 |
| Les pedres de l'espai d'en Jan, amb l'afegit d'una de meva |
 |
| Les pedres del temps d'en Guillem |
Poema d'en Jordi Dorca, deixat com a comentari en l'anterior post de les pedres pintades:
Hi ha, en fi, l'edat profunda de les pedres
i extensament els nous colors,
aquest bell suplici de les hores.
..................................................................................Jordi Dorca
Aquest bell suplici de les hores
en un temps, per estones intemporal.
Totes les estacions ens passen en un sol dia
i en el mateix espai conviuen les textures
de diferents anhels i compassats batecs.
.............................................................................Carme Rosanas
Com si fossin petits coixins brodats de colors, els poemes descansen sobre les pedres.
ResponEliminaEls poemes descansen sobre les pedres, m'agrada molt aquesta idea, perquè és poètica i és ben certa.
EliminaEl vers del Jordi em recorda el "A terrible beauty is born", de Yeats.
ResponElimina"Totes les estacions ens passen en un sol dia" fa pensar. Un dia és el resum de tot un any, de tota una vida.
Si... terrible bellesa o bell suplici... són d'alguna manera oxímorons semblants.
EliminaEm fa fer gràcia que en Guillem ja posés data a totes les estacions i festes del 2016, tan si ja havien passat com si no. I la idea del dia com a resum em va passar pel cap també en escriure aquest vers.
Quanta creativitat, aquest estiu, per totes bandes! No són un suplici, no, les hores, amb gent com vosaltres!
ResponEliminaBuscant les paraules per contestar-te m'ha vingut al cap, una frase que deia la meva mare parlant de la mainada quan s'entretenien vegades amb alguna cosa curiosa o desacostumada, deia "una cosa o altra han de fer". Jo faig com la canalla, sempre una cosa o altre he de fer. Sigui seriosa o per jugar, sigui bonica o no tant, sigui sola o en companyia.
EliminaSembla que aquest taller de pedres pintades, cada dia va millor...
ResponEliminaLes hores no són un suplici, si les saps omplir de sentiments!
Petonets, Carme.
A vegades poden ser realment un bell suplici, M Roser!!! Amb sentiments i tot!
EliminaUna abraçada!
Aquests dies d'estiu plens de temps per "ocupar" sovint ens neguitegen. Reivindico el deixar-se endur pel bell suplici de les hores sense atabalar-se per si fem o no fem… Tot i que també em costa a mi fer-ho.
ResponEliminaPoemes i pedres nascuts d'aquest estirar del temps, d'un temps viscut a un altre ritme…
És cert que molts ens neguitegem per aquestes coses, però a mi, personalment, em neguiteja gaire el temps per ocupar, August, jo diria que em neguiteja molt més el temps "massa" ocupat. Com en moltes coses trobar la mesura justa és el millor.
EliminaEl bell suplici de les hores, el que té de millor és que sigui bell: bell i plàcid, o bell i intens o bell i actiu o bell i reposat...
El primer cop que he llegit el títol no he percebut la subtilesa del canvi que suposa una b en comptes d'una v.
ResponEliminaÈs ben important, oi?
Eliminael bell suplici .....preciós i de vegades ben cert i les pedres pintades una meravella
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!!
EliminaQuins artistes, en Guillem i tu!
ResponEliminaEi! Que de tantes pedres, jo només en vaig pintar una... Els artistes sòn ben bé ells, en Guillem i en Jan!
Elimina