una bona foguera
    l'home hi llença una figuera

    :-))

    ResponElimina
  11. foc de borumballes, foc de rialles.

    A prop dels foc, no hi facis cap joc.

    D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.

    Val més foc i fum que fred tot sol.

    Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.

    ResponElimina
  12. Aquests són inventats, Montse?

    O són de veritat?

    En qualsevol cas t'han quedat tan autèntics!

    ResponElimina
  13. Carme, un de veritat:

    No llances més llenya
    que no podrem fer la pallenya.

    ResponElimina
  14. Carme, jo també m’apunto al refranyer. Aquests dos els vaig sentir de petita varies vegades, en mig de molts altres:

    Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.

    El foc, a l’hivern, és mig aliment.

    Una abraçada refranyera.

    ResponElimina
  15. Jordi, el teu refrany és molt filosòfic... té un fons interessant... ens hem de mesurar una mica, oi? :) Gràcies!

    Mc, els teus són refranys pedagògics, per ensenyar a fer foc al qui no en sap, com una benaurança!

    fanalet, molt bo... s'hi ha de posar una mica d'esforç perquè les coses surtin, oi? Educatiu, el teu!

    Garbí, el teu doncs al més pur estil garbí, sempre amb un punt trapella. :)

    XeXu, que no home, que no és cap obligació... però... de debò no te'n surt cap? ;) Petonasso!

    Assumpta, els teus s'assemblen una mica però per a mi tenen sentits ben diferents. Filosòfics també... El primer, (bé volia dir el tercer) és com de donar empenta i dir que s'ha de posar tot l'esforç per aconseguir fer funcionar una cosa. I en canvi l'altre és com per dir que tampoc no cal passar-se i que el fi no justifica tots els mitjans... que no cal cremar una figuera, potser hi ha altres coses menys útil per cremar.

    Montse, Jp, Papallona, del que es tractava era d'inventar-ne de nous, però bé us els poso igual... eh?

    Gràcies pel regalet de paraula nova, Jp! "pallenya", ens l'expliques?

    Jo he trobat això:

    Pallenya: garbell, porgador de fil de ferro (diu que ho diuen a Vilaseca)

    ResponElimina
  16. Com pot ser que no tingués controlat aquest magnífic bloc teu? Estava segura que et tenia... haure de subsanar l'error

    ResponElimina
  17. Benvinguda als Moments, carina... si sabessis quants cops m'ha passat això, pensar que ja tenia un bloc enllaçat després adonar-me que no! Ara passaré per casa teva! Ens llegim!

    ResponElimina
  18. Carme. realment creus que el meu no és inventat?;-)

    ResponElimina
  19. Jp, home, a aquests alçades ja hauries de saber que jo m'ho crec tot. Si tu em dius que es de veritat, jo crec que és de veritat. Clar que si l'has inventat tu, també existeix de veritat, no? Sí, sí, d'acord... tens raó! És de veritat i l'has inventat tu!

    Però què vols que hi faci? M'ho crec tot al peu de la lletra!

    ResponElimina
  20. Ai! Jp,,Jp, Jp! però ens expliques la pallenya o no?

    ResponElimina
  21. Jo, tot i ser de Vila-seca, tampoc havia sentit mai això de "pallenya" o "pellenya" però el DCVB també ho defineix com un porgador específic dels terrissers i diu que és una paraula usada al Camp de Tarragona. No sé si en JPMERCH en té una altra accepció d'aquest mot que s'adigui més amb el sentit del refrany però, ni que no fos així, m'ha agradat descobrir aquesta nova paraula (nova per mi, és clar) :-))

    ResponElimina
  22. És, com diuen els que entenen, una "licència poètica", si no, no rima. De paella a pallella i d'ací a pallenya. Tot és qüestió de voluntat. Si vols pots.

    No sabia que aquesta paraula ja estiguera ocupada. Quina llàstima.

    ResponElimina
  23. Si vols acabar cremada,
    atia la flamarada!

    (queda una mica masclista, però...)

    ResponElimina
  24. Ostres! I nosaltres fent tot un estudi filològic. (Hauries d'haver posat cometes. home) :-DDD

    ResponElimina
  25. :D he, he, he, he, he..... :D

    Jp, ets únic! Estic rient i no puc parar!

    I a més et topes de front amb en Mc que és de Vila-seca!

    Bé no escric més que em torno a mirar el teu refrany i la pallenya i no puc parar de riure!

    ResponElimina
  26. Volia dir "llicència" no és que m'haja inventat una altra paraula.

    Quan fem una paella amb llenya sempre hi ha algú que no para de ficar llenya al foc i no es pot començar si no tens el foc controlat. Doncs, la imatge d'en MAC m'ha recordat aquesta situació.

    ResponElimina
  27. llum, masclista potser sí, però ... que són coses que passen també! :)

    Te'l pujo amunt!

    ResponElimina
  28. MAC, és que jo sóc de ciències. La propera vegada cometes.

    ResponElimina
  29. De totes maneres, JP, s'ha de reconèixer que la teva accepció de la parauleta en qüestió s'adiu perfectament amb el sentit del refrany. :-DD

    ResponElimina
  30. Un cop ho hem aclarit tot i he parat de riure... Jp, classificaré el teu a l'apartat "pedagògics" és tan pedagògic com els del Mc, ell ensenya a fer foc i tu a fer paelles... fantàstic!
    Si n'aprenc de coses!

    ResponElimina
  31. Sí, Mc, diem que finalment hem aconseguit entendre el refrany de Jp, en lloc de dedicar-nos a buscar pels diccionaris...

    Quina bona estona, he passat amb els refranys i amb vosaltres!

    ResponElimina
  32. Un de nou, més facilet:

    Foguera sense bullit,
    algú es pixarà al llit.

    ResponElimina
  33. La idea ha estat excel·lent. I podria tenir moltes aplicacions. Per a en Víctor, i per gaudir-ne tots plegats.

    ResponElimina
  34. Jp, Uau! la paraula llit no cal que la busqui al diccionari, ja sé què vol dir! ;)

    Jordi, si se t'acudeixen aplicacions divertides, vinga, endavant! :)

    ResponElimina
  35. Contes a la vora del foc
    per sempre més un record.

    Dona freda, llenya verda
    molt de fum i poca flama.

    Cremant sarments i fent brasa
    parents i amics ... cap a casa.

    Bona tarda Carme:)

    ResponElimina
  36. Carme, aquí t’envio dos refranys acabats d’inventar, doncs abans m’he despistat:

    De cendres ardents, renaixent sentiments.

    Fogueres llunyanes, esborren les llàgrimes.

    ResponElimina
  37. Pere, ja els tinc endreçats al seu lloc, gràcies!

    Papallona, gràcies, els guardo tots!

    Pilar, moltes gràcies!

    ResponElimina
  38. A primers de novembre, el foc ja pots encendre

    ResponElimina
  39. No se si he fet tard, però ho provo.

    A la vora del caliu
    que el fred del hivern és viu.

    Si el son la fredor et turmenta,
    al llit bossa d'aigua calenta

    ResponElimina
  40. Marta, ja el tenim a dalt!

    Glòria, mai no és tard per participar!

    ResponElimina
  41. A la vora del camí
    sempre hi trobes romaní.

    Si bufa la tramuntana,
    no et treguis l'americana.

    Quan arribi el vespre,
    treu el gat a la finestra.

    Si trepitges un cargol,
    és perquè plou i fa sol.

    Si la lluna és riallera,
    ves a dormir a la pallera.

    Abans de ficar-te al llit,
    fes petons de bona nit!

    M. Roser

    ResponElimina
  42. Carme,
    Això són neorefranys (neoparèmies), creatius i activadors, ideals per a les persones de més edat, per temes.
    Podries muntar-ne una activitat com aquesta d'ahir per a L'any de la paraula viva. En forma de concurs, per exemple. I inscriure-la com a activitat (tal com jo vaig fer amb les vocals tardorenques de Castellar). El logotip el pots trobar a la mateixa pàgina de l'IEC. O al blog d'en Víctor. O al meu.
    Insisteixo: la idea de produir neorefranys és excel·lent, perquè demostra, en gran mesura, la vitalitat de la llengua i dels qui la parlen. Enhorabona.

    ResponElimina
  43. M Roser... quin rengle de neorefranys! (ara ja sé que es diuen així, gràcies Jordi)

    Tots cap amunt!

    Jordi, doncs m'ho miraré amb ganes, que ja saps que jugar m'agrada molt i amb les paraules encara més. Gràcies. Enhorabona a tu que tens idees maques... :)

    ResponElimina
  44. Una altra idea subversiva: una diada blogaire en què diferents blogs proposin, amb dibuixos adients, la creació de neorefranys en temes diferents per a cada blog.
    I ja no dic res més, que em faig molt pesat.

    ResponElimina
  45. La meva aportació a l'any de la paraula viva, ja me la miraré i si m'hi veig amb cor, també ho faré... que de moment no sé massa ni com ni què.

    Però aquesta ja la tens assegurada. "Diada blocaire de neoparèmies" (Idea original de Jordi Dorca amb la col·laboració desorganitzada de la Carme Rosanas) ;)

    Gràcies, una abraçada, Jordi!

    ResponElimina
  46. No sé si ja surt, ni ha tants!
    Per si de cas:

    "Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals."

    ResponElimina
  47. No, si us plau. La idea ha estat teva, jo només miro d'escampar-ho.

    ResponElimina
  48. Joana, segur que no hi és que són tots inventats! ;) El teu no?

    Jordi, ho escamparem, en plural... :)

    ResponElimina
  49. Per arribar tard
    no tens res per a cremar
    si vols fer llenya i foc
    has d'arribar d'hora al bloc

    ResponElimina
  50. upssssss, idò ja pots esborrar-lo, jo no en sé pas d'inventar.
    Aquest el diem a les illes.

    ResponElimina
  51. Si que ha donat de si aquest petit joc, Carme!

    Et felicito i felicito els teus lectors perquè teniu una creativitat i imaginació inacabables.

    D'això, que en Jordi Dorca en diu neoparèmies oneorefranys, jo sempre n'he dit refranys estrafets.

    I històricament s¡'ha fet tot sovint. Albert Llanas, Caterina Albert... molts autors han fet els seus refranys.

    Però aquests, a més, ho semblen de debò!

    Això que et comenta el Jordi Dorca de participar en l'any de la paraula viva de l'Institut d'Estudis Catalans és una opció boníssima, Carme. Ja et farem un cop de mà si et cal.

    Me'ls emporto capa les meves llistes de refranys estrafets!

    Iper cert... algú ha endevinat ja el refrany de debò, a cal McAbeu?

    ResponElimina
  52. Arribis a l'hora que arribis, Elfree, sempre pots portar un refrany nou acabat de sortir del forn!

    Joana... res d'esborrar-lo, a mi m'agrada!

    Víctor, refranys estrafets, me l'apunto aquesta! Tinc uns lectors tan enjogassats com jo i molt més creatius, ja ho veus! Un privilegi tenir-vos a tots per aquí.

    Ja em miraré això de L'any de la paraula viva, contesto abans de clicar l'enllaç... ara hi vaig!

    Gràcies per l'oferiment d'ajuda, inestimable, les teves ajudes ja les conec molt: tu t'acabes emportant tota la feina, no sóc ni seré prou ràpida per atrapar-te! :)

    ResponElimina
  53. Si els llençpls no vols mullar,
    amb el foc millor no jugar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari